“Mai no és tard per perseguir el que t’apassiona i contribuir a generar coneixement i noves mirades”

Entrevistem Bárbara Mirian Balbo Figueroa, graduada del grau de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El seu documental acaba de ser premiat en el concurs de curts del IV Congrés Internacional de Comunicació i Salut, organitzat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat Nacional Arturo Jauretche de Buenos Aires sota la direcció d’Almudena Barrientos-Baez (assessora del Vicerectorat de Recerca i Transferència de la UCM). La institució ha reconegut el curtmetratge documental Conectando mentes: una exploración personal de la neurocomunicación, que Balbo Figueroa va elaborar en el marc del seu treball final de grau (TFG) a la UOC. Aprofitem l’avinentesa per parlar amb ella sobre aquest reconeixement, el seu documental, la neurocomunicació i el seus plans formatius i professionals futurs, entre altres temes.

En primer lloc, enhorabona pel premi que has rebut pel teu curtmetratge. Què ha implicat aquest reconeixement per a tu?

Moltes gràcies. Aquest reconeixement ha estat molt especial per a mi, no només pel seu valor acadèmic i professional, sinó també personalment. Veure com una idea que va néixer durant el TFG aconsegueix connectar amb altres persones i rebre aquest suport en un congrés internacional de comunicació i salut és profundament gratificant i motivador. Als meus 46 anys, i buscant l’equilibri diari entre família i vocació, aquest premi em reafirma que mai no és tard per perseguir el que t’apassiona i contribuir, des del que t’entusiasma, a generar coneixement i noves mirades. Ha estat un impuls enorme per continuar creant i compartint.

Per què vas decidir estudiar el grau de Comunicació i per què vas optar per la UOC?

Vaig decidir estudiar el grau de Comunicació perquè, encara que sempre m’he dedicat a comunicar des de la dansa i la música, sentia la necessitat d’aprofundir i formalitzar aquest coneixement. I vaig triar la UOC, a banda de pel seu prestigi acadèmic, perquè el format en línia m’oferia la flexibilitat indispensable per compaginar estudis, família i feina, i em permetia rendir en tots els àmbits sense renunciar a cap de les meves passions.

Què ha estat el més positiu o destacable de la teva experiència a la UOC?

El més positiu —a banda, evidentment, d’aprendre sobre temes que m’apassionen— ha estat la connexió que es va generar amb algunes companyes i companys de diferents llocs, des d’Espanya fins a Suïssa. Però, sens dubte, el més significatiu va ser el vincle amb alguns professors, especialment amb la meva tutora de TFG, Isamélia Santos Guimarães Carvalho, sempre disponible i pròxima per trencar aquesta possible fredor de l’entorn virtual.

Quines oportunitats professionals creus que t’ha aportat haver cursat aquest grau?

En l’àmbit professional, el grau m’ha proporcionat coneixements sòlids que em donen més seguretat a l’hora d’afrontar projectes nous. Per exemple, les pràctiques en una agència de comunicació, gestionades per la Universitat, van ser molt enriquidores i em van permetre consolidar el que havia après. A més, aquest recorregut acadèmic em va obrir noves perspectives, com l’elaboració del meu documental i el seu reconeixement internacional. També m’ha permès continuar com a docent en aquest nou àmbit que m’apassiona cada dia més, en el qual aplico, precisament, tot el que vaig explorar sobre la neurocomunicació com a recurs per millorar la forma en què ens comuniquem i connectem amb l’alumnat.

Podries avançar-nos quins plans professionals o formatius tens després d’haver finalitzat el grau?

Actualment, estic convertint Conectando mentes en un llibre, en el qual adapto la recerca del TFG a un llenguatge més pròxim, com el del documental, per fer-lo accessible a diferents públics. També continuaré amb la meva feina com a professora de comunicació digital perquè em dona l’oportunitat d’aplicar els enfocaments de la meva recerca sobre neurocomunicació a contextos educatius i d’aprofundir-hi. El meu objectiu és continuar combinant comunicació, art i salut emocional en projectes que aportin i connectin amb les persones des de diferents espais.

Parlem del teu TFG. Què et va fer escollir la neurocomunicació com a tema principal i per què vas triar el format documental?

