L’envelliment laboral com a oportunitat: claus per a una gestió saludable i productiva

El món laboral està experimentant un canvi demogràfic significatiu amb una població treballadora cada vegada més envellida. Aquesta transformació planteja reptes importants a les empreses, però també ofereix una oportunitat única per aprofitar l’experiència i el coneixement acumulat d’aquests treballadors. En aquest context, la VIII Jornada PRL i Empresa, organitzada recentment pel màster universitari online de Prevenció de Riscos Laborals  de la Universitat Oberta de Catalunya, es va convertir en un marc de referència clau per analitzar com abordar l’impacte de la prolongació de la vida laboral com a factor de risc i proposar solucions efectives.

En aquest article parlem dels nous reptes associats amb l’envelliment de la població treballadora i explorem com gestionar les oportunitats que sorgeixen d’aquesta realitat amb els ponents d’aquesta jornada:

Envellir en el treball: un desafiament i una oportunitat per a les empreses i la societat

El fenomen del baby boom ha donat lloc a una població treballadora cada vegada més envellida, amb un augment significatiu en les taxes de dependència i una disminució del relleu generacional. Marta Zimmermann Verdejo, directora de Recerca i Informació de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, subratlla que “l’envelliment no es pot considerar un risc en si, però sí un determinant de benestar i salut”. Zimmermann emfatitza la importància que tant la societat com el món laboral reconeguin aquesta realitat i prenguin mesures urgents per afrontar-la.

“L’envelliment de les cohorts del baby boom, la falta de reemplaçament generacional i les taxes de dependència, que abans només preocupaven els demògrafs i els experts en seguretat social, ara també són clau per sostenir la productivitat i la competitivitat de les empreses”, explica. Això implica implementar polítiques que garanteixin tant la productivitat com el benestar d’una força laboral cada vegada més veterana.

A més, Zimmermann ressalta el valor de crear un entorn organitzacional que reconegui i potenciï les habilitats dels treballadors grans, especialment en àrees en les quals l’experiència i el judici es converteixen en actius crítics per a la presa de decisions. Per exemple, proposa que les empreses adoptin polítiques que integrin la formació contínua i l’actualització de competències, a fi d’assegurar que els empleats grans es puguin adaptar a noves tecnologies i mètodes de treball. D’aquesta manera, no només es contribueix al benestar i a la productivitat del treballador, sinó que s’enriqueix el capital intel·lectual de l’organització a través de la retenció del coneixement acumulat.

Zimmermann recomana també alguns elements que ha d’adoptar la prevenció de riscos laborals (PRL) per facilitar la prolongació de la vida laboral, com ara la identificació i l’avaluació de riscos, l’adaptació tecnològica de l’entorn de treball, la formació i la transferència de coneixements, mesures organitzatives per implementar la rotació de tasques, ajustos d’horaris i descansos, i el foment d’un envelliment actiu des d’etapes primerenques, és a dir, promoure hàbits saludables que afavoreixin la capacitat i el benestar dels treballadors grans en el futur.

Les empreses i els organismes públics han d’eliminar les barreres i promoure una percepció positiva dels treballadors grans posant en relleu la seva experiència i qualificacions, han d’implementar incentius perquè les empreses contractin i retinguin els empleats grans, i han de sensibilitzar sobre els beneficis d’una força laboral diversa en edat. La campanya europea “Treballs saludables en cada edat” (2016-2017) i la seva guia electrònica en són un exemple.

Adaptacions i estratègies de prevenció

Els entorns laborals s’han de transformar per respondre a les necessitats de la població treballadora en procés d’envelliment. La Dra. Mercedes Sanchis Almenara, directora d’Innovació de l’Institut de Biomecànica de València (IBV), aborda la pèrdua de capacitats en els treballadors grans i presenta estratègies per adaptar els entorns laborals, la qual cosa promou una prolongació saludable de la vida laboral. Sanchis subratlla la importància de dissenyar llocs de treball adaptats a les característiques físiques dels treballadors i treballadores grans, la qual cosa facilita el manteniment de la seva productivitat i del seu benestar. “La gestió de l’envelliment de la població treballadora ha de considerar la promoció de la salut, l’adaptació de llocs de treball i la formació contínua per assegurar l’evolució dels treballadors dins de les organitzacions”, explica. A més, ressalta la necessitat de fer ajustos específics en cas de discapacitats sobrevingudes.

Sanchis remarca també la importància del compromís per part de l’alta direcció pel que fa a la posada en marxa de polítiques de benestar laboral a les organitzacions. Això requereix un pla d’acció sòlid amb recursos suficients per poder implementar-lo de manera efectiva, a fi de crear un entorn de treball inclusiu que respongui a les necessitats d’una força laboral en procés d’envelliment.

