Cotxes connectats: un risc accelerat per a la privacitat

Els cotxes connectats s’han convertit en símbols tecnològics de l’era digital sobre rodes. Tot i que ens meravellem dels avantatges de tenir vehicles que es comuniquen amb altres dispositius, n’hi ha un costat ocult que mereix la nostra atenció: la privacitat. Eduard Blasi, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ens guia en aquesta autopista plena de dilemes digitals i ens recorda que “el coneixement del ciutadà mitjà sobre l’ús i la gran quantitat d’informació que tracten aquests vehicles és limitat”.

L’expansió i el perfeccionament constant de les xarxes mòbils han convertit la connectivitat en un component intrínsec del nostre dia a dia, també a les carreteres. Es calcula que, actualment, a tot el món hi circulen al voltant de 400 milions de cotxes connectats. Una xifra que, tot i que encara és lluny de representar una majoria, està destinada a incrementar-se els pròxims anys. Les previsions indiquen que el mercat d’aquests vehicles a Europa experimentarà un creixement anual del 16,9 % entre el 2023 i el 2028.

Connectivitat més enllà del vehicle

Aturem-nos un moment per explorar el significat exacte del terme cotxes connectats. Aquesta connexió, en el cas dels vehicles, no només es refereix a la capacitat d’aquests de proporcionar accés a internet o d’interactuar amb dispositius mòbils, sinó també a la comunicació entre vehicles (V2V), amb la infraestructura de trànsit (V2I) o amb vianants (V2P), que s’utilitza, per exemple, per millorar la seguretat i gestionar més bé el trànsit. En aquest context, Blasi destaca que determinades dades processades pels vehicles, i combinades les unes amb les altres, permeten establir “patrons de conducta”, i en posa l’exemple del tractament de determinades dades comportamentals a la carretera, com ara “maneres de frenar i accelerar, o el nivell de desgast dels pneumàtics”, una informació que “podria ser interessant per a la mateixa companyia o, fins i tot, per a terceres empreses”, com ara les asseguradores.

El professor de la UOC subratlla que, actualment, “fins i tot hi ha vehicles que disposen de càmeres a l’interior i a l’exterior”, un fet que aviva el debat sobre els límits de la privacitat en el nostre trajecte quotidià, perquè parlem de “determinades parcel·les que són realment privades d’una persona, com ara l’interior d’un vehicle”. Aquestes càmeres, dissenyades per proporcionar funcions de seguretat i comoditat, com ara la prevenció de distraccions o de somnolència i l’assistència en emergències, també recopilen dades sobre els ocupants del vehicle i els seus comportaments de manera ininterrompuda.

Enmig d’aquesta complexa situació, és essencial preguntar-nos: on hi ha el punt d’equilibri? El vehicle, en la seva capacitat de connexió, sorgeix com un recol·lector de dades, una entitat que, a l’hora que ens facilita la vida i incrementa la nostra seguretat a la carretera, també fa una anàlisi dels nostres hàbits de conducció i comportament al vehicle, i, a vegades, comparteix les nostres preferències, hàbits i, en definitiva, dades personals, o fins i tot el nostre patró de conducció, una informació que, moltes vegades, “té un valor comercial substancial”, assegura Blasi.

El desafiament del marc legal en vehicles connectats

Indiscutiblement, el món dels cotxes connectats està actualment en una cruïlla, on es mira d’equilibrar la innovació tecnològica i la salvaguarda de la privacitat. Un informe recent de la Fundació Mozilla ha llançat una alerta sobre la manera de gestionar les dades personals per part dels fabricants de vehicles. Aquest estudi, que examina les polítiques de privacitat de 25 marques d’automòbils destacades, amb un enfocament principal en els Estats Units i una atenció addicional a les polítiques de la Unió Europea, descobreix que aquests fabricants podrien estar recopilant més dades personals de les que realment necessiten. Aquestes dades poden incloure no només informació demogràfica, sinó també detalls tan personals com l’origen ètnic o, fins i tot, aspectes de la vida sexual de les persones propietàries.

