L’esclavitud moderna en les cadenes de subministrament global

Un recent reportatge de la BBC ha posat de manifest les condicions laborals de les persones treballadores als tallers de confecció de proveïdors de Shein, una de les principals empreses del sector del fast fashion. El reportatge, basat en entrevistes a Guangzhou, evidencia jornades laborals de 75 hores setmanals, un dia festiu al mes i salaris d’entre 1 i 2 yuans per peça produïda (aproximadament 0,13-0,26 € per peça). A més, en alguns casos, s’han identificat indicis de treball forçat i explotació infantil.

Aquestes revelacions han tornat a situar al centre del debat la necessitat de regular les condicions laborals en les cadenes de subministrament globals i han evidenciat les deficiències de les mesures aplicades en alguns països, tant productors com compradors.

Esclavitud moderna i treball forçat

El cas de Shein no és un fet aïllat, sinó un exemple d’un fenomen més ampli conegut com a esclavitud moderna. Segons Anti-Slavery International, aquest concepte es refereix a situacions en què un individu és explotat per altres per fins personals o comercials. A més, es consideren diversos tipus d’esclavitud moderna, sent els més corrents el treball forçat, el tràfic de persones, la servitud per deutes i el matrimoni forçat. En un estudi de 2022, l’Organització Internacional del Treball (OIT), Walk Free i l’ONU estimaven que actualment hi ha aproximadament 27 milions de persones en situació de treball forçat, un fenomen sovint vinculat en la pobresa, la discriminació i la manca de protecció social.

Diversos factors han facilitat la persistència d’aquest tipus de pràctiques en les cadenes de subministrament modernes. Primer, la deslocalització de la producció permet la contractació de productors en localitzacions remotes amb regulacions laborals menys estrictes. Segon, les cadenes de subministrament tendeixen a ser més complexes i opaques, fet que dificulta el monitoratge efectiu de les condicions laborals. Tercer, la subcontractació en cascada (és a dir, l’empresa subcontracta proveïdors que al seu torn subcontracten a altres proveïdors) redueix el control sobre els proveïdors de nivells inferiors. Quart, algunes de les indústries més punyents, com la tèxtil, l’electrònica, l’agrícola o la construcció, fan ús en gran part de mà d’obra migrant, sobretot en les fases inicials de les seves cadenes de subministrament. Aquest col·lectiu és més vulnerable al treball forçat i altres pràctiques d’esclavitud moderna com la retenció de passaports o la servitud per deute.

L’esclavitud moderna i el treball forçat, problemes globals i històrics

Un dels primers escàndols sobre esclavitud moderna va ser el de Nike a la dècada de 1990. Es va destapar que la companyia americana subcontractava fàbriques a Cambodja i Pakistan on treballaven menors d’edat en condicions deplorables, amb jornades de fins a 16 hores diàries, set dies a la setmana, i salaris irrisoris.

Un altre cas que va commocionar el món va ser el desastre de Rana Plaza a Bangladesh. L’abril de 2013, un edifici de vuit plantes a la ciutat de Dhaka, que albergava múltiples tallers de confecció subcontractats per marques com Primark, Zara, El Corte Inglés o Mango, es va esfondrar, causant més de 1.100 morts. Tot i que la causa principal de l’esfondrament va ser el mal estat de l’edifici, l’incident va posar de manifest la manca de mesures de seguretat i prevenció de riscos laborals.

Els casos d’esclavitud moderna no es limiten al Sud Global. L’any 2020 es van detectar nombrosos casos d’explotació laboral a Leicester (Regne Unit), en fàbriques de fast fashion vinculades a Boohoo. Es va demostrar que les treballadores cobraven 3,50 £/hora i eren obligades a treballar tot i les restriccions sanitàries per la Covid-19, posant en risc la seva salut.

Els últims anys, a l’Estat espanyol, el cas de la fruita vermella de Huelva també ha generat polèmica. El sector agrícola depèn fortament de mà d’obra migrant temporal per a la recollida i processament del producte. En el cas de Huelva, vora 100.000 persones – principalment dones – acudeixen anualment a aquesta regió andalusa atretes per una oportunitat laboral en una indústria que és la principal productora de fruit vermell d’Europa i genera més de 1.000 milions d’euros anuals. Tanmateix, moltes treballadores denuncien casos d’explotació laboral, amb llargues jornades de treball, sous per sota del mínim establert i condicions de vida precàries. A més, s’han documentat abusos sexuals i situacions de vulnerabilitat extrema per la manca d’un habitatge digne.

Propostes d’erradicació del treball forçat

La regulació i el compromís de les empreses i governs tenen un paper clau en la prevenció del treball forçat. Per una banda, s’ha fet una crida a les empreses perquè executin plans estratègics efectius per erradicar l’esclavitud moderna al llarg de les seves cadenes de subministrament. Empreses internacionals de tots els sectors han desenvolupat codis de conducta o declaracions sobre l’esclavitud moderna on descriuen les polítiques internes per a prevenir-ne casos a les seves cadenes de subministrament.

A més, es reclama als governs l’impuls de regulacions i sancions a empreses que facin ús de l’esclavitud moderna. En aquest sentit, alguns governs han desenvolupat iniciatives legislatives que busquen prevenir el treball forçat en la cadena de subministrament d’empreses nacionals, com el cas de la Dodd-Frank Act de 2010 als Estats Units, la Modern Slavery Act de 2015 al Regne Unit o la llei alemanya sobre Deures de Deguda Diligència en les Cadenes de Subministrament de 2023.

Algunes mesures concretes que poden contribuir a abordar la problemàtica de l’esclavitud moderna a les cadenes de subministrament global són:

• Regulacions més estrictes, amb normatives que garanteixin condicions laborals dignes a tota la cadena de subministrament. Alguns estudis evidencien la diferència entre països del Nord i el Sud globals, reclamant regulacions internacionals que vetllin pels drets laborals arreu.
• Sistemes de sancions i deguda diligència, per responsabilitzar les empreses que operin amb proveïdors en situació d’esclavitud moderna. Casos com el de Shein són un exemple clar de la manca de sancions efectives a empreses que permeten el treball forçat a la seva cadena de subministrament.
• Col·laboracions multisectorials, que fomentin aliances entre empreses, governs i organitzacions socials per millorar la detecció de l’esclavitud moderna i establir estàndards laborals.
• Suport als sindicats i protecció laboral, promovent la llibertat d’afiliació sindical de les treballadores, prevenint la persecució de líders sindicals i protegint els drets dels treballadors.
• Transparència en les cadenes de subministrament, amb mecanismes de control externs que garanteixin l’accés a informació sobre les condicions laborals en tota la cadena de subministrament.

L’existència de treball forçat en les cadenes de subministrament és una realitat àmpliament documentada. Casos com el de Shein reflecteixen la urgència d’adoptar mesures efectives per garantir els drets laborals bàsics a escala global. La combinació de regulacions més estrictes, mecanismes de control i responsabilitat empresarial pot contribuir a la reducció d’aquestes pràctiques i a una millora de les condicions de treball en diferents sectors productius. No obstant això, és fonamental repensar el model actual de producció, prioritzant el benestar de les persones per sobre els interessos econòmics de les grans empreses.