Per garantir la productivitat i el benestar de les persones treballadores grans, les empreses han d’implementar programes que incloguin no només l’adaptació física dels llocs de treball, sinó també el foment de la motivació, la confiança i la participació d’aquests empleats. Aprofitar l’experiència i el coneixement acumulat de la població treballadora gran permet mantenir l’eficiència organitzacional.

Una estratègia clau en la prevenció és el disseny adequat dels espais laborals, que ha de tenir en compte característiques físiques específiques i s’ha d’avaluar regularment per ajustar les tasques segons les capacitats individuals. Aquest enfocament permet identificar les tasques segures per a cada persona i fer adaptacions que evitin riscos per a la seva salut. Alguns exemples internacionals, com l’Índex de Capacitat Laboral (WAI) de Finlàndia, mostren com es poden avaluar els factors que afecten la capacitat laboral i desenvolupar plans d’acció que incloguin salut, formació i readaptació laboral després de problemes de salut. A més, la Xarxa Europea de Promoció de la Salut en el Lloc de Treball (ENWHP) ofereix estratègies i eines per prolongar la vida laboral, incloent-hi l’anàlisi de l’estructura d’edat a les organitzacions i plans d’acció relacionats amb la salut, la formació, el disseny de llocs i la reincorporació després de problemes de salut.

Exemples d’èxit: el cas de la UOC

Un bon exemple d’aquestes adaptacions és la UOC. Noelia Muñoz Álvarez, directora del Servei de Prevenció i Salut Integral de la UOC, comparteix l’experiència de la Universitat en la gestió d’una població activa d’edat avançada. En un entorn de treball remot i sedentari, Muñoz destaca la importància de promoure hàbits de vida saludables i cuidar la salut mental dels empleats. A més, ressalta el paper de la UOC en la transferència de coneixement mitjançant jornades i esdeveniments que visibilitzen la importància de gestionar l’envelliment en l’àmbit laboral.

La prolongació de la vida laboral, vista com un actiu en lloc de com un risc, ofereix una oportunitat per aprofitar l’experiència i el compromís dels treballadors grans. Per aconseguir-ho, és essencial implementar polítiques d’adaptació, promoció de la salut i formació contínua. La col·laboració entre empreses, organismes públics i el sector acadèmic serà clau per afrontar els desafiaments demogràfics i construir un entorn laboral inclusiu i saludable davant la realitat ineludible d’una creixent proporció de treballadors grans.

Cap a un entorn laboral inclusiu

Per la seva banda, Rubén Rodríguez Elizalde, director del màster universitari online de Prevenció de Riscos Laborals de la UOC, remarca la importància de la formació en PRL per preparar els professionals en la gestió dels riscos associats a l’envelliment. “Les empreses estan obligades a garantir una protecció eficaç de la seguretat i de la salut dels treballadors, i han de fer extensiva aquesta garantia a l’envelliment dels seus empleats com a pedra angular de la seva salut laboral present i futura”, afirma Rodríguez, que, alhora, advoca per una major conscienciació sobre l’envelliment saludable i els seus beneficis tant per als empleats com per a les organitzacions.

A més, Rodríguez destaca la necessitat d’un enfocament preventiu integral que tingui en compte tant la salut física com la salut mental dels treballadors grans. Assenyala que la formació en PRL ha de capacitar els futurs professionals en la gestió dels riscos físics de l’envelliment i en la creació d’un entorn inclusiu que valori l’experiència i el coneixement dels empleats de més edat. “Un treballador d’una certa edat, per la seva experiència, és un actiu de gran valor que no podem desaprofitar ni nosaltres (la societat) ni les empreses”, afirma.

Rodríguez també assenyala la importància de fomentar pràctiques de vida saludables, com l’activitat física regular i una alimentació equilibrada, per mantenir la capacitat funcional i la motivació dels empleats grans. Així mateix, recorda el dret dels treballadors a revisions periòdiques de salut que permetin adaptar els llocs de treball a les seves necessitats i garantir el seu benestar al llarg del temps. Aquest enfocament beneficia els empleats i reforça la productivitat i la resiliència de les organitzacions, la qual cosa transforma l’envelliment en un recurs estratègic, assenyala Rodríguez.

Finalment, també esmenta que una de les barreres presents en la gestió de l’envelliment laboral és la persistència d’estereotips culturals que associen l’edat avançada amb una disminució de capacitats. No obstant això, moltes d’aquestes creences no tenen cap base científica i poden portar a prendre decisions ineficaces en la gestió de recursos humans. Segons el seu parer, l’edat aporta un bagatge d’experiència important, la qual cosa converteix aquests empleats en actius valuosos capaços de suplir certes limitacions físiques amb habilitats adquirides al llarg de la seva carrera. Per això, insisteix en la necessitat de proporcionar a les empreses informació veraç sobre els processos d’envelliment a fi d’eliminar prejudicis i promoure decisions més justes i efectives.