Transmissió del risc i contagi financer entre els mercats de deute corporatius i sobirans a Amèrica Llatina

30 maig, 2022
deuda america latina

La integració dels mercats financers internacionals ha augmentat considerablement en les darreres dècades. Aquesta integració genera importants beneficis per als participants del mercat i per als països. Els primers obtenen més oportunitats d’inversió i millors possibilitats per administrar el risc d’aquestes inversions, mentre que els segons es beneficien dels efectes que tenen mercats financers més profunds en el finançament del creixement econòmic de llarg termini.

Tot i això, els beneficis de la integració financera no són gratuïts. En un món més integrat financerament, les polítiques nacionals i els esdeveniments financers rellevants tenen importants efectes transfronterers. Per exemple, la crisi del deute sobirà europeu, a la primera meitat de la dècada anterior, va mostrar el ràpid i fort impacte que l’increment del risc als mercats de deute sobirà té sobre els costos de finançament i el finançament extern disponible per a les empreses privades a escala internacional (1)

Avui s’han assolit nivells històrics de deute corporatiu i sobirà arreu del món, degut en part als efectes i les polítiques de salut públiques associades amb la Covid-19, però també, a conseqüència de la tendència creixent cap al palanquejament, experimentada des d’abans, just al final la Crisi Financera Global, per part de les economies emergents i les empreses en aquests mercats. Aquests pics sense precedents de deute privat i corporatiu han estat assenyalats consistentment com a principal font de vulnerabilitat fiscal i financera per a l’economia global, i especialment per a Amèrica Llatina (2).

Els impagaments corporatius i sobirans són costosos. Durant els episodis d’incompliment, l’entitat que incompleix perd l’accés al finançament del deute. Quan hi ha incompliments sobirans, el govern perd temporalment la capacitat de dur a terme rescats necessaris per preservar l’estabilitat financera nacional. En conseqüència, el crèdit dels bancs al sector privat disminueix i, finalment, la producció i el consum cauen.

En un estudi, recentment publicat dins de la sèrie de documents de treball del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), juntament amb José E. Gómez de City University of Newyork, i Óscar València de la Divisió de Gestió Fiscal del BID (3), estudiem la causalitat bidireccional que hi ha entre els mercats de deute públic i privat a Amèrica Llatina. Aquests vincles han agafat força durant els darrers anys i es presenten com una font potencial d’inestabilitat financera a la regió. Al nostre estudi, analitzem més de 600 sèries diàries de Credit Default Swaps (CDS) corporatius i 48 sèries de CDS sobirans des de l’octubre del 2006 fins a l’agost del 2021 i calculem els efectes de contagi direccionals entre els mercats de CDS privats i sobirans. Els CDS són indicadors oportuns de la dinàmica dels mercats de deute corporatiu i sobirà, que ofereixen la possibilitat de fer un seguiment del risc creditici en temps real, que no és possible a través de les anàlisis tradicionals basades en els estats financers de les empreses endeutades o les estadístiques de comptes nacionals dels països.

Segons les nostres estimacions, els efectes de spillover (i.e. vessament) són particularment alts a l’interior del sector corporatiu global. De fet, el 48,5% dels efectes de desbordament totals del sistema es registren entre CDS corporatius globals, inclosos els corporatius de Llatinoamèrica. Els spillover de risc en el deute sobirà als països ocupen el segon lloc, representant el 28,5% del total. Els efectes spillover des dels bons sobirans d’Amèrica Llatina cap a les empreses globals i des de les empreses als mercats sobirans revesteixen una magnitud gairebé idèntica propera a l’11,5% cadascun.

A les nostres estimacions, tenim en compte els factors comuns que afecten els mercats de deute, independentment de la seva naturalesa, e.g., privats o públics, emergents o desenvolupats, etc. També comparem els resultats quan considerem en l’estimació aquests factors globals explícitament i quan no ho fem. Els resultats canvien substancialment als dos escenaris. Específicament, els spillovers són considerablement més grans quan s’ignora el paper dels factors comuns globals, sobretot en períodes de crisi en què s’observen dificultats financeres tant per a empreses com per a països.

En resum, mostrem que la majoria dels efectes de spillover entre els mercats de CDS sobirans i privats tenen lloc a l’interior de cada grup, i.e. entre països, o entre empreses, com es podria esperar, però també aportem evidència sobre la presència de relacions bidireccionals entre els mercats de deute públic i privat, fins i tot després de controlar per factors globals comuns tots els mercats de deute. Això pot arribar a convertir-se en una font de vulnerabilitat financera per a Amèrica Llatina, i, per tant, ha de ser objecte de seguiment especial per part de les autoritats monetàries, canviàries i fiscals a la regió.

Referències:

(1) https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/jmcb.12497

(2) https://blogs.lse.ac.uk/latamcaribbean/2020/04/16/covid-19-and-economic-development-in-latin-america/

(3) https://publications.iadb.org/en/risk-spillovers-between-global-corporations-and-latin-american-sovereigns-global-factors-matter

(Visited 153 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona i professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. La seva investigació sobre mercats financers i mercats d'energia inclou l'anàlisi de transmissió de riscos en mercats d'accions o tipus de canvis, els canals de transmissió de política monetària i el mesurament de la incertesa i liquiditat en el mercat, així com la valoració d'actius. A més de la docència i la investigació, ha estat analista del Departament d'Estabilitat Financera del Banc Central de Colombia
Comentaris
Deixa un comentari