4a jornada US & EU Barcelona Meeting 2025

El passat 28 de febrer, la Pedrera de Barcelona va ser l’escenari de la 4a jornada US & EU Barcelona Meeting 2025, un esdeveniment clau en la cooperació tecnològica transatlàntica. Organitzat per l’Institut d’Estudis Nord-americans (IEN) i en col·laboració amb el Consolat General dels Estats Units, la Comissió Europea, l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Fundació Pedrera, la trobada va reunir experts per a debatre sobre tecnologia, economia i geopolítica en un context de competència global.

La jornada va ser inaugurada per Joan F. Corona, president del IEN, qui va subratllar la importància de Barcelona com un hub de pensament estratègic sobre la relació entre els EUA i Europa. També van participar en l’acte d’obertura Lia Miller, cònsol general dels EUA a Barcelona, Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, i Ilona Kaldonska, cònsol general de Polònia.

Intel·ligència artificial i geopolítica en la nova era tecnològica

La trobada es va desenvolupar al voltant de dues taules de debat. El primer panell, moderat per Javier Borràs Arumí (CIDOB), va abordar els desafiaments de seguretat derivats de la IA i altres tecnologies disruptives, amb intervencions com la de Dimitri Lorenzani (Comissió Europea), qui va advertir sobre la pèrdua de competitivitat europea i la necessitat d’equilibrar innovació i seguretat. Lindsay Gorman (German Marshall Fund) va destacar l’estratègia de la Xina per a liderar la revolució tecnològica, mentre que Sofia Romansky (The Hague Centri for Strategic Studies) va analitzar l’impacte de la IA en la guerra moderna, subratllant el seu paper en l’acceleració del OODA loop i els riscos de la presa de decisions autònoma en conflictes.

En el segon panell, moderat per Judith Arnal (Institut Elcano), es van explorar els desafiaments reguladors i comercials entre els EUA i la UE. Shane Tews (American Enterprise Institute) va argumentar que la regulació europea pot frenar la innovació, mentre que Szymon Zareba (PISM) va emfatitzar la tecnologia com a eina d’influència geopolítica i la necessitat d’una regulació equilibrada. Migle Laukyte (Universitat Pompeu Fabra) va destacar l’impacte econòmic de la IA i la computació quàntica, alertant sobre les dificultats per a la cooperació internacional a causa de marcs normatius divergents.

L’esdeveniment va tancar amb la intervenció de Francesc Bracero, periodista especialitzat en tecnologia i intel·ligència artificial de La Vanguardia, qui va ressaltar la rapidesa amb la qual la IA està transformant la societat i l’economia global.

Per al professor Lluc Vidal, director del Grau de Relacions Internacionals de la UOC i col·laborador de l’organització d’aquesta trobada, el US & EU Barcelona Meeting és clau per a la cooperació entre les dues potències, ja que “aquesta trobada, més que enfortir els llaços entre els EUA i Europa en la nova administració Trump, permet anticipar-nos als desafiaments tecnològics i geopolítics entre fins ara dos aliats que semblaven condemnats a entendre’s”. En un context en què la intel·ligència artificial, la computació quàntica i la ciberseguretat estan redefinint l’equilibri de poder global, la cooperació transatlàntica ha estat fins ara clau per a evitar fractures estratègiques. No obstant això, les diferències reguladores i comercials entre els EUA i la UE amb la nova administració Trump poden generar tensions, com en el cas de la Llei d’Intel·ligència Artificial de la UE, que aposta per una regulació més estricta, enfront de l’aproximació estatunidenca, més enfocada en la competitivitat i la innovació.

Així mateix, la dependència tecnològica d’Europa respecte als EUA, afirma el professor Vidal, és especialment apressant en àrees com l’emmagatzematge de dades i els serveis en el núvol (dominats per empreses com Microsoft, Amazon i Google), per la qual cosa això podria generar conflictes si Washington imposa restriccions o utilitza el seu lideratge tecnològic com a eina d’influència sobre Europa. Aquestes diferències podrien intensificar-se en sectors crítics com la defensa cibernètica, la fabricació de semiconductors i la regulació de plataformes digitals, on els EUA i la UE han de trobar un equilibri entre seguretat i autonomia estratègica.