Cas Antin: la Comissió de la UE qualifica la indemnització d’un laude arbitral com a ajuda d’Estat

La vinculació entre l’arbitratge d’inversions i les mesures tributàries ha estat un tema de rellevància creixent en les últimes dècades. Si bé es podria pensar que aquests dos àmbits són conceptualment aliens, la seva interrelació demostra ser considerablement més profunda i complexa del que sembla a simple vista. En aquest context, la recent decisió de la Comissió Europea en el cas Antin contra Espanya convida a reflexionar sobre aquesta interrelació, especialment pel que fa a la compatibilitat dels laudes arbitrals amb el dret de la Unió Europea (UE) en matèria d’ajudes d’Estat.

El cas Antin és un de la gran quantitat d’arbitratges d’inversió en contra d’Espanya relacionats amb els incentius reguladors impulsats per Espanya en el sector de les energies renovables. L’any 2007, el govern espanyol va adoptar un règim de suport econòmic dirigit als productors d’energia renovable, consistent en l’assignació d’una prima superior al preu de mercat de l’electricitat. Des de l’òptica de la Comissió Europea, aquest règim s’ajustava a les normatives aplicables en matèria d’ajudes d’Estat.

Davant la crisi econòmica i el dèficit tarifari, Espanya va adoptar diverses reformes substancials, en particular, la creació de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica (IVPEE) el 2012. Aquestes modificacions van ser interpretades pels inversors estrangers com un canvi en les condicions brindades inicialment, i van considerar que era una violació dels estàndards de protecció establerts en els acords internacionals d’inversió (en concret, l’obligació de brindar un tracte just i equitatiu). Com a resultat, l’any 2013 va començar un procediment davant el Centre Internacional per a Arranjament de Diferències relatives a les Inversions (CIADI) sota el Tractat sobre la Carta de l’Energia (TCE), atès que les entitats demandants estaven constituïdes als Països Baixos i a Luxemburg que, juntament amb Espanya i la mateixa UE, van ser signants del tractat esmentat.

L’arbitratge resultant va culminar en un laude el 2019 que obligava Espanya a indemnitzar Antin amb una compensació de 101 milions d’euros per incomplir l’obligació de brindar un tracte just i equitatiu en virtut del TCE. Aquest laude va ser notificat a la Comissió de la UE perquè avalués si s’adequava a les normes sobre ajudes estatals de la UE. Paral·lelament, el 2019, Espanya va presentar una sol·licitud d’anul·lació del laude davant el mateix CIADI, que va ser rebutjada. Fa poc, el 24 de març de 2025, la Comissió Europea va emetre un comunicat manifestant que el laude és incompatible amb les normatives d’ajudes d’Estat de la UE.

La Comissió Europea va estimar que el pagament de la compensació ordenada mitjançant un laude arbitral implica una ajuda d’Estat en els termes de l’article 107 (1) del Tractat de Funcionament de la UE (TFUE). En aquest cas, des de la perspectiva de la Comissió, la indemnització ordenada pel laude arbitral és una ajuda incompatible amb les normes sobre ajudes d’Estat de la UE. En conseqüència, la Comissió va disposar que Espanya s’abstingués d’abonar la compensació prevista en el laude arbitral i adoptés les mesures necessàries per garantir que aquest laude no fos reconegut ni executat en altres països.

Així, s’exposen novament les tensions entre la UE i el sistema d’arbitratge d’inversions. La temàtica ja havia estat objecte de discussió en el cas Micula l’any 2015, en el qual la Comissió Europea va concloure que la compensació pagada en virtut d’un laude dictat en un arbitratge d’inversions constituïa una ajuda d’Estat incompatible amb la UE.

Així mateix, la sentència Achmea del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) va declarar l’any 2018 que els mecanismes d’arbitratge entre inversors estrangers i estats membres són incompatibles amb el dret de la UE. Amb posterioritat, l’any 2020, es va signar un acord per a la terminació dels tractats bilaterals d’inversió (TBI) entre els estats membres de la UE, ratificat per la gran majoria d’estats membres.

En resum, la recent decisió de la Comissió comporta diverses implicacions i obre un seguit d’interrogants. En primer lloc, subratlla una vegada més la postura contrària a les indemnitzacions derivades de laudes arbitrals per arbitratges d’inversions dins de la UE i es posa de manifest la preocupació creixent sobre l’impacte dels arbitratges d’inversions en el context comunitari. 

En segon lloc, resulta favorable per a Espanya el fet de no veure’s obligada a abonar una indemnització d’aquesta magnitud, encara que és pertinent assenyalar que ha destinat recursos financers considerables al llarg del desenvolupament del cas. 

En tercer lloc, una de les implicacions principals d’aquesta decisió és l’impacte negatiu potencial sobre la confiança dels inversors estrangers en el mercat europeu. Els inversors, especialment en sectors estratègics com les energies renovables, depenen d’un marc regulador estable i predictible. La possibilitat que els laudes arbitrals siguin anul·lats o no executats podria no ser un bon senyal en aquest context de transició energètica.En conclusió, s’evidencia la necessitat d’equilibrar la protecció dels drets dels inversors estrangers amb la capacitat dels estats per ajustar les seves polítiques econòmiques i fiscals en situacions de crisi. Aquest dilema representa un desafiament significatiu en l’àmbit dels arbitratges d’inversions, actualment en procés de transformació i modernització per abordar les seves crítiques i deficiències. Serà crucial observar la resposta futura d’Espanya, dels inversors estrangers i del TJUE en cas que la disputa Antin persisteixi.