Seminari Final del Projecte EPTUR. Caracterització i impactes de l’Economia de Plataforma Turística en un context de canvi continu

Presentació

El projecte EPTUR parteix dels resultats del projecte ECCOLTUR (2018–2020) i té com a objectiu analitzar l’evolució i la capacitat d’adaptació i resiliència de l’economia de plataforma turística (EPT) a Espanya, en un context marcat per l’acceleració de la digitalització i la necessitat urgent de transicions sostenibles.

La recerca ha permès observar com aquests processos transformen les manifestacions de l’EPT, amb implicacions importants per a la sostenibilitat de les destinacions turístiques i la viabilitat dels sectors i activitats associats. Atès el pes històric del turisme en l’economia i l’ocupació, entendre aquestes dinàmiques esdevé clau a escala social i econòmica.

En el projecte també s’ha apostat per un enfocament comparatiu que considera la diversitat de les destinacions i les seves desiguals capacitats d’adaptació. A més, ha integrat la perspectiva de gènere de manera transversal, posant èmfasi tant en els impactes desiguals de l’EPT sobre les dones com en el seu potencial per fomentar l’emprenedoria femenina dins l’economia social.

En aquest seminari es presentaran els principals resultats del projecte i comptarem amb la participació d’investigadors de referència en l’àmbit nacional i internacional en l’àmbit del turisme contemporani i l’economia de plataforma.

Programa

09.30-09.45: Benvinguda institucional. 

Dr. Xavier Baraza. Director dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC

Dr. Xavier Vilajosana. Vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria de la UOC

09.45-10.00: Presentació del projecte EPTUR 

Dr. Lluís Garay. Catedràtic dels Estudis d’Economia i Empresa. Director del grup NOUTUR i co-IP del projecte EPTUR.

10.00-11.30: Presentació de diferents resultats del projecte EPTUR

Moderador: Dr. August Corrons. Subdirector d’Aliances, Comunitat i Cultura dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Investigador del grup NOUTUR.

• Estratègies individuals i col·lectives dels amfitrions d’Airbnb per a navegar i influir en la governança de la plataforma

Dra. Maartje Roelofsen. Investigadora postdoctoral en el Grup de Geografia Cultural de la Wageningen University and Research in the Netherlands. Investigadora del grup NOUTUR.

Mar Alsina Folch. Investigadora predoctoral (FPU) del grup NOUTUR. Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Investigadora del grup NOUTUR.

A mesura que Airbnb intenta orientar als amfitrions cap al que és més beneficiós per a l’empresa, els amfitrions s’apropien de la plataforma d’Airbnb per al seu propi benefici. Mentre la governança d’Airbnb estructura la vida quotidiana dels amfitrions a Amsterdam i Barcelona, aquests, en resposta, afirmen la seva agència per a resistir i adaptar aquesta governança, tant de manera individual com col·lectiva. El nostre estudi identifica diverses estratègies emprades pels amfitrions en aquest sentit: (I) acceptar els termes de servei i les directrius d’Airbnb per a operar, mentre adapten a les seves necessitats els conceptes d’hospitalitat i neteja, així com les estratègies de selecció d’hostes; (II) crear grups de suport comunitaris per a abordar la disminució de la prestació de serveis d’atenció al client de l’empresa; i (III) defensar la professionalització i regulació de les seves pràctiques d’hostalatge, tant davant Airbnb com davant els respectius governs. En examinar aquestes estratègies, l’estudi llança llum sobre com els amfitrions naveguen i influeixen en la governança d’Airbnb, amb l’objectiu transformar l’economia de la plataforma i recentrar les necessitats dels seus usuaris.

• El paper que l’economia de plataforma en els llocs turístics

Dr. Francesc González Reverté. Catedràtic dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Investigador del grup NOUTUR.

