José Mª Fernández Comas: “El legaltech és una onada enorme que ja és aquí i, si no l’aprofiten, se’ls emportarà per davant”

El sector jurídic viu una revolució amb el legaltech, un fenomen destacat en la Jornada d’Advocacia Digital: “Reptes i oportunitats del sector Legaltech” de la Universitat de Catalunya (UOC). José M.ª Fernández Comas, fundador de Derecho Práctico Media i Guía Legaltech, ens ofereix la seva perspectiva experta sobre la fusió de tecnologia, innovació i dret. El seu enfocament se centra en com aquestes eines estan reformant la gestió legal, democratitzant l’accés a la justícia i enfortint la protecció de la privacitat en l’era digital.

El títol de la seva conferència va ser “El fin de las bases de datos jurídicas tradicionales”, una afirmació contundent. Podria explicar-nos què el va portar a aquesta conclusió i com veu el paper emergent de legaltech en aquest canvi?

Fonamentalment, amb aquest títol —reconec que un pèl apocalíptic— vaig voler explicar, a través de les diverses funcionalitats innovadores que estan dissenyant les empreses legaltech expertes en bases de dades jurídiques, que qui no posi el focus en una eina orientada a la gestió del coneixement, i continuï apostant per un mer repositori de jurisprudència i legislació, està condemnat a la desaparició. L’ecosistema legaltech, o almenys la majoria dels seus operadors, vol estar a l’altura d’aquest repte. Per exemple, enriquint aquesta informació primària (jurisprudència i legislació, convenis col·lectius, doctrina administrativa, etc.) amb continguts analítics que aporten valor afegit, com ara formularis i contractes, llibres i revistes en línia, etc. I, algunes, fins i tot permeten que aquesta informació externa interactuï d’alguna manera amb informació interna; amb el coneixement del despatx o departament legal; amb els seus contractes, demandes, etc.

En relació amb aquest canvi, com contribueix legaltech a fer el dret més accessible i comprensible per al ciutadà o ciutadana mitjà?

Crec que aquest 2024 serà determinant per a aquesta àrea legaltech que anomenem accés a la justícia. A través de plataformes que resolen en línia reclamacions dels ciutadans no excessivament complexes, però també a través d’una sèrie de moviments que s’estan produint entre els proveïdors privats de tecnologia i les administracions, i en concret la de Justícia. Te’n poso uns exemples, encara que, en el panorama actual, n’hi ha molts més. Recentment, hem sabut que el programa d’automatització de judicis monitoris del Ministeri de Justícia s’ha començat a executar, començant pels òrgans judicials de Múrcia. Encara que pugui semblar que això només beneficia els grans operadors que gestionen demandes massives i recuperació judicial, pot ser l’inici d’un alleujament en el col·lapse de l’Administració de Justícia. Canviant de tema, et diré que les primeres bases de dades que estan utilitzant IA generativa són capaces d’oferir resultats amb un llenguatge tècnic que és comprensible per a la ciutadania, amb la qual cosa l’advocat o advocada es pot comunicar amb el seu client o clienta d’una manera més comprensible i, així, generar més confiança. I, finalment, vull destacar que fa poques setmanes s’ha llançat Justicia, un cercador de legislació que utilitza IA generativa, és totalment gratuït i proporciona una experiència d’usuari molt adaptada tant als juristes com a la ciutadania.

Dins de l’avenç de legaltech, com s’estan abordant les preocupacions sobre la privacitat i la protecció de dades personals?

En aquest cas, també crec que l’ecosistema legaltech està a l’altura d’aquest repte majúscul. La majoria de startups s’han posat les piles en aquest aspecte, i els grans vendors també veuen la privacitat com una estratègia prioritària. És més, al mercat hi ha moltes legaltech que ajuden empreses i particulars a prevenir i resoldre conflictes en aquesta matèria. Per afegiment, també hi ha una eclosió de solucions tecnològiques vinculades al compliance, que té en la privacitat un dels seus eixos principals. I, com ens deia recentment Francisco Bonatti, advocat, consultor i compliance officer del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, la ciberseguretat és absolutament consubstancial al compliance.

La base de dades de jurisprudència més usada al nostre país, el CENDOJ, és pública. Quins avantatges i desavantatges tenen les bases de dades públiques enfront de les solucions que ofereixen les empreses legaltech privades?

La base de dades de jurisprudència del CENDOJ té coses molt bones, i d’altres que, més que ser dolentes, simplement opino que no formen part de la comesa d’aquest òrgan del poder judicial. És a dir, no té per què oferir legislació, formularis, biblioteca, etc., encara que és cert que el seu repositori de doctrina és excepcional. Aquesta eina en obert per a la ciutadania, però no reutilitzable amb finalitats comercials, aporta valor quan té les dades més fiables del mercat, òbviament, i en gran quantitat. És a dir, dades fiables i en gran nombre, l’escenari ideal perquè actuïn el big data i la intel·ligència artificial. Però, almenys en el cas d’aquesta base en obert, no sembla que tinguin plans a curt termini per millorar l’eina. Això sí, ens consta que el CENDOJ que utilitza la judicatura està molt més evolucionat.

Quant a la tecnologia d’IA generativa, com creu que influirà en les bases de dades jurídiques i en el sector legal en general?

Aquesta tecnologia, encara que actualment només en veiem la punta de l’iceberg —per la qual cosa no és precisa al 100 %—, penso que comportarà una sacsejada en la manera de buscar informació jurídica que tenen les professions jurídiques. Ens sembla una manera formidable d’interactuar l’usuari i la màquina, i per fi aquests professionals tenen el que tantes vegades s’ha denominat assistent virtual sense arribar a ser-ho mai.

