Cost d’oportunitat de la independència de Catalunya

29 setembre, 2017
choice

ECONOMIA – A 29 de Setembre de 2017.


En el Wikirepertori dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC tenim definit el cost d’oportunitat com:

Valor d’un bé o servei en termes d’allò que es renuncia a obtenir. Es mesura pel benefici a què es renuncia en no utilitzar els recursos en el seu millor ús alternatiu. Així doncs, és el sacrifici, expressat en unitats monetàries, en què s’incorre per no haver pres la millor de les alternatives. Si aquest rendiment és superior al rendiment de l’opció finalment triada, es parla d’un cost d’oportunitat net positiu. De totes maneres, per poder parlar amb propietat de costos d’oportunitat, cal comparar alternatives homogènies en risc i possibilitat de ser tirades endavant. Les activitats de risc diferent i/o fora de l’abast real de qui pren les decisions no generen un cost real d’oportunitat, llevat que -almenys per a resoldre el primer dels dos problemes- es faci un ús adequat dels complements per primes de risc.


Quedem-nos principalment amb la següent part “és el sacrifici, expressat en unitats monetàries, en què s’incorre per no haver pres la millor de les alternatives.” Sense entrar a discutir si la independència de Catalunya seria o no la millor de les alternatives el que és innegable és que suposarà una sèrie de sacrificis. S’han valorat?

A continuació fem una aproximació dels costos d’una possible independència de Catalunya d’una manera més o menys objectiva, sense entrar en consideracions sobre si Espanya actua d’una manera eficient envers Catalunya o sense valorar els costos d’oportunitat que suposa la no secessió de Catalunya. No pretenem generar opinió a favor o en contra, sinó posar en relleu certes possibles conseqüències del procés, fets que molts catalans segur que han valorat i fins i tot han acceptat.

De la mateixa manera que quan algú gasta cinc mil euros en un viatge en comptes de posar-lo en un pla de pensions (que li donaria un rendiment en forma d’interessos), quan es tira una butlleta amb el sí marcat s’assumeix que es deixen perdre certs beneficis. En el cas del viatge, el cost és la suma dels cinc mil euros més els interessos que es deixen de guanyar (per exemple un 250 euros que serien el 5% durant un any). En el cas de la independència cal un càlcul molt més acurat i no només en forma dels possibles beneficis que es perdran (economies d’escala, col·laboracions, comerç intern…) sinó en forma de costos (boicot, reestructuració econòmica i social o imatge de marca, per exemple). Anem a pams.

  • Economies d’escala: la indústria catalana actualment opera sota el paraigües espanyol, i per tant amb una mida superior a la pròpia del principat. Produir a més gran escala permet generalment una reducció de costos cosa que comporta un augment dels beneficis econòmics.
  • Col·laboracions: si partim de la base que com a membre d’un país, Catalunya trobaria en la resta d’Espanya el seu soci més fidel. És d’esperar que, com a indústries d’un mateix territori, en cas de necessitat, sigui en la direcció que sigui, es busqui primer dins del país, abans que buscar col·laboracions exteriors. De la mateixa manera a l’hora de defensar interessos comuns cap a l’exterior, com més gran sigui el país, més fort serà.
  • Comerç intern: Catalunya i Espanya són molt bons clients i proveïdors entre si. El comerç existent entre ambdós és gran i la major mida permet millorar l’especialització de les diferents zones.
  • Boicot: el camí que està seguint l’economia cap a la globalització fa que una possible separació entre els dos països a la llarga sigui anecdòtic a nivell econòmic, i és que les fronteres desapareixen i per tant els tres punts anteriors no es veurien alterats. Però seria il·lús pensar que a curt termini això no seria així i que hi hauria una època més o menys gran de boicot mutu. Boicot vist des de la negativitat de no voler consumir el que produeix l’altre o des de la positivitat, en cas de tenir dues opcions decantar-se per la pròpia per defensar l’economia propera.
  • Reestructuració: entrant de ple en els possibles costos, crear les estructures d’estat d’un país té un cost, que hauria de ser assumit entre tots.
  • Imatge de marca: sota aquest títol s’amaguen fets implícits, com que des de l’exterior es pot percebre Catalunya com un país tancat o fins i tot perillós (amb tot el que suposa per exemple pel turisme), com explícits, com l’augment del cost del deute català que ja s’està vivint. Caldria, doncs, recuperar la imatge de país.

Aquests són els costos agregats, però també n’hi ha d’altres individuals que serien tan o més grans. Aquell que tingui una petita (o no tant petita empresa) que operi a nivell nacional segur que tindrà més dubtes a l’hora de tirar la butlleta amb un sí que el durà probablement a un període dur a curt o mig termini pel seu negoci.

Aquests costos hi són i no es podem amagar i s’ha de veure si la societat catalana està preparada per assumir-los. Personalment, crec que qui més qui menys els coneix i hem de ser conscients que en cas d’una possible independència es viuria un sotrac. De la mateixa manera penso que la història catalana, la seva gent, la seva economia i el propi funcionament global del món faria que amb més o menys temps tot tornés al seu lloc, en un món sense fronteres ni limitacions.


(Visited 370 times, 1 visits today)
Autor / Autora
És professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Doctor en Economia per la UOC.
Comentaris
Deixa un comentari