Jorge Rivera Garcia: “El canvi climàtic i l’augment global de les temperatures estan impulsant els turistes a buscar refugi en destinacions més fresques”

Jorge Rivera Garcia és diplomat en Turisme per la Universitat de Girona; graduat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on també va completar el màster universitari de Turisme Sostenible i TIC, i investigador i estudiant de doctorat a l’Escola de Doctorat en Turisme dels Estudis d’Economia i Empresa, on desenvolupa la seva tesi, centrada en l’economia de plataforma. En l’àmbit professional, fa molts anys que està vinculat al sector de la intermediació turística i, actualment, és director de Producte i Sostenibilitat a Icárion, un operador turístic de creació recent la matriu del qual és el prestigiós grup hoteler Iberostar.

Al llarg de la seva trajectòria, ha llegit i escrit diversos articles relacionats amb la intermediació i la desintermediació turística, el turisme sostenible i l’economia de plataforma en l’àmbit del turisme. A més, forma part de tribunals i exerceix com a supervisor de treballs finals de grau i màster en diferents universitats.

El seu perfil acadèmic i professional reflecteix el seu compromís amb l’anàlisi de les transformacions del sector turístic, amb especial èmfasi en els nous models d’intermediació derivats de l’economia digital i la sostenibilitat en turisme.

Què són les coolcations i per què estàs investigant sobre això?

Per la meva feina, tinc una relació històrica especial amb les destinacions nòrdiques com Finlàndia, Suècia i Noruega; a més, viatjo habitualment a aquests països i soc un apassionat de la regió, especialment durant els mesos d’hivern.

Fa poc temps vaig començar a llegir sobre aquest concepte a la premsa sueca i el meu alter ego acadèmic de seguida es va posar a buscar a Google Scholar, WoS, etc. Curiosament, no hi vaig trobar pràcticament res i vaig pensar que aquí hi havia un gap i que havia de donar una volta al tema, encara que no tingués gaire a veure amb l’àmbit de recerca de la meva tesi.

Ho vaig posar en comú amb alguns dels meus coautors habituals —com Asunción Fernández-Villarán, de la Universitat de Deusto, i Ricardo Pastor, d’UNIR—, els va agradar la idea i de seguida vam posar fil a l’agulla: estem duent a terme una recerca que explora el creixent fenomen de les coolcations en destinacions nòrdiques. Aquest terme, que combina les paraules cool (‘fresc’) i vacation (‘vacances’), descriu una nova tendència turística en la qual els viatgers trien destinacions amb climes més freds com a alternativa enfront de la calor extrema que afecta cada vegada més les regions tradicionalment populars a l’estiu.

Què té a veure el canvi climàtic amb aquesta nova tendència?

El canvi climàtic i l’augment global de les temperatures estan impulsant els turistes a buscar refugi en destinacions més fresques on puguin gaudir d’experiències úniques, com ara l’observació d’aurores boreals, activitats a l’aire lliure i la rica herència cultural d’aquestes regions. En la nostra recerca ens enfoquem a analitzar les característiques i implicacions de les coolcations i el seu impacte en la indústria turística.

Quina metodologia heu triat per a aquest paper?

Ens hem centrat en una metodologia qualitativa, basada en entrevistes semiestructurades amb representants d’organitzacions de gestió de destinacions (DMO) dels països nòrdics, com ara Visit Finland i Visit Norway, d’àmbit nacional, i de l’Arctic Coast Way o les illes Åland, d’àmbit regional i local. Aquestes entrevistes busquen identificar de quina manera les coolcations poden posicionar estratègicament aquestes destinacions en un context de canvi climàtic, alhora que destaquen la importància de promoure pràctiques de turisme responsable per preservar els recursos naturals i les infraestructures locals.

Què preteneu amb aquest estudi?

Aquest estudi pretén proporcionar una comprensió més profunda de com la indústria turística es pot adaptar al canvi climàtic posicionant destinacions fresques com a alternatives viables i sostenibles.

En la teva opinió, estem davant d’una estratègia enfront de l’escalfament global o simplement d’una tàctica de màrqueting?

És un tema fascinant que continua obrint noves oportunitats per a la recerca i la comprensió del fenomen. Però segons sembla fins ara, especialment per la prudència dels DMO nòrdics a l’hora de promocionar des d’aquest angle les seves possibilitats, crec que, efectivament, es tracta d’una estratègia més de la demanda que de l’oferta i que encara som lluny de poder considerar-ho una estratègia de màrqueting per part dels DMO. Esperem tenir la recerca acabada aviat i publicada