Vaig triar la neurocomunicació com a tema per al meu TFG perquè m’interessava fonamentar estratègies comunicatives que generen resultats positius tant a curt com a llarg termini i que no només milloren el rendiment professional i acadèmic, sinó que també promouen la salut emocional, ja que faciliten una comunicació més efectiva en diferents entorns.

En realitat, el documental va complementar la recerca sobre neurocomunicació que vaig portar a terme per al TFG i va ser ideal per transmetre aquest coneixement de manera més accessible i visual. Actualment, aquestes estratègies s’apliquen cada vegada més en diversos camps, com el màrqueting, les plataformes de streaming i la comunicació política. És per això que considero molt important col·laborar perquè tinguem recursos que ens permetin comprendre-les i aprofitar-les en contextos professionals, i per identificar quan s’utilitzen de manera manipulativa.

Quin és l’aprenentatge més valuós que has obtingut durant l’elaboració del documental? I el repte més gran?

Definitivament, l’aprenentatge més valuós va ser el coneixement que vaig poder adquirir durant l’elaboració del documental, sobretot perquè va estar basat en una recerca exhaustiva que em va aportar una visió àmplia de com ens comuniquem en tots els àmbits de la vida. Pel que fa al repte més gran, considero que va ser trobar un equilibri entre la part creativa i el que volia transmetre, perquè buscava la manera de connectar emocionalment sense perdre l’enfocament científic sobre la comunicació. El meu objectiu era arribar a la persona espectadora mantenint la temàtica de la recerca, però també mostrant com la forma en què ens comuniquem impacta directament en el nostre benestar social i personal. Acostar-me a aquest equilibri va ser un desafiament que, afortunadament, va acabar enriquint el procés.

En el documental s’afirma que la neurocomunicació ens ofereix eines per pensar de manera crítica i desenvolupar un criteri propi. Per què creus que és tan important això en l’actualitat?

Actualment, considero que pensar de manera crítica i desenvolupar un criteri propi és fonamental, especialment perquè, si bé les xarxes socials ens aporten una llibertat d’expressió valuosa, també faciliten l’ús d’aquesta llibertat per manipular. La neurocomunicació ofereix eines fonamentades científicament per analitzar i processar la informació de manera conscient, cosa que ens ajuda a destriar entre el que és rellevant, el que és fiable i el que és manipulador. I això és molt necessari perquè molts mitjans i plataformes digitals utilitzen estratègies comunicatives per influir en les nostres opinions i decisions. Per això, entendre com funciona la comunicació i com impacta en el nostre cervell és essencial per prendre decisions informades, protegir la nostra autonomia mental i preservar el nostre benestar emocional i social enfront de possibles manipulacions.

En el documental també es parla breument sobre com els mitjans usen la neurocomunicació al seu favor. Què t’agradaria explicar sobre això?

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials tenen un gran poder per influir en les nostres emocions i decisions. Utilitzen estratègies de neurocomunicació per captar la nostra atenció, generar reaccions ràpides i dirigir la nostra conducta, ja sigui en consum, eleccions polítiques o la formació d’opinions. Quan les xarxes socials van sorgir, van donar a la societat, especialment a la joventut, l’oportunitat de parlar sobre temes com la diversitat i la igualtat de gènere, així com de denunciar publicitats enganyoses de grans empreses d’alimentació. No obstant això, en adonar-se d’aquest avanç social, les corporacions dominants i els poders polítics van començar a controlar aquestes plataformes per manipular opinions, obtenir vots i polaritzar la població, cosa que, de retruc, afecta les nostres decisions i els nostres valors.

Quin és l’objectiu principal amb què vas elaborar i enfocar aquest curt documental?

El meu objectiu principal va ser explorar i transmetre la importància de la neurocomunicació en els processos d’interacció humana en tots els aspectes de la vida. Volia mostrar com les estratègies comunicatives basades en principis de neurociència poden millorar la nostra capacitat de connectar de manera més efectiva amb el nostre entorn, la qual cosa promou el benestar emocional i la comprensió. A més, buscava fer aquest coneixement accessible a un públic ampli mitjançant un format visual i pròxim que convidés a reflexionar sobre com la comunicació, quan no som conscients dels seus diferents usos, pot influir en les nostres decisions i com podem utilitzar-la de manera ètica per fomentar relacions més saludables i productives, tant en l’àmbit personal com en el professional.