A partir dels resultats obtinguts en diverses recerques vinculades al projecte EPTUR, es descriu l’impacte de les plataformes d’habitatge temporal en ciutats turístiques, tant des del punt de vista dels residents com dels propietaris d’habitatges compartits. S’abordaran aspectes de la complexa relació entre plataformes d’allotjament temporal i turistificación en barris turístics i les seves conseqüències sobre la inclinació al lloc de residència, així com els motius i expectatives que influeixen en la presa de decisió dels propietaris per a oferir el seu habitatge en lloguer i les seves conseqüències sobre la satisfacció residencial. Com a reflexió final sobre l’economia de plataforma com a “fet urbà” s’apunten algunes claus per a entendre l’expansió de les plataformes en àmbits rurals, sota criteris d’urbanització, i el seu contrast amb les polítiques de nova ruralitat i desenvolupament endogen en espais rurals.

• Els efectes de l’economia de plataforma turística a Madrid en el context post-Covid

Dra. Carmen Hidalgo Giralt. Professora titular del Departament de Geografia de la Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat Autònoma de Madrid.

Dr. Antonio J. Palacios García. Professor titular del Departament de Geografia de la Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat Autònoma de Madrid.

Dr. Diego Barrado Timó. Professor titular del Departament de Geografia de la Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat Autònoma de Madrid

Aquesta presentació mostra les recerques de l’equip de la UAM i que s’ha articulat en tres línies que aborden críticament els efectes de la turistificación a Madrid. La primera se centra en l’expansió dels habitatges d’ús turístic (VUT) impulsades per plataformes digitals i com la pandèmia de la COVID-19, juntament amb les mesures reguladores adoptades entre 2020 i 2022, han influït en el seu desenvolupament i en les respostes resilients del veïnat. La segona línia analitza el discurs sobre la turistificación, identificant els marcs narratius dominants i les tensions entre actors socials a través de l’estudi de fonts bibliogràfiques, institucionals i documentals. Finalment, la tercera línia examina les transformacions en el teixit comercial dels barris més afectats, amb especial atenció a la substitució de comerços tradicionals per negocis orientats al turisme, l’homogeneïtzació de l’oferta i la pèrdua d’identitat local.

• Inside Airbnb’s performance and adaptive strategies in Barcelona using artificial neural networks: A longitudinal, spatial, and multi-host perspective

Dr. Josep Lladós Masllorens. Professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.

Aquesta recerca explora el rendiment i les estratègies d’adaptació observades recentment en la plataforma Airbnb, a través l’anàlisi dels seus patrons espacials, temporals i multihosting. Per a això, s’utilitza un model basat en aprenentatge automàtic i xarxes neuronals, amb la finalitat de poder realitzar una anàlisi longitudinal, entre el període 2016-2022, de tres moments de l’any que són representatius dels fluxos turístics a la ciutat de Barcelona. L’estudi revela la importància creixent de l’estada mínima i d’una gestió activa dels preus. Així mateix, evidència el transvasament d’allotjaments cap al mercat residencial en el període immediatament posterior a la pandèmia. Els resultats també suggereixen un canvi cap a perfils d’amfitrió més professionals i la consolidació de noves centralitats turístiques a la ciutat, particularment durant el període post-Covid. Aquesta recerca contribueix a una millor comprensió tant de les estratègies d’adaptació dels usuaris de la plataforma com del seu impacte en la dinàmica urbana. Com a principal innovació incorpora l’aplicació de l’aprenentatge automàtic a la recerca sobre turisme i hostaleria. 

11.30-12.00: Pausa per al cafè

12.00-13.50: Ponències i taula de debat – L’Economia de Plataforma Turística en l’actualitat. Desenvolupaments, impactes i governances

Moderadora: Dra Soledad Morales Pérez. Directora acadèmica del Màster en Turisme, Sostenibilitat i TIC i Coordinadora de la Xarxa UOC Rural UOC. Co-IP del projecte EPTUR. 

