Monkeypox: tot el que has de saber sobre la verola del mico

07/06/2022
Monkeypox Foto: Jernej Furman en Flickr.

Què és la verola del mico o monkeypox? Quins són els principals símptomes de la malaltia? Com es transmet i com podem prevenir-ne la infecció? Els professors dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Salvador Macip Maresma i Francesc Xavier Bosch José ho analitzen en aquest article. 

Monkeypox: què és i principals símptomes

Encara que la pandèmia de COVID-19 no hagi acabat, aquests dies tota l’atenció s’està centrant en la verola del mico, que està donant un brot sense precedents. Però aquesta malaltia rara, normalment confinada a l’Àfrica central i occidental, és poc probable que causi problemes com els que s’han vist aquests darrers dos anys. Per començar, aquesta malaltia no està causada per un microbi desconegut, com ho era el SARS-CoV-2 en el seu moment, sinó per un parent llunyà del virus de la verola que es coneix des de 1958.

La verola del mico és causada per un virus del gènere Orthopoxvirus, de la família Poxviridae, anomenat MPXV (per les sigles en anglès de Monkeypox virus). Aquest virus és un dels de la familia de pox virus que van ocasionar grans epidèmies de verola que van afectar massivament a poblacions senceres entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX. 

La verola del mico és menys contagiosa i menys greu que la verola humana clàssica, erradicada l’any 1980. El període d’incubació de la malaltia pot variar entre 5 i 21 dies i la persona infectada pot contagiar des de l’inici dels símptomes. Els principals signes d’alerta en una primera fase de la malaltia són la febre, el mal de cap intens, mal d’esquena i dolors musculars, calfreds, cansament i inflamació dels ganglis limfàtics. En una segona fase de la malaltia poden tenir lloc altres símptomes, com ara erupcions a la cara o a la resta del cos, especialment als palmells de les mans i a les plantes dels peus. Monkeypox té una taxa de mortalitat màxima del 3-10% si no es tracta, però hi ha hagut prou temps per esbrinar a quins medicaments és sensible.

Com es transmet la verola del mico?

La verola del mico és una zoonosi –una malaltia que es transmet d’animals a éssers humans– poc freqüent. Principalment afecta els micos, i les contaminacions humanes es produeixen per interaccions entre els animals i els humans. La primera vegada que es va identificar aquest virus va ser en un mico d’experimentació malalt a Holanda, d’aquí el nom de la malaltia. 

El principal mecanisme de transmissió de monkeypox a humans és a través de contacte directe o indirecte amb mamífers infectats, principalment rosegadors o primats de zones endèmiques o per consum d’aliments contaminats. Tanmateix, la verola del mico també es pot transmetre per contacte directe amb la sang, els líquids corporals, les lesions de la pell o les mucoses dels animals infectats. 

El contagi de malaltia només es produeix en situacions de contacte molt proper i, al contrari que amb la COVID-19, els pacients només poden infectar un cop tenen símptomes. També es pot agafar d’animals infectats, generalment rosegadors (tot i que el mico és qui s’emporta la mala fama per raons històriques), tot i que això és rar en entorns urbans.

De moment el risc d’infecció en les persones es considera baix, i les mesures de prevenció s’adrecen principalment a les persones que viatgen a zones endèmiques, bàsicament països de l’Àfrica central i occidental. Així doncs, les mesures d’aïllament i control dels casos haurien de ser suficients per limitar la propagació del virus, ja que és poc probable que estiguem davant una amenaça de pandèmia com la experimentada amb COVID-19 o les històriques pandèmies de verola humana clàssica.

Per què el brot actual de monkeypox és diferent als anteriors? 

El brot actual de la verola del mico és diferent als anteriors: fins al moment s’havien anat informant casos aïllats a països no endèmics i en general associats a viatges a zones endèmiques o per contactes amb animals infectats. És la primera vegada que un brot de la malaltia té un abast tan gran, estenent-se per més de 30 països i registrant prop de 700 casos. 

Els brots anteriors fora d’Àfrica havien sigut molt més petits: el principal brot de la malaltia fins a dia d’avui havia tingut més de 70 contagiats als Estats Units el 2003, causat per animals exòtics importats de Gàmbia. Sembla que el primer infectat hauria estat un britànic que va viatjar a Nigèria i potser va agafar el virus d’un animal salvatge, però la cadena de transmissió es difumina ràpidament a partir d’aquí.

Per explicar aquest comportament diferent del virus s’han proposat diverses hipòtesis. La més senzilla era que el virus hagués adquirit una nova mutació que l’hagués fet més infecciós. Però la seqüenciació del genoma del virus de moment no ha revelat canvis importants: sembla idèntic als que circulen per l’Àfrica occidental. També podria ser que hi hagués una nova via de contagi, la sexual, que fins ara no s’havia vist. Però el fet que les relacions sexuals incloguin normalment proximitat, pot fer que això sigui una falsa alarma.

Una altra hipòtesi que s’està considerant és que la COVID-19 podria haver propiciat l’entrada d’altres malalties. Dos anys d’exposició reduïda a patògens (a causa del confinament, les mascaretes, el distanciament social i el rentat de mans) podrien haver debilitat de forma genèrica la immunitat, fent-nos més susceptibles a microbis que abans es mantenien sota control. També podria ser que haver passat la COVID-19 fes que altres infeccions agafades a posteriori es comportessin de manera diferent. Els casos recents d’hepatitis severa en nens i nenes, una complicació també coneguda però rara de les infeccions per adenovirus, podrien ser-ne un altre exemple. 

La vacuna de la verola protegeix contra monkeypox?

L’any 1980 la verola es va declarar eradicada del món després de portar a terme campanyes massives de vacunació universal realitzades inicialment en condicions heroiques. Com a conseqüència de la eradicació i després d’anys de no reportar cap cas a cap país, es van interrompre les campanyes sistemàtiques de vacunació contra la verola. Tot i així, encara existeixen algunes mostres de la verola en alguns laboratoris d’alta seguretat de cara a possibles actes de terrorisme biològic, així com per tenir material per produir de nou vacunes si fos necessari. 

La vacuna contra la verola, que la majoria dels adults majors de 50 anys van rebre quan eren nens, ofereix una bona protecció, fins a un 90%. Per tant, la població adulta està en gran part protegida davant aquesta infecció, mentre que les generacions menors de 50 anys no tenen l’experiència de cap contacte amb virus d’aquesta família i, per tant, són susceptibles a noves infeccions. 

Els principals grups de risc davant d’aquesta malaltia són, ara per ara, els cuidadors, els familiars i l’ambient proper dels casos confirmats (incloent els professionals sanitaris). Aquests grups de contacte proper dels casos haurien de ser els primers candidats a ser vacunats amb vacunes antiverola disponible o amb vacunes de nova generació que actualment ja s’estan estudiant. Després de l’any 1980 es van seguir produint i aprovant algunes vacunes més anti verola que actualment es troben disponibles en quantitats limitades.

No obstant això, és probable que el brot de monkeypox s’extingeixi en un període de temps raonable degut a la seva mala transmissió i al fet que la població ara hi està alerta. Pot ser que ho faci sense deixar víctimes mortals gràcies a les vacunes i els medicaments. Però hi ha la possibilitat que apareguin més malalties infeccioses rares en un futur proper si d’alguna manera la pandèmia de COVID-19 hi està relacionada.

(Visited 15 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari