Cristian de Guirior: “L’endometriosi afecta la qualitat de vida femenina en tots els àmbits, fins i tot l’emocional”

14/03/2022

El 14 de març se celebra el Dia Mundial de l’Endometriosi, una malaltia “silenciosa”, incapacitant i, en certa manera, desconeguda, que afecta aproximadament un 10 % de les dones. El Dr. Cristian de Guirior Martínez, especialista en ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i professor de l’especialització de Nutrició i Estils de Vida Saludables de la Dona de la UOC, explica les peculiaritats d’aquesta patologia, en repassa els símptomes i les pautes actuals d’abordatge i comenta els principals reptes que planteja als especialistes.

Què és exactament l’endometriosi? Com i per què es produeix?

Es tracta d’una malaltia benigna que es caracteritza per la presència de teixit endometrial (que és el que hi ha dins de l’úter i s’expulsa cada mes amb la menstruació), que “envaeix” zones de la pelvis, com ara els lligaments situats darrere de l’úter, els ovaris, el múscul uterí i fins i tot l’intestí.

En realitat, no se sap gaire bé per què es produeix i hi ha diverses teories que en podrien explicar l’origen, però avui dia no es pot parlar d’una causa única o d’un gen específic identificat. És possible que hi hagi un component multifactorial, i hi ha evidències sobre diferents factors (immunològics, genètics, d’estil de vida…) que poden estar implicats en l’aparició d’aquesta malaltia, però no està demostrat que per si mateixos en siguin els únics causants.

Quina és aproximadament la prevalença d’aquesta malaltia? És cert que moltes dones que la pateixen no ho saben?

Es calcula que la prevalença de la malaltia és d’un 10 %, però, efectivament, moltes dones que la pateixen no ho saben. La raó principal d’aquest desconeixement és que durant molts anys s’ha considerat que el dolor menstrual era una cosa “normal” que les dones havien de suportar i fins i tot amagar. Això ha afavorit que moltes dones pateixin aquesta malaltia en silenci i que, a més, no hagin tingut cap diagnòstic, amb la repercussió que això comporta per a la vida personal en general i per a aspectes concrets com ara el desig reproductiu.

Quin seria el perfil de pacient (edat, etapa vital…)?

Habitualment, l’endometriosi afecta dones en edat fèrtil (entre els dotze i els cinquanta anys), però el dolor que produeix pot persistir després de la menopausa, encara que la malaltia no estigui activa. Així mateix, tant la malaltia com els símptomes poden aparèixer en pacients molt joves que acaben de començar a menstruar.

El dolor com a “signe guia” de l’endometriosi

Quins són els símptomes més característics de l’endometriosi?

El símptoma principal és un dolor menstrual molt intens, però també en pot produir d’altres, com ara dolor quan es mantenen relacions sexuals o durant l’ovulació, regles amb sagnats molt abundants, dolor pelvià no associat al cicle femení o molèsties digestives i alteracions al sistema urinari.

Fins a quin punt altera la vida diària de les pacients?

El dolor que produeix pot arribar a ser absolutament incapacitant: hi ha dones que literalment no es poden moure, i moltes arriben fins i tot a tenir desmais a causa de la intensitat. Per això és tan important identificar i abordar aquesta malaltia de manera adequada.

En què consisteix l’abordatge terapèutic i quins fàrmacs s’utilitzen per tractar-la?

Actualment no disposem d’una solució o estratègia única que eviti al 100 % que l’endometriosi es desenvolupi. Sí que se’n poden alleujar i millorar els símptomes i disminuir-ne la progressió amb medicaments i canvis en l’estil de vida. Quant al tractament farmacològic, s’administren fàrmacs que eviten el sagnat (anticonceptius) amb l’objectiu d’evitar que s’estengui al teixit en el qual s’ha desenvolupat l’endometriosi i prevenir així l’aparició dels símptomes.

No n’hi ha prou amb diagnosticar-la i prescriure una medicació, sinó que l’abordatge ha de ser integral i ha de tenir en compte aspectes com ara el nivell i la localització de la malaltia, els símptomes que presenta, el moment vital de la pacient (si té intenció de quedar-se embarassada a curt o mitjà termini), etc. Cal enfocar el tractament sobre la base d’aquestes variables. És recomanable fer un estudi exhaustiu d’aspectes de l’estil de vida, com ara la mena d’alimentació, per determinar quins paràmetres s’han d’adoptar per reduir la inflamació i altres símptomes. També s’ha de tenir en compte la pràctica regular d’activitat física, que se sap que pot millorar la simptomatologia.