• Màrqueting i regulació en conflicte: Una anàlisi crítica de les narratives d’adaptació dels short-term rentals front les regulacions del lloguer turístic

Dra. Elsa Soro. Professora de l’European Business School

Les principals plataformes de short-term rentals han desenvolupat diverses estratègies de comunicació i màrqueting per a mantenir el seu creixement en mercats enfront de les noves normatives obri el lloguer turístic. En ciutats com Nova York, Amsterdam o Barcelona, aquestes plataformes han modificat el seu discurs emfatitzant els beneficis econòmics per als amfitrions locals i el seu suposat compromís amb la regulació. A través de campanyes de relacions públiques i publicitat, han construït una narrativa d’economia col·laborativa i apoderament ciutadà, presentant-se com una alternativa al turisme tradicional i promovent la idea que allotjar-se en habitatges particulars permet “viure” una destinació en lloc de simplement visitar-lo. No obstant això, aquesta imatge acuradament construïda entra en tensió amb les conseqüències reals del lloguer turístic en els mercats immobiliaris i la vida dels residents. Des de l’anàlisi del discurs, les plataformes de short-term rentals empren estratègies retòriques que suavitzen els efectes negatius del lloguer turístic, apropiant-se de termes com a “comunitat” i “sostenibilitat” per a reforçar la seva imatge positiva. En campanyes com “Made Possible by Hosts”, posen el focus en històries de petits amfitrions que lloguen habitacions en les seves llars, ometent l’impacte dels grans propietaris corporatius que controlen una part significativa del mercat. Aquesta anàlisi crítica examina com els short-term rentals utilitzen aquestes estratègies de màrqueting i comunicació per a legitimar el seu model de negoci enfront de les creixents regulacions, al mateix temps que mantenen una imatge de marca alineada amb valors socials positius.

• La regulació i el futur dels apartaments turístics a Barcelona 

Dr. Agustín Cócola Gant. Investigador postdoctoral de la Universitat de Lisboa

Barcelona és reconeguda per haver intentat limitar el creixement dels apartaments turístics. La regulació i els recursos dedicats a fiscalitzar la norma han estat efectius mentre el nombre d’unitats ofertes en plataformes com Airbnb s’ha mantingut estable en l’última dècada, mentre que en altres ciutats el creixement ha estat significatiu. Paradoxalment, la limitació de l’oferta ha implicat que els apartaments turístics a Barcelona siguin els més rendibles d’Europa, convertint-los en actius per a diferents tipus d’inversors. La conseqüència ha estat un augment de propietaris corporatius, de tal forma que el 8% dels propietaris acumulen el 51% de les llicències. El futur dels apartaments turístics a Barcelona sembla estar marcat per una tensió entre la regulació i la rendibilitat. L’ajuntament ha anunciat que en 2028 les llicències d’apartaments no es renovaran, encara que permetrà l’obertura de nous hotels. Atès que els propietaris corporatius treballen majoritàriament amb edificis sencers (propietat vertical), la seva estratègia probablement girarà cap a la conversió d’aquests actius en hotels. En definitiva, la regulació no eliminarà la rendibilitat del turisme a Barcelona, sinó que canviarà la forma en la qual els grans inversors operen a la ciutat, reforçant la tendència cap a la propietat vertical i la concentració d’actius en mans corporatives.

Precarietat laboral i habitatges turístics

Dr. Ernest Canyada Mullor. Director d’Alba Sud. Investigador postdoctoral de la Universitat de les Illes Balears.

Arran de la crisi financera global de 2008, el turisme va adquirir una especial rellevància i va haver-hi una aposta per les start-ups tecnològiques i el model empresarial basat en plataformes com a forma de sortida les crisis de reproducció del capital. A través de plataformes com Airbnb, Booking o Homeaway, es van introduir en el circuit de producció turística una enorme quantitat d’habitatge abans d’ús residencial a tot el món. Això no sols va produir un procés de desposesión d’habitatge, sinó que, sota aquestes noves formes d’organització empresarial, van emergir diferents tipus d’ocupació i noves dinàmiques laborals, les quals no han estat analitzades en profunditat. Amb aquesta presentació es descriuen les principals ocupacions associades a la cadena de valor de la gestió operativa dels habitatges turístics i s’identifiquen amb caràcter exploratori a Barcelona en quins col·lectius s’estarien produint els majors riscos de precarització laboral.

13.50-14.00: Clausura.