Susana Benítez, estudiant del Màster universitari en Comunicació Corporativa: “Prefereixo gaudir del camí de l’aprenentatge”

28/09/2022
susana-benitez-alumna-master-comunicacion-corporativa-uoc Susana Benitez, estudiant del Màster universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC. Imatge cedida per Susana Benítez.

La comunicació sempre ha estat la meva passió. Després d’estudiar Comunicació Audiovisual en la Universitat Autònoma de Barcelona, i pràcticament just llicenciada; estar en el lloc precís, en el moment oportú em va portar a tenir l’oportunitat de convertir-me en la cap de premsa de l’Ajuntament de Roda de Berà (Tarragona), posició que porto ocupant 14 anys, ara ja com a cap del departament de comunicació.

Sense desafiaments no hi ha creixement i, en aquells dies, començar a ocupar una posició com aquesta, ho va ser. Em vaig desafiar a mi mateixa, vaig sortir de la meva zona de confort i vaig demostrar del que era capaç, i amb aquesta oportunitat vaig créixer. Sens dubte va valer la pena dir que sí.

Pocs mesos després vaig voler continuar formant-me i, entre 2009 i 2011, vaig decidir cursar un Màster en Direcció de Màrqueting i Comunicació; per la seva bona reputació i la seva metodologia d’ensenyament vaig triar la UOC. L’experiència va ser tan positiva que 12 anys després, quan vaig decidir tornar a estudiar, no vaig dubtar a matricular-me de nou en aquesta universitat per a cursar el Màster Universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments. I així, pel simple plaer de continuar estudiant, continuar creixent com a professional de la comunicació, al meu ritme, sense cap pressió externa, només perquè em venia de gust… vaig decidir tornar als llibres.

En només un semestre el Màster m’ha ensenyat que, encara que cregués que l’estava fent bé i els resultats fossin bons, necessitava reciclar coneixements, aprendre a planificar de manera estratègica.

Entre els dos Màsters les meves circumstàncies han canviat molt, les meves responsabilitats laborals són majors, i també les familiars com a mare d’un nen de 3 anys. Però el que no ha canviat és la UOC, la seva metodologia, la seva aposta per les noves tecnologies i els grans professionals que la composen. No em va costar adaptar-me al model acadèmic ni a l’entorn del campus virtual, perquè ja els coneixia, encara que vaig descobrir que havien millorat notablement en aquesta última dècada. També estava habituada al sistema d’avaluació contínua, el qual t’obliga a mantenir un alt nivell d’exigència durant tot el semestre.

Us preguntareu per què després de catorze anys en la meva posició vaig decidir emprendre aquest camí. I és que, encara que la meva experiència professional en la comunicació institucional és molt àmplia, sentia que necessitava fer un refresh, renovar metodologia i transferir tots aquests nous aprenentatges a la meva feina. En només un semestre el Màster m’ha ensenyat que, encara que cregués que l’estava fent bé i els resultats fossin bons, necessitava reciclar coneixements, aprendre a planificar de manera estratègica, a marcar-me objectius SMART o a saber com actuar davant una crisi reputacional. Ara soc conscient de quantes coses se m’escapaven i de quant puc aprendre i millorar. Durant 14 anys els reptes del dia a dia m’han fet aprendre moltíssim, sí, però d’alguna forma necessitava agafar tots aquests coneixements i ordenar-los, per a poder potenciar la meva capacitat comunicativa i, com deia, donar-li aquest sentit estratègic que tan important és.

Noia treballant amb el seu ordinador.
Fotografia de ‘Sincerely Media‘, de banc d’imatges Unsplash.

Abans de matricular-me i estudiar de la A a la Z el Pla d’Estudis, sabia que totes les assignatures de comunicació corporativa o institucional estarien relacionades amb la meva feina i m’ajudarien a créixer encara més com a professional, i això em fascinava. D’altra banda, m’emocionava ampliar els pocs coneixements que tinc en organització d’esdeveniments o en protocol que, encara que no de manera directa, em serviran de manera positiva per a ampliar les responsabilitats del meu departament. Al cap i a la fi, en un departament de comunicació d’un ajuntament, com el de Roda de Berà, treballem de manera molt transversal. Com a responsable del departament, acabo fent de tot.

Quan vaig donar la notícia que tornava a estudiar, la meva família i les meves amigues em van preguntar d’on treuria el temps, amb un nen petit que encara demanda massa i un treball que em demanda encara més, si cap. Jo també m’ho preguntava i no amagaré que m’aterrava no poder treure el temps necessari per a seguir les assignatures, però la flexibilitat que permet la UOC me l’ha posat realment fàcil. Després d’haver finalitzat el meu primer semestre, amb molt bons resultats acadèmics, em sento més motivada que mai. Soc conscient de les meves limitacions quant al temps del qual disposo, per això prefereixo gaudir del camí de l’aprenentatge, anar a poc a poc i assaborir cada assignatura, i aprendre tot el possible de cadascuna d’elles i del que els meus professors poden aportar-me.

Qui sap què m’oferirà el futur? Soc conscient que aquest Màster pot obrir-me moltes portes tenint en compte totes les possibilitats i sortides professionals que ofereix. Només el temps ho dirà.

(Visited 64 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari