Coworking rural: el cost de ser autosostenible

12/06/2024
coworking rural

La pandèmia de la covid-19 va obligar moltes empreses a adoptar el teletreball com una nova manera d’operar. Però per a moltes persones aquesta modalitat de treball va comportar la dificultat de no tenir una separació clara entre la llar i l’espai laboral. Una solució per alleujar aquesta problemàtica van ser els espais de coworking, ja que ofereixen un entorn professional fora de casa. Així mateix, a causa de l’aïllament durant la pandèmia que es va implementar en molts països, molts professionals i emprenedors van decidir relocalitzar-se en zones fora de les grans ciutats, buscant una millor qualitat de vida i salut mental.

Aquesta nova migració cap a zones rurals ha revitalitzat àrees que anteriorment es consideraven abandonades o en declivi. L’influx de noves famílies de professionals i emprenedors ha impulsat l’aparició, en molts casos, del coworking rural. Aquests espais són similars a les seves contraparts urbanes i ofereixen un entorn col·laboratiu i recursos compartits, però afronten desafiaments únics en comparació amb els espais urbans. El desafiament més gran que el coworking rural té és la limitació d’un flux constant de nous membres, i això fa que es requereixin models de negoci innovadors i flexibles per assegurar-ne la sostenibilitat. Malgrat això, l’interès pel coworking rural segueix en augment, motivat per la cerca d’un estil de vida més equilibrat i la possibilitat de treballar en entorns més tranquils i naturals.

És aquest creixent interès el que ha motivat diverses organitzacions a oferir iniciatives de subvenció. Aquestes organitzacions busquen donar suport a la creació i la sostenibilitat d’aquests espais, reconeixent el seu potencial per revitalitzar comunitats rurals. És possible trobar projectes amb metes específiques com fomentar la digitalització, el turisme, combatre l’envelliment de la població o impulsar el desenvolupament local, però les primeres dades recol·lectades apunten al fet que aquestes iniciatives o programes són de difícil accés per als espais de coworking rural.

Amb el suport de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i els meus directors de tesi, Carles Mendéz-Ortega i Julie Wilson, ens hem embarcat en una recerca doctoral per explorar a fons el fenomen del coworking rural.  El nostre objectiu principal és identificar i analitzar les característiques dels espais de coworking rural i vincular-los amb els tipus d’iniciatives de subvenció que estiguin utilitzant. Aquesta recerca es durà a terme paral·lelament a l’estat de Renània-Palatinat (Alemanya) i a Catalunya (Espanya), dues regions amb una forta presència de coworking rural.

Per dur a terme aquesta recerca, utilitzarem una metodologia mixta que combinarà anàlisis quantitatives i qualitatives. Realitzarem enquestes i entrevistes en profunditat amb els gestors dels espais de coworking, amb organitzacions que fan costat als espais de coworking rural i amb organismes governamentals. A més, analitzarem dades secundàries d’estadístiques i estudis previs sobre el tema. La informació que obtinguem d’aquesta recerca serà valuosa per determinar quines iniciatives de subvenció són més efectives per als espais de coworking rural tant a Espanya com a Alemanya. Esperem identificar models de subvenció reeixits, detectar si aquests models són a escala regional, estatal, federal o de la Unió Europea, i entendre millor els desafiaments específics que afronten aquests espais. A més, buscarem proposar recomanacions pràctiques per millorar la viabilitat i la sostenibilitat dels espais rurals.

En conclusió, el coworking rural representa una oportunitat significativa per donar un nou impuls a les zones rurals i simultàniament poder oferir als professionals i als emprenedors un entorn de treball flexible i col·laboratiu fora de les ciutats. No obstant això, el seu èxit depèn en gran manera de trobar i adoptar els models de subvenció correctes. A partir de la nostra recerca esperem contribuir al desenvolupament dels espais rurals i donar suport al seu creixement i la seva sostenibilitat a llarg termini.


Referències:

Ahlmeyer, F., & Volgmann, K. (2023). What Ca We Expect for the Development of Rural Areas in Europe?—Trends of the Last Decade and Their Opportunities for Rural Regeneration. Sustainability, 15(6), 5485. https://doi.org/10.3390/su15065485

Bähr, O., Biemann, J., Hentschel, P., Lietzau, J., & Bertelsmann Stiftung. (2020). Coworking im ländlichen Raum. https://doi.org/10.11586/2020076

European Commission. (n.d.). Funding finder. Rural Vision. Retrieved May 24, 2024, from https://funding.rural-vision.europa.eu/finder?lng=en

Kremkau, T., Schmied, A., & Voll, J. (2021). Rural Coworking in Europe. https://doi.org/10.11586/2021119

Mariotti, I., & Di Matteo, D. (2022). Llauri Coworkers in the Italian Peripheral Areas Performing Better? A Counterfactual Analysis. Sustainability, 14(1), 550. https://doi.org/10.3390/su14010550

Mariotti, I., Tomaz, E., Micek, G., & Méndez-Ortega, C. (Eds.). (2024). SpringerBriefs in Applied Sciences and Technology. Evolution of New Working Spaces. Springer Nature Switzerland. https://doi.org/10.1007/978-3-031-50868-4

(Visited 40 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Doctorant en Administració i Direcció d'Empreses amb enfocament als espais de coworking rurals. Enginyer a Mecatrònica pel Tecnològic de Monterrey, màster en Enginyeria Automotriu per la RWTH Aachen, i MBA per la Universitat FOM de Berlin. El seu interès se centra en noves formes de feina i desenvolupament social.
Comentaris
Deixa un comentari