L’objectiu de dirigir empreses és crear justícia
26/01/2018
EMPRESA – A 26 de Gener de 2018. Oikonomics, nº8 (CAT – ES).
“L’objectiu de dirigir empreses és crear justícia” és el primer dels articles de la nova edició d’Oikonomics, la revista d’economia, empresa i societat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Aquesta nova edició d’Oikonomics , la revista d’economia, empresa i societat de la Universitat Oberta de Catalunya, conté vuit articles que versen sobre la direcció de persones i empreses, formes de liderar, el paradigma del welfare al workfare, empreses saludables, adicció al treball, digitalització de la gestió de persones i altres temàtiques d’actualitat, com la nova onada digital i els robots – recursos humans.
La justícia sempre s’ha considerat un concepte allunyat de la direcció d’empreses i només s’ha considerat legítima com a objectiu social. La teoria econòmica no ha elaborat mai res que sigui específic per a organitzacions. En concret un dels pares de l’economia, Adam Smith, volia veure què era bo per al món, que es pot equiparar a l’eudaimonia que proposava Aristòtil.
Però en una visió simplista de l’economia, la «mà invisible» implica que les empreses han de maximitzar els beneficis i que fent-ho ja contribuirien a aquesta eudaimonia social. Aquest és el seu rol. Però si repensem aquest objectiu proposat per Smith veurem que aquesta eudaimonia només es pot aconseguir si quan es miren les empreses i la seva presa de decisions s’hi incorporen valors i virtuts, i això vol dir veure quins objectius ha de tenir la presa de decisions i considerar els beneficis com a resultats que només arribaran prenent les decisions correctes, és a dir, amb la presència d’aquests valors.
Aquí volem exposar que generar justícia ha de ser un dels objectius bàsics a l’hora de dirigir una empresa, perquè si no s’incorpora aquest objectiu en la presa de decisions, les decisions que es prenguin incorporant injustícies poden desfer la mateixa organització. A les empreses, doncs, la presa de decisions ha de generar justícia, i per tant no es pot dirigir de qualsevol manera; aquesta justícia s’ha d’aplicar amb seny aristotèlic, és a dir, cas a cas i situació a situació. Així és com es podrà arribar a generar uns beneficis, que mai no se sabrà si són màxims però sí satisfactoris, i per tant aconseguir el darrer objectiu, que és l’eudaimonia. Així coincidiria el que deia Aristòtil amb el que proposava Adam Smith.