En quins casos cal operar?

La cirurgia es considera un últim recurs reservat als casos més greus en els quals l’enfocament mèdic i farmacològic no ha estat efectiu o en cas que, malgrat el tractament, hi hagi una progressió de la malaltia que comprometi algun òrgan.

Ha de ser una única cirurgia completa, en la qual s’ha d’extirpar tota l’endometriosi visible per evitar haver d’intervenir un altre cop o haver d’anar posant “pegats”. És fonamental estudiar i valorar cada cas en concret i en funció de les prioritats de la pacient (tant en l’àmbit reproductiu com pel que fa a la simptomatologia). Moltes vegades cal fer un abordatge multidisciplinari (amb la participació d’especialistes en reproducció, en urologia, etc.). L’estratègia és buscar el millor moment i la millor cirurgia per a cada pacient de manera individualitzada.

Fins a quin punt el fet de patir endometriosi dificulta o impossibilita un embaràs?

L’endometriosi s’associa a un 30 % d’esterilitat, òbviament una taxa més alta que la de la població general. Veient el “got mig ple”, però, això significa que la majoria de pacients (el 70 %) no tindrà esterilitat associada a aquesta malaltia. No obstant això, és important informar-ne la pacient perquè, en cas que tingui previst un embaràs, prengui unes mesures o unes altres.

Aquestes pacients han de recórrer sempre a la reproducció assistida?

No sempre, perquè, com hem dit, moltes no són estèrils. En cas que hagin d’optar per la fecundació in vitro, la taxa d’èxit dependrà molt del nivell de malaltia i de la localització exacta. Amb tot, cal tenir en compte que en un procés d’aquest tipus hi influeixen moltíssims factors. L’endometriosi és un factor més, però n’hi ha d’altres que resulten igual de condicionants o més, com ara l’edat de la pacient o el factor masculí.

Quin impacte té l’endometriosi anímicament i psicològicament?

Pot afectar molt en l’esfera emocional. Aquest impacte no es deu només a la malaltia per si mateixa, sinó també a les conseqüències del fet que no s’hagi atès, derivat o tractat degudament la pacient. El suport psicològic és fonamental, especialment en les dones que han suportat el dolor durant llargs períodes a causa de la manca de diagnòstic.

Hi ha cap relació entre l’endometriosi i altres problemes ginecològics (miomes, tumors…)?

No hi ha cap relació establerta entre aquesta malaltia i altres processos ginecològics, ja siguin benignes o malignes, però sí que és cert que moltes vegades poden coexistir. No és infreqüent que pacients amb patologies d’aquesta mena tinguin, a més, endometriosi.

El repte de la “visibilitat”

Quins són actualment els principals reptes o assignatures pendents en l’abordatge de l’endometriosi?

D’una banda, cal saber exactament quin és el mecanisme que causa aquesta malaltia. De l’altra, és fonamental continuar millorant el diagnòstic. Per això, cal potenciar la formació per aconseguir que l’endometriosi sigui present en la ment no solament dels ginecòlegs, sinó també de qualsevol facultatiu que es trobi amb una dona que manifesti els símptomes d’aquesta malaltia. Així mateix, hem de trobar tractaments que siguin realment efectius tant per controlar-ne els símptomes com per gestionar la malaltia i que, a més, tinguin pocs efectes secundaris.

Finalment, consideres que hi ha prou conscienciació respecte a la importància d’aquesta malaltia?

Durant molts anys, el problema principal ha estat la manca de consciència i el desconeixement de l’existència de l’endometriosi, tot i que la malaltia està descrita des de fa cent anys. Actualment hi ha prou conscienciació, però encara ha d’augmentar, i no solament entre les dones (que són les que en tenen més coneixement), sinó en la societat en general. Això permetrà aconseguir diagnòstics precoços, evitar el sofriment que produeix la malaltia en tots els àmbits i, en definitiva, millorar la qualitat de vida de les pacients. L’endometriosi afecta milers de dones d’arreu del món i, per tant, s’ha de considerar un problema de salut pública global al qual cal parar l’atenció adequada.

(Visited 1 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari