El valor dels experiments i la col·laboració Universitat-Empresa: El cas del teletreball

Com podem saber si el teletreball realment millora la productivitat empresarial? Aquesta pregunta, que sembla senzilla, il·lustra la importància d’aplicar mètodes de recerca experimental i el paper clau de la col·laboració entre universitat i empresa.

Per respondre aquesta pregunta, els estudis no experimentals analitzen dades històriques d’empreses que han implementat el teletreball per iniciativa pròpia, comparant-les amb aquelles que mantenen el model presencial. Això no obstant, aquest enfocament té una limitació important: Les diferències observades poden no ser degudes al teletreball en si, sinó a factors propis de cada organització, com la seva cultura empresarial, el sector en què operen, el perfil dels seus empleats o la seva situació financera. Aquesta diversitat de factors dificulta identificar l’impacte del teletreball a la productivitat

En canvi, els experiments de camp ofereixen una solució més acurada. El principi bàsic és l’assignació a l’atzar de participants en diferents grups: un experimental (empleats que teletreballen) i un altre de control (empleats que continuen a l’oficina). Aquest mètode permet controlar la influència de variables externes i obtenir evidència fiable sobre l’impacte del teletreball.

Un exemple destacat són els estudis del professor Nick Bloom de la Universitat de Stanford i els seus col·laboradors a l’empresa Trip.com. Les seves troballes són clares: els empleats que teletreballen a temps parcial mantenen nivells de productivitat similars als companys presencials i mostren menys tendència a abandonar l’empresa. La validesa d’aquestes conclusions es basa en el mètode: els investigadors van comparar grups d’empleats amb perfils i tasques similars, dins de la mateixa organització, que només es diferenciaven per la modalitat de treball.

La col·laboració universitat-empresa en aquestes investigacions beneficia les dues parts. Les empreses accedeixen a mètodes rigorosos i coneixement expert per avaluar les seves polítiques, mentre que les universitats poden desenvolupar investigació amb impacte directe al món empresarial. El disseny d’experiments de camp requereix coneixements específics, que els investigadors poden aportar per garantir la validesa dels resultats.

De fet, la unió entre acadèmia i empresa és útil per desenvolupar polítiques basades en evidència sòlida, no només per a les empreses, sinó també per a les administracions públiques. Aquestes podran prendre decisions amb un fonament millor gràcies a les publicacions científiques derivades d’aquestes col·laboracions.

La investigació ja ha demostrat que el mètode experimental ofereix respostes útils. Ara la pregunta és: quines empreses estan disposades a fer el següent pas i participar en estudis que realment guiïn el futur de la feina?