Dra. María del Carmen Portugal: “Conèixer el protocol aporta moltíssima informació al periodista”

La Dra. María del Carmen Portugal és periodista i experta en protocol, professora col·laboradora al Màster Universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC i recentment anomenada delegada territorial a la Comunitat Valenciana de l’Asociación Española de Protocolo (AEP). 

Ha publicat, de la mà de l’editorial Sindéresis, el llibre Guía de Protocolo Institucional para periodistas y comunicadores. Es tracta d’una recopilació del Dret de Protocol a Espanya, la normativa per la qual s’han de regir tots els actes oficials, tant aquells a nivell local com aquells a nivell nacional, passant per tots els rangs entre tots dos.

La Dra. María del Carmen Portugal posa atenció en la reivindicació del Protocol com a professió, i afegeix que el conèixer les lleis que ordenen aquesta pràctica fa que el periodista pugui entendre a un nivell més profund què està succeint en l’acte.

Amb motiu de la publicació del llibre, pel qual se celebrarà un acte de presentació en la seu de Madrid de la UOC el pròxim 29 de juny, hem pogut parlar amb ella:

Quina és la seva radiografia de l’escenari actual del protocol a Espanya?

Sincerament, no tinc feta cap radiografia sobre aquest tema. Encara que podem trobar dades que poden donar-nos una visió d’aquest escenari que esmentes.

Per exemple, en l’àmbit acadèmic les universitats continuen apostant forta per aquesta disciplina, tant en grau com en màster. I això, lògicament, és reflex de l’existència d’una demanda en el mercat laboral.

D’altra banda, en l’àmbit professional ens trobem de tot. Responsables de protocol que tenen una excel·lent formació i altres que no. Però aquesta situació no se sofreix solament en protocol, sinó també en altres professions on no és exigible formació per a l’exercici d’aquesta.

Aquesta situació, o radiografia bàsica, em recorda a l’ocorregut fa anys en el periodisme. Com a periodista també vaig viure aquesta dicotomia, ja desapareguda o anecdòtica. I estic segura que ocorrerà el mateix amb el protocol.

Els periodistes i comunicadors tenen suficients coneixements de protocol?

Els que es dediquen a informar i treballar amb aquest material, sí. Igual que hi ha periodistes especialistes en economia, en política, en esport o en gastronomia, també existeixen periodistes especialistes en protocol.

El seu llibre es presenta com una guia per a ajudar a periodistes i comunicadors en matèria de protocol. Quina és la manca principal que vostè identifica, el primer a corregir?

La manca principal és la falta de coneixement d’aquesta matèria. A mi també em va passar.

En treballar el periodisme local, la majoria de les informacions les protagonitzen les institucions i autoritats oficials. Assisteixes a rodes de premsa, a esdeveniments, i escrius sobre la informació que et donen oralment. Aquest era el principal i únic material sobre el qual treballava.

Però quan vaig començar a interessar-me pel protocol, em vaig adonar de la quantitat de dades que m’estava perdent per no tenir coneixements d’aquesta matèria. L’ordenació de les banderes, les precedències de les autoritats en els actes, l’ordre establert en els discursos, etc., aporten moltíssima informació per al periodista. Algunes vegades seran dades que complementin la notícia, però en altres ocasions, es converteixen en la notícia.

En la presentació del llibre es recull una cita de Jordi Pujol, que es refereix al protocol com la “expressió plàstica del poder”. Com hem d’entendre el protocol?

El protocol informa, comunica. Com a periodistes, com a comunicadors, hem de ser conscients d’això. No considerar-ho un assumpte fútil.

Tampoc podem ser uns ingenus. Les autoritats oficials, com a tals, estan subjectes a les normatives de protocol. I ja que han d’aplicar les normes, lògicament, les usen en el seu benefici, això sí, correctament. El protocol els ajuda a comunicar el seu rang, el seu càrrec, el seu poder polític, a la comunitat que governen.

Si nosaltres, com a periodistes, també coneixem aquestes regles de joc, podrem realitzar aquest control que exigeix el periodisme.

Ha estat nomenada delegada territorial de la Comunitat Valenciana de l’Associació Espanyola de Protocol (AEP), des de 2022 fins a 2026.

Quines són les funcions i activitats que promou l’associació?

La AEP treballa per i per al reconeixement professional del protocol. I aquest reconeixement comporta la defensa d’aquesta professió davant la societat en general i davant els diferents ens, públics i privats, de la comunitat. I, quina és la millor estratègia per a donar a conèixer alguna cosa? Actuar, informar, comunicar amb diferents eines, tant pròpies com alienes.

Quins objectius es marca?

Actualment la AEP té un nou equip liderat per Ramón Peche, qui ha recollit el testimoni de l’anterior president, Juan Ángel Gato. Com a nova directiva, s’han marcat uns objectius concrets, dels quals vull destacar dos aquí: advocar per la unitat professional i fer costat al moviment associatiu, amb la AEP com a referent corporatiu nacional; i insistir en l’exigència, davant institucions públiques i entitats privades, de la necessitat d’una titulació acadèmica i una formació adequades, a l’hora de convocar i cobrir places de responsables de protocol i organització d’esdeveniments.