Vista la ràpida evolució de la IA, quins canvis anticipa els pròxims anys en eines de recerca legal i serveis legals tradicionals?

En la línia de la resposta anterior, crec que el canvi girarà al voltant de les aliances que les diferents companyies legaltech estableixin amb els proveïdors en entorns LLM o d’IA generativa. Actualment, hi ha qui aposta per ChatGPT, mentre que altres tenen el que anomenen arbitratge d’LLM: utilitzen diferents proveïdors en funció de la seva adequació a les funcionalitats de l’eina de recerca legal. També hi ha qui té desenvolupaments propis, i aviat veurem aliances amb Gemini, de Google, criatura que tot just ha nascut i que confirma que aquest fenomen és imparable.

Des de la seva perspectiva, quins són els principals desafiaments als quals s’enfronta actualment el sector legaltech, i com es podrien abordar en el futur?

Hi ha tres desafiaments que, des del meu punt de vista, són determinants. D’una banda, necessitem que l’ecosistema legaltech creixi cap als models de negoci B2C i d’accés a la justícia. És a dir, incloent-hi el model A2C (administració i ciutadania), perquè hi ha molt de pes en el B2B. D’aquesta manera, aquesta indústria abraçarà un mercat molt més gran, i serà encara més atractiva. I amb això vaig al segon dels desafiaments, els inversors. Verticals com fintech, insurtech, edutech, etc., semblen més atractives, precisament, perquè la seva naturalesa gira més en l’entorn del B2C. En aquest sentit, crec que ens esperen uns anys molt interessants pel que fa a aquests dos aspectes. I crec que el tercer desafiament està en les universitats. Si els alumnes de Dret no comencen a desenvolupar coneixements vinculats a la tecnologia, a la innovació, al desenvolupament de negoci, a la gestió, en el grau, o com a molt tard en el màster d’accés, tot el que estem dient només servirà per a una petita elit, i la majoria d’alumnes arribaran al mercat amb una mà al davant i l’altra al darrere. Afortunadament, cada vegada més universitats esteu duent a terme accions molt prometedores, però queda moltíssim per fer.

Quins consells donaria als professionals del dret per adaptar-se i treure el màxim profit de les noves tecnologies en legaltech?

Ho va dir fa uns anys Mark Cohen, en el Legal Management Forum celebrat ara fa cinc o sis anys, ho recordo bé: vivim una època excepcional per ser advocat, per ser jurista. No només perquè, en aquesta revolució tecnològica, el món necessitarà professionals jurídics per als nous assumptes que hi floriran (també, molts altres assumptes tradicionals no seran rendibles per als professionals de l’advocacia per l’impacte de la tecnologia), sinó també perquè legaltech és una onada enorme que ja és aquí i, si no l’aprofiten, si no es beneficien de la seva força, se’ls emportarà per davant, els traurà del mercat. El meu consell, o, més ben dit, si jo estigués en el lloc d’un professional jurídic, el que faria és dissenyar una taula de surf que s’ajustés a les meves necessitats professionals. Fer-ho no té per què ser costós: és perfectament útil per a despatxos o assessories jurídiques de qualsevol mida, i el que és recomanable és començar per onades petites i anar pujant el nivell.

Està ajudant, legaltech, a reduir els costos dels serveis jurídics per a la ciutadania?

El que està aconseguint és reduir costos i temps en tasques i processos, i també està millorant la manera de lliurar el servei a la ciutadania i les empreses. A partir d’aquí, sens dubte, això repercutirà en la minuta que facturen, ja que la competència en la prestació de serveis jurídics és feroç. Legaltech, però, no només ajuda la ciutadania en temes econòmics. Els clients el que volen saber del seu advocat o advocada és “qué hay de lo mío” i quant em costarà, dit de manera molt bàsica. I en el “qué hay de lo mío”, legaltech és molt útil, en forma de comunicacions automatitzades amb el client, portals del client, programari de gestió d’expedients i moltes més funcionalitats.

Finalment, com veu el futur de legaltech pel que fa al seu impacte en la vida quotidiana de les persones?

D’una banda, en la relació de les persones amb els operadors jurídics privats (per exemple, despatxos d’advocats, procuradors o notaris), legaltech hi impactarà cada vegada més de manera positiva aportant transparència i donant accés a informació 24/7. I també volem creure que el llenguatge comprensible, a través de metodologies com legal design, cada vegada serà més protagonista. A més, les noves generacions exigiran tot això. Perquè, per posar-ne un exemple, la signatura electrònica d’un contracte no sols és més còmoda, sinó que aporta més seguretat jurídica (la traçabilitat és una funcionalitat fonamental) i, també, el factor de sostenibilitat que tant valora la generació Z. Una altra cosa és la lentitud amb algunes administracions públiques, i en concret em refereixo a Justícia. Encara que s’estan duent a terme iniciatives molt valuoses (la tendència del canvi de l’orientació del document a l’orientació a la dada sembla molt clara), crec que la velocitat en Justícia serà molt menor que la que porten els operadors privats de legaltech. Casualment, o, més ben dit, causalment, la velocitat en la carrera digital que sosté l’Agència Tributària és molt més elevada. I això confirma que, si realment hi ha voluntat de canvi, la transformació digital de Justícia és factible i desitjable.

 .