Els drets de la infància i l’adolescència: un repte mundial amb desafiaments urgents a Colòmbia

Garantir els drets de la infància i l’adolescència és un dels compromisos més importants dels Estats en el marc del dret internacional. A escala mundial, la Convenció sobre els Drets de l’Infant, aprovada el 1989, continua sent l’instrument més ratificat de la història, la qual cosa reflecteix la voluntat formal dels països de protegir els menors d’edat. S’hi estableix que no només requereixen protecció, sinó que són subjectes plens de drets que han de ser garantits en condicions d’igualtat, participació i dignitat. No obstant això, les bretxes entre la norma i la realitat continuen sent profundes.

Organitzacions com UNICEF i Save the Children adverteixen que els infants continuen sent una de les poblacions més vulnerables. El treball infantil, que afecta més de 138 milions de nens segons l’OIT; la violència derivada de conflictes armats, que ha causat 3.707.111 víctimes només a Colòmbia; la crisi climàtica, i les desigualtats de gènere marquen un panorama preocupant.

Encara que a Colòmbia s’han fet passos normatius rellevants com l’article 44 de la Constitució Política de 1991 i el Codi d’Infància i Adolescència de la Llei 1098 de 2006, la implementació afronta desafiaments seriosos, amb un impacte diferenciat en zones rurals, comunitats indígenes, afrodescendents i territoris històricament afectats pel conflicte armat.

Davant d’aquest fet, els especialistes coincideixen que la distància entre allò formal i allò material continua sent significativa. Així ho revela una recerca de la UOC anomenada Mecanismos de seguimiento y control del proceso de restablecimiento de derechos de infancia y adolescencia en Colombia, liderada per Nicolás Rodrigo Vásquez Cuevas, alumni del màster universitari de Drets Humans, Democràcia i Globalització de la UOC, que adverteix que “un dels desafiaments més importants a què s’enfronta l’Estat colombià a fi de fer aquesta transició i de respondre als reptes als quals s’ha compromès pel que fa a la protecció i al restabliment dels drets de les nenes, nens i adolescents és completar el procés de transició de les estructures formals a una estructura material que pugui dur a terme els procediments que es fan en favor dels nens”.

La manca d’indicadors concrets és un dels problemes més greus per avançar en aquesta tasca i és just una de les recomanacions amb les quals conclou la recerca: “Colòmbia no té indicadors de resultat degudament estructurats (…) Una recomanació per millorar el sistema de protecció i restabliment dels drets dels nens a Colòmbia és que tinguem un sistema d’indicadors que ens permeti conèixer la nostra gestió i el nostre impacte en els drets humans”, afirma Vásquez.

A aquesta preocupació se sumen els factors estructurals que limiten la garantia de drets. Segons la investigadora Camila Galindo, especialista en drets humans i despossessió i docent d’UNIMINUTO Virtual i a Distancia, “hi ha diferents factors estructurals que limiten la garantia dels drets de la infància i l’adolescència al nostre país; entre aquests factors podrem examinar, per exemple, els factors econòmics i els socials, però també els culturals”. La seva experiència de recerca a Mèxic, Puerto Rico i Colòmbia evidencia com el deute públic i les polítiques d’ajust han restringit els recursos per a programes essencials d’educació i salut.

El panorama es complica encara més en els territoris afectats pel conflicte armat. José Luis Campo, coordinador de Benposta, recorda que el primer pas és no reduir els nens a categories estigmatizants: “no hi ha nens i nenes desplaçats, no hi ha nens i nenes combatents, sinó que hi ha nens i nenes i, quan un els mira als ulls, ha de tenir la capacitat de veure’ls com el que són”. Per a aquesta organització, la defensa dels drets “és dignificar la vida, és donar als nens i a les nenes l’oportunitat que ells es descobreixin com una oportunitat”.

En aquest sentit, un dels crides principals de les organitzacions que treballen directament amb la infantesa és garantir que les seves veus siguin escoltades en el disseny de polítiques públiques. Com afirma Campo, “la política pública ha de ser retroalimentada en el tema de la infantesa en aquests moments; crec que hi ha una alternativa, una política pública molt més inclusiva en la qual els nens i les nenes deixin de ser casos, deixin de ser problema i siguin els protagonistes i els subjectes reals de participació”.

L’educació també apareix com un eix transversal de protecció i transformació social. El docent investigador de pau i educació d’UNIMINUTO Luis Juan Carlos García Noguera assenyala que “l’educació per a la pau té una importància transcendental en la promoció dels drets dels nens i dels adolescents, ja que permet poder resignificar aquestes dinàmiques del conflicte i, des d’aquí, treballar la construcció d’altres generacions emmarcades en el diàleg i el respecte a l’alteritat”.

Segons García, les universitats tenen la responsabilitat de formar agents de canvi i generar espais de diàleg que connectin les reflexions acadèmiques amb la realitat dels territoris. “En aquest moment tots els joves estan cridats a participar de manera activa en la construcció d’un país nou. Tots els joves, des de cadascun dels territoris del país, poden participar en els diferents espais que estan disposats amb la intenció de potenciar la implementació dels drets humans”.

En conclusió, els experts coincideixen que Colòmbia necessita superar el retard entre la norma i la pràctica, invertir amb enfocament en la infància i l’adolescència, construir sistemes d’indicadors clars i garantir que les nenes, els nens i els adolescents siguin reconeguts no només com a subjectes de drets, sinó com a protagonistes de la transformació social. Cal transformar la capacitat de generar dades en un veritable sistema de mesurament d’impacte que reflecteixi l’efectivitat de les accions estatals en la vida dels nens i adolescents. Només mitjançant l’adopció d’indicadors integrals, estandarditzats i orientats a resultats serà possible garantir que l’interès superior del nen es materialitzi més enllà del marc legal i es converteixi en una realitat palpable en cada territori del país.

Per tant, el repte no radica en la falta de lleis, sinó en la capacitat de l’Estat i la societat per materialitzar aquestes garanties en el dia a dia dels nens i adolescents a fi d’evitar que la protecció integral sigui només una declaració normativa.

Reviu el seminari web Derechos humanos de infancia y adolescencia en Colombia: