Entrevista a Mª Luisa de Dalmases, docent de Comunicació estratègica i creativa a les organitzacions

María Luisa de Dalmases és llicenciada en Dret per la UPF i en Publicitat i Relacions Públiques per la UOC. És especialista en marketing i comunicació digital. S’ha encarregat de les xarxes socials i la comunicació digital en empreses com Mango, Oysho o DogBuddy. Actualment, és Community Manager a Festina i professora associada al Màster universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments per la UOC.

• Pots descriure’ns, breument, la teva trajectòria professional?

Després d’haver-me llicenciat tant en Dret con en Publicitat i RRPP –aquesta última carrera la vaig cursar precisament a la UOC-, pràcticament tota la meva trajectòria professional ha estat vinculada amb el món del marketing i de la comunicació, molt especialment en la seva vessant digital. He treballat als equips de comunicació de diferents multinacionals del sector retail com a Content i Social Media Strategist. Actualment, sóc la Social Media Manager d’una empresa dedicada al món de la rellotgeria, un treball que m’apassiona i que compatibilitzo amb la meva col·laboració com a tutora al Grau en Comunicació i professora col·laboradora al Màster Universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC.

• Ets professora de l’assignatura del màster “Comunicació digital i reputació online”, quina diferència creus que existeix entre les relacions amb els mitjans de comunicació tradicionals i amb el influencers dels social media?

La majoria d’empreses han sabut detectar el fenomen que constitueixen els influencers, degut al pes que han anat adquirint en els últims anys i, sobretot, al seu innegable poder de prescripció, i els han anat incorporant paulatinament en la seva estratègia de comunicació d’una manera o d’una altra. Si bé inicialment la majoria d’ells gestionaven els seus blogs i xarxes socials com una afició al marge de la seva professió o ocupació principal, durant els últims anys s’han anat professionalitzant fent d’aquesta la seva feina, abandonant l’amateurisme dels inicis i generant continguts cada vegada més qualitatius. En molts casos les entrades dels seus blogs o les fotografies que publiquen a les xarxes socials res han d’envejar als continguts que podríem torbar, per exemple, a un editorial d’una revista.

Un sector al qual aquest fenomen és més que patent és el de la moda, una indústria tradicionalment molt elitista i dominada per figures com les editores i estilistes que s’ha vist democratitzada a marxes forçoses arrel de la irrupció de les bloggers, instagramers, youtubers, etc. –noies, generalment molt joves, amb una comunitat de seguidors fidel i que segueix els seus passos amb un gran interès. Cadascun dels continguts que comparteixen pot tenir un abast potencial i generar un engagement immens i les marques no volen renunciar a aquesta visibilitat. Per això, han hagut de saber adaptarse a aquesta situació de coexistència dels mitjans tradicionals amb aquests nous agents dirigint-se i actuant respecte cadascun d’ells d’una manera adaptada a les seves necessitats i circumstàncies. En molts casos, els mitjans offline es veuen encara “amenaçats” en certa mesura pels influencers generant un context sensible que, certament, les marques han de gestionar amb tacte per assegurar-se que ambdues parts se sentiran igualment còmodes i satisfetes pel tracte i les facilitats rebudes.

• Creus que una campanya pot basar-se en mitjans digitals al 100%?

Sens dubte. Al igual que avui en dia en dissenyar una campanya és impossible obviar la importància dels mitjans digitals, és possible que una campanya es desenvolupi únicament a l’àmbit online si els objectius de la mateixa ens ho permeten. De fet, la tendència va cap aquí, i és important que les empreses ho tinguin en compte i sàpiguen adaptar-se a aquesta nova era digital que, tal com ha alterat la manera en què ens relacionem amb els altres, canviarà igualment la manera en què les empreses es comunicaran amb els seus públics.

• Quins nous perfils professionals han sorgit o creus que poden sorgir a causa del desenvolupament de les tecnologies de la informació en l’àmbit de la comunicació corporativa? Fins a quin punt serà necessària l’especialització?

El desenvolupament de les tecnologies de la informació farà necessària la incorporació de professionals amb una formació sòlida en matèria de comunicació i amb una visió estratègica; però, a la vegada, amb una gran capacitat d’adaptació davant els reptes derivats d’aquest context de canvi constant. Aquests professionals hauran de, entre altres,  ser capaços de detectar noves oportunitats a l’entorn digital, tenir capacitat d’anticipació davant a possibles situacions de crisi i saber actuar i gestionar-les àgilment i eficaç en cas de ser necessari, vetllar per la coherència a nivell de posicionament online i offline, etc.