I si l’empresa fos un punt violeta per a les treballadores?

Des de l’1 de gener de 2003, la violència de gènere ha causat la mort de 1.287 dones, moltes amb fills i filles i totes amb família. El 25 de novembre, conegut com a 25N, marca cada any el Dia Internacional per Eliminar la Violència contra la Dona, i el 2024 es van commemorar vint-i-cinc anys des de la seva instauració. L’ONU, a través de la campanya Unéte, dedica setze dies d’activisme contra la violència de gènere, que culminen el 10 de desembre, el Dia Internacional dels Drets Humans.

El lema del 2024 és: “Cada 10 minuts una dona és assassinada. #NoHiHaExcusa. UNEIX-TE per posar fi a la violència contra les dones”. Aquesta problemàtica continua sent una barrera per assolir la igualtat, el desenvolupament i la pau. A més, mentre aquesta xacra persisteixi, serà difícil assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i complir amb el compromís de “no deixar ningú enrere”.

En l’àmbit europeu cal destacar que, fins a l’abril del 2024, el Parlament Europeu no va aprovar la primera norma europea per a la lluita contra la violència a la dona i la violència domèstica. El Consell va donar llum verda a la Directiva en data 7 de maig del 2024. El termini que tenen els Estats membres per efectuar els canvis pertinents és fins al 14 de juny del 2027

En aquestes línies no es pretén generar cap polèmica amb la presumpció d’innocència, àmbit que les persones expertes en dret penal tenen l’autoritat per poder-ne donar el criteri. Sí, que, com a opinió, abans de la promulgació de la LO 1/2004, la violència contra les dones no era percebuda per la societat com un problema tan greu o reprovable en el dia a dia. A més, era complicat que les dones fossin cregudes pels seus entorns propers, i per això regnava el silenci.

El més preocupant és que, vint anys després, els assassinats per violència de gènere continuen passant per les mateixes raons. Fins i tot quan no arriben a ser homicidis, persisteix la violència, amb casos esfereïdors registrats l’últim any. És crucial visibilitzar aquesta realitat, que encara afecta la nostra societat. La LO 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, va sorgir com a resposta necessària a un context social que l’exigia. Tot i que no és perfecta i encara té aspectes per millorar, la seva absència hauria estat alarmant. La seva aprovació va estar marcada per un cas que va impactar profundament l’opinió pública: l’assassinat d’Ana Orantes, que va trencar el silenci sobre el maltractament en un programa de televisió.

Les mesures laborals i de seguretat social no van passar desapercebudes en el contingut de la Llei Orgànica de 2004, però sí a la Llei de prevenció de riscos laborals. Els serveis de prevenció de les empreses haurien de considerar les necessitats específiques de les dones treballadores i garantir que l’entorn laboral sigui segur. Un lloc de treball segur no només facilita que les víctimes puguin refer la seva vida, sinó que també promou un entorn saludable i s’alinea amb el cinquè principi fonamental de l’Organització Internacional del Treball des del 2022: “entorns de treball segurs i saludables”.

Les noves realitats, com el canvi climàtic, els canvis socials, la diversitat d’entorns familiars i els avenços tecnològics, exigeixen incorporar una perspectiva de gènere a la Llei orgànica. A més, la violència contra les dones no només les afecta, sinó també els menors del seu entorn familiar, que pateixen com a víctimes directes o indirectes d’aquesta problemàtica.

Per això, és important que cada empresa sigui un punt violeta de les dones que hi treballen.