Influencers de la informació: un nou horitzó per als periodistes?

Un de cada cinc estatunidencs ja s’informa principalment a través d’influencers de la informació, mentre que sis de cada deu combinen aquestes fonts alternatives amb els mitjans legacy. Es tracta d’un fenomen que posa en alerta els mitjans tradicionals i obre la porta a la dilució del quart poder. 

El periodisme és una de les professions que més ha sacsejat el món digital. Primer, pel canvi de paradigma professional que va suposar l’expansió de la informàtica, el qual va revolucionar la manera de produir continguts i mitjans (per exemple, va convertir la impremta, i el seu ecosistema de tipus mòbils, en un objecte de museu). Segon, pel xoc que va suposar l’arribada d’internet, la qual va trencar per sempre un mercat que no se n’ha acabat de refer i que, avui dia, continua buscant la rendibilitat en fórmules com ara els murs de pagament. I, tercer, perquè, a través d’internet, han emergit noves figures com els periodistes influencers de la informació, l’evolució del creador de continguts que deixa de banda les marques, la moda, els restaurants i els viatges, i es converteix en el periodista del segle xxi. O en una cosa molt semblant.

Segons un estudi del Pew Research Center, el 21 % dels estatunidencs s’informa de manera directa i regular a través d’influencers de la informació o de creadors de continguts. A més, el 65 % dels enquestats ha integrat aquests divulgadors en la seva dieta informativa, i un terç hi sent una connexió personal. I això passa, especialment, entre joves de la generació Z, la primera que s’informa a través de xarxes socials perquè als portaveus els consideren iguals seus. “Una enorme quantitat de persones s’informa a través de creadors de contingut”, explica Eugenio Viñas, director adjunt i de continguts de Prisa Audio. Però qui són, realment, aquests influencers que estan expulsant progressivament els periodistes i els mitjans de l’equació?

Què i qui són els influencers de la informació?

No hi ha una definició exacta de què és un influencer de la informació, però es pot agafar com a exemple el concepte d’influencer: una persona que, per a un nombre important i variable de persones, ha guanyat popularitat, seguiment, rellevància i, sobretot, credibilitat a les xarxes socials. Usuaris que troben en les seves publicacions i missatges una font d’informació i coneixement que els aporta valor en diverses formes, ja sigui des del punt de vista de l’entreteniment o, directament, del coneixement.

En general, s’ha considerat que una persona és influencer partint de la quantitat de seguidors acumulats a les xarxes socials. Encara que aquesta mètrica continua sent vàlida, el fet que es puguin manipular les xifres absolutes a còpia de seguidors falsos o de bots ha portat a centrar-se en la rellevància dels seus continguts respecte a tercers com un enfocament més encertat per qualificar d’influencer un usuari de les xarxes socials. I, en aquest esquema, els influencers de la informació són persones que, a vegades, ja tenen prou rellevància entre determinats conjunts d’usuaris per convertir-se en el seu “periodista” de capçalera, fins al punt de superar en audiències i seguidors alguns grans mitjans.

En aquest sentit, un influencer de la informació ha de reunir, almenys, requisits com ara publicar continguts sobre actualitat de manera habitual, superar els 100.000 seguidors en una xarxa social i no parlar en nom d’una organització de mitjans sinó en nom propi, sigui o no periodista titulat.

Els pòdcasts com a paradigma

El fenomen és relativament nou, però ha canviat completament el panorama de la informació, fins al punt d’esdevenir competidors reals per als mitjans tradicionals. Un exemple d’això és l’ecosistema pòdcast, farcit d’aficionats a la ràdio que, a vegades, despunten fins a convertir-se en un mitjà alternatiu que competeix en rellevància i públic amb els tradicionals. El youtuber, i ara podcaster, Jordi Wild ha entrevistat en el seu popular programa polítics de l’escena nacional i internacional. I el pòdcast La Pija y la Quinqui va entrevistar Pedro Sánchez en plena campanya electoral del 2023, cosa que molts mitjans tradicionals no van aconseguir.

Als Estats Units, recorda Eugenio Viñas, el diari USA Today i la Universitat de Suffolk han publicat diversos estudis, com ara un en el qual destacaven que Donald Trump i Kamala Harris havien malgastat el temps anant a pòdcasts durant la campanya electoral. Però una base de votants cada vegada més important té el seu ecosistema informatiu en aquests productes, i això ho han assumit moltes empreses per començar a aparèixer sovint en aquests nous mitjans.

“Naveguem en aigües agitades i pantanoses pel que fa a la informació”, admet Eugenio Viñas, que va tenir l’oportunitat de compartir el seu punt de vista amb l’alumnat dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), durant la vuitena edició del lliurament de premis als Millors Treballs Finals de Grau i Màster Universitari. I és en aquestes aigües turbulentes on hi ha amenaces per als mitjans tradicionals i el paper del periodista en la societat, però també grans oportunitats.

Com es poden aprofitar els nous mitjans

Els periodistes tenen a favor seu una formació que els pot ajudar a aprofitar un ecosistema canviant i incert. Eugenio Viñas identifica una “tempesta perfecta” en el món dels mitjans, on conflueix informació gratuïta i no controlada en un mercat lliure. Això afavoreix que qualsevol persona, sigui o no periodista, es pugui convertir en divulgador de notícies i informacions, amb el risc inherent que aquestes informacions siguin, en realitat, opinions o, directament, mentides.

En aquest sentit, les amenaces són clares: a mesura que es perd robustesa empresarial en l’ecosistema dels mitjans, el paper del periodista es fa més vulnerable a pressions externes, la qual cosa pot fer que es doblegui a aquestes pressions. A més, els mitjans perden l’hegemonia del paradigma comunicatiu, que, en certa manera, cedeixen a les companyies tecnològiques propietàries de les xarxes socials i de les plataformes de podcàsting o d’estríming. I el canvi tecnològic paral·lel, que impulsa realitats com ara la intel·ligència artificial, posa de manifest la potencial i progressiva shitificació dels continguts a internet mitjançant la generació de brossa o d’elements d’escassa qualitat i veracitat, els quals, malgrat tot, el públic assumeix com a certs i rellevants. Públic hiperfragmentat en audiències minoritàries, ja no massives, que busquen el seu propi ecosistema informatiu en nínxols molt específics, com evidencien els cada vegada més populars canals de Telegram, on la desinformació i l’extremisme es converteixen, per a aquests usuaris participants, en la veritat.

“El fet que les persones facin un filtratge dels continguts serà cada vegada més important”, destaca Eugenio Viñas, que mostra l’altra cara d’un fenomen que provocarà que el periodista torni a ser necessari, potser més que mai. I és aquí on hi ha oportunitats per als joves, tant en els seus propis micromitjans com en mitjans tradicionals que miren de reinventar-se.

Perquè la informació sempre serà necessària, i en un ecosistema en què cada vegada sigui més difícil separar el gra de la palla, el periodista influencer de la informació, en cas que definitivament es fusionin aquests rols, haurà de ser l’encarregat d’aconseguir que la presa de decisions sigui, com a mínim, amb autèntic coneixement de causa.