Enric Serradell: “El Research and Innovation Forum (Rii) serà molt enriquidor i tindrà un gran impacte sobre la ciutat, la universitat i els acadèmics”

Els pròxims dies 24 i 25 d’abril, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) acollirà el Research & Innovation Forum (Rii), un congrés acadèmic internacional de caràcter itinerant que aquest any celebrarà la seva setena edició. Un dels organitzadors, l’Enric Serradell, economista i professor sènior dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, ens fa cinc cèntims del que ens espera en aquesta trobada sobre recerca i innovació que acollirà a un centenar de professors i acadèmics.

Quin és l’origen del Research & Innovation Forum (Rii)?

El congrés va néixer de la voluntat d’integrar diferents àmbits, l’acadèmic i el professional, que molts cops miren a llocs diferents. Els organitzadors són persones que tenen un background o un perfil molt relacionat amb el món de les publicacions acadèmiques, i estan molt relacionats amb editorials molt potents a escala mundial, com per exemple és el cas de Springer. Pels acadèmics, l’assistència a aquest congrés no només és una bona oportunitat per intercanviar coneixements, sinó que també ofereix moltes possibilitats pel que fa a la publicació i la difusió de les recerques que estan portant a terme aquests acadèmics.

I és un congrés que és molt multidisciplinari, tal com expressa el mateix títol. La innovació és una paraula amb un contingut molt ampli, en el que tenen cabuda els processos de disrupció que incorporarà la tecnologia, però també tota la part d’educació, que és un altre element molt important. Per aquest motiu, en el cas de la UOC, una institució on fem molta recerca, té un paper molt important la innovació educativa. I també és un congrés interessant per poder conèixer gent d’altres països que treballen aquests mateixos temes.

I com es presenta la setena edició, que tindrà lloc a la UOC a finals d’abril? Quins són els principals temes que es debatran i com està organitzat el programa?

Els congressos acadèmics internacionals es divideixen en àmbits que nosaltres anomenem tracks, i aquest congrés té sis tracks. El primer està relacionat amb la governança de les ciutats, sostenibilitat i resiliència. Un altre és sobre temes més pròpiament d’innovació, tant en l’àmbit local, com regional o global. Un tercer track és el de l’educació, que aquest any li dona molta importància a la intel·ligència artificial generativa, tant des de la creació de continguts com a les implicacions que té pel que fa a la gestió. Un altre àmbit en el qual tenim especial interès és l’àmbit de la futurització  i el future thinking, que és la creació i previsió d’escenaris de futur amb metodologies com el design thinking, etc. I després un darrer track que etsà més relacionat amb temes de competitivitat, en economia, macroeconomia, etc.

Quins objectius tindrà?

Un dels objectius que tenim és la connexió amb la vida acadèmica dels investigadors, com desenvolupar-se com a acadèmic i, sobretot, com fer que la recerca estigui més connectada a la realitat o amb el dia a dia de les empreses. Per aquest motiu, a més dels tracks acadèmics, també incloem diferents esdeveniments orientats en aquesta línia.

També comptarem amb la participació destacada del professor Johan Magnusson, director del Centre Suec per la Innovació Digital de la Universitat de Göteborg, que oferirà una keynote speech sobre la seva àrea d’expertesa: la innovació digital.

Li hem demanat que abordi aquest fenomen des d’una perspectiva integral, explorant com la governança i la transformació digital impacten tant en les institucions com en les nacions. Aquesta transformació no només és digital, sinó també verda. L’objectiu és entendre la innovació en el marc de l’evolució econòmica cap a una digitalització més profunda, amb una creixent automatització i robotització. Tot això sense perdre de vista la sostenibilitat a llarg termini, perquè la transformació digital i la transformació ecològica són dues cares d’un mateix procés de canvi cap a un futur més eficient i sostenible.

Tot això, sempre amb molta interacció, perquè el que volem és que sigui un espai d’intercanvi. Els congressos acadèmics consisteixen bàsicament en això, presentacions breus, però seguides sempre d’espais de preguntes i respostes, i d’interacció i debat entre els participants. També farem algunes sessions virtuals.

Què poden aportar al congrés les sessions de formació amb estudiants de doctorat?

A la UOC creiem que calia fer aquest congrés accessible no només a acadèmics amb una trajectòria consolidada, sinó també als estudiants de doctorat. Molts d’ells, becats per la nostra institució i col·laborant activament amb nosaltres, troben en aquest espai una oportunitat única per presentar els avanços més recents de les seves tesis doctorals, compartir coneixement i enriquir el debat acadèmic.

Al mateix temps, David Masip, el director de l’Escola de Doctorat, i Mara Grimaldi, professora de la Universitat de Salerno, faran un workshop sobre un tema molt específic, les tesis doctorals amb compendi d’articles, que pensem que serà interessant. Hem donat un conjunt de beques per facilitar l’assistència d’aquests estudiants de doctorat, perquè puguin participar i puguin beneficiar-se també dels coneixements de Masip i Grimaldi.

Quins professors de la UOC participaran en el congrés?

La rectora Àngels Fitó ens donarà la benvinguda el primer dia del congrés, la participació del professorat està relacionada amb els diferents comitès que serveixen per organitzar-lo. A nivell personal, participo com a Chair, però altres professors estan en el comitè com a consellers del congrés. Per exemple, a l’Steering Committee estan el Xavier Baraza, degà dels estudis d’Economia i Empresa, la María Jesús Martínez Argüelles, vicerectora de Governança i Política Acadèmica, i també en Jordi Sánchez Navarro, degà dels estudis de la facultat d’Informació i Comunicació.

Al comitè acadèmic participen professors com Amal Elasri, degana associada dels estudis d’Economia i Empresa, Cintia Pla,  Raquel Farreras i José Carlos Ramos, professors dels estudis, així com Pablo Lara, professor dels estudis de Comunicació. Per altra banda, un bon nombre de professors de la UOC han manifestat que també participaran en el congrés presentant comunicacions i participant en diferents esdeveniments.

Quin impacte preveu que tindrà el congrés en l’àmbit acadèmic?

Crec que, si aquesta edició segueix la línia de les anteriors, ja serà un èxit. A més, el fet que Barcelona sigui la seu i que la Universitat Oberta de Catalunya, amb el seu reconeixement en diversos àmbits d’aquest congrés, hi tingui un paper destacat, contribuirà a fomentar la participació. Esperem acollir un nombre significatiu d’acadèmics, i ara mateix estimem que al voltant de 100 persones d’arreu del món hi assistiran per presentar les seves recerques i gaudir d’aquest espai d’intercanvi.

Creiem que l’impacte serà significatiu, especialment perquè, en la sessió universitat-empresa, comptarem amb ponents de gran rellevància en l’àmbit professional. Entre ells, Alessandro Manetti, estretament vinculat al món del disseny, i Francesc Font, emprenedor en sèrie. A més, convidarem diverses associacions professionals per enriquir encara més aquest espai de debat.

Aquesta interacció entre acadèmia i empresa serà, sens dubte, molt enriquidora i contribuirà a generar un impacte positiu tant en la ciutat com en la universitat, així com en els acadèmics i professionals que hi participin.