Les dades d’aquest informe s’entrellacen amb les observacions d’Eduard Blasi, qui subratlla la necessitat imminent de trobar un equilibri efectiu entre la tecnologia i l’ètica en l’automoció. “Aquest informe recent de la Fundació Mozilla demostra que el sector de l’automoció és un sector poc madur en matèria de privacitat i que hi ha molt camí per córrer”, sosté Blasi, que fa referència al fet que la incursió de les empreses d’automòbils en el món de la connectivitat és relativament recent i ha de ser coherent amb les normatives existents i ajustar-s’hi.

“Les consideracions de privacitat dels cotxes connectats cal abordar-les des d’una fase inicial”, opina el professor de la UOC, que aposta per dos principis clau en el desenvolupament tecnològic:

• Privacitat per defecte: subratlla la necessitat d’una protecció màxima i indestructible de la privacitat des del començament, per tal d’assegurar que la persona usuària, per omissió, tingui un nivell màxim de garanties sobre les seves dades i que qualsevol compartició d’informació sigui una acció conscient i voluntària de la mateixa persona.
• Privacitat des del disseny: insta a desenvolupar els avenços tecnològics en paral·lel a la normativa de protecció de dades, atorgar a la persona usuària el ple control sobre les seves dades i integrar, entre altres qüestions, consideracions de privacitat que permetin facilitar dades de manera granular o eliminar qualsevol informació en qualsevol moment.

Consells per a conductors de cotxes connectats

Posar-se al volant d’un cotxe connectat sense comprometre la privacitat pot ser un desafiament per als conductors que volen aprofitar la tecnologia sense exposar les seves dades personals. Segons Blasi, prendre consciència i adoptar certes cauteles són, avui dia, els pilars fonamentals per garantir una experiència segura i respectuosa amb la nostra intimitat.

Abans de res, el professor de la UOC ressalta la importància de “prendre consciència dels riscos en els cotxes connectats”. És essencial recordar que un vehicle connectat no només és un mitjà de transport còmode i intel·ligent, sinó també un recopilador de les nostres dades. “Un cotxe connectat implica observar, a vegades de manera contínua, determinades dades de les mateixes persones usuàries”, ens recorda l’expert. Avui ens hem acostumat a acceptar termes i condicions, o les galetes (cookies) d’una pàgina web, sense fer-ne una revisió minuciosa. No obstant això, Blasi emfatitza que “val la pena fer-ne una doble revisió i no acceptar res directament”. En aquest sentit, per fer una gestió prudent de les nostres dades cal ser deliberadament selectius i accedir a facilitar les nostres dades només sobre aquelles funcionalitats que realment ens aportin un valor real, entenent què es comparteix a cada moment, amb qui i per què.

Al seu torn, comprendre els termes i condicions d’ús i abordar-los amb una actitud crítica és vital per salvaguardar la nostra privacitat. El professor aconsella “no acceptar termes i condicions quan realment no s’entenguin” i “limitar-ne el tractament a allò que realment es necessita”. És fonamental qüestionar si certes dades són realment indispensables per als serveis que s’ofereixen, i evitar compartir informació que no tingui una finalitat clara o que no sembli rellevant.

Des d’una perspectiva més ètica i legal, el missatge és clar: l’avenç tecnològic ha d’estar alineat amb la seguretat, però això ha d’anar en paral·lel amb la privacitat de les persones usuàries. Mentre que la societat anhela reduir “el nombre de situacions fatals de les persones usuàries a la carretera”, aquest lloable objectiu no s’ha d’acomplir a costa de la privacitat de les dades dels usuaris i usuàries. Cal “posar el focus en l’avenç i, sobretot, la seguretat dels conductors”, insisteix Blasi, però, simultàniament, garantir que les dades personals no siguin compromeses o utilitzades de manera indeguda. Cada conductor ha de ser plenament conscient que un “cotxe intel·ligent implica, en molts casos, facilitar una gran quantitat d’informació”, i això comporta una necessitat imperant d’empoderar-se respecte a les dades que es volen compartir i les que no.