5 tendències en salut digital per al 2022

15/12/2021
Foto: Tima Miroshnichenko en Pexels.

Què ens ofereix el 2022 en l’àmbit de la salut digital? Quines són les principals línies de recerca de la tecnologia aplicada a la salut? En aquest article repassem les cinc tendències en salut digital més rellevants per a l’any vinent amb professorat del màster universitari de Salut Digital (E-health) i amb investigadors de l’eHealth Center de la UOC. Pren-ne nota!

1. Algorismes ètics i salut digital

Actualment estem immersos en la quarta revolució industrial, marcada per noves tecnologies com ara les dades massives (big data), la realitat virtual, la intel·ligència artificial (IA), la robòtica, la nanotecnologia o la internet de les coses (IdC), entre altres. Davant d’aquest escenari, cal treballar per aconseguir algorismes ètics en el camp de la salut digital.

Un algorisme és una llista finita d’instruccions que s’apliquen a un input durant un nombre finit d’estats per obtenir un output, la qual cosa permet fer càlculs i processar dades de manera automàtica. No obstant això, aquest conjunt de regles del món real reproduïdes en el món digital poden comportar biaixos en algunes decisions i afavorir o bé perjudicar els individus per raons de raça, gènere, sexualitat o situació social, i fins i tot poden afectar drets fonamentals com ara la igualtat i la intimitat.

Per garantir una salut digital sense biaixos cal incorporar els principis ètics següents en els processos de disseny, operació i gestió d’algorismes: autonomia i llibertat de l’individu; responsabilitat en el disseny, l’operació i la gestió de la IA; justícia, equitat i solidaritat; democràcia i participació ciutadana; seguretat, protecció i integritat física; protecció de dades i privadesa, i sostenibilitat.

2. Cocreació: incloure els pacients en les recerques i les avaluacions

La innovació en salut digital ha augmentat exponencialment el nombre de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de què disposem per millorar els serveis de salut. Ara bé, encara falten estratègies que ajudin les organitzacions a incloure els pacients en el procés de creació. Involucrar-los s’ha de convertir en un element clau per al desenvolupament i la implantació de les noves solucions de salut digital.

Incorporar la perspectiva dels pacients i entendre’n els problemes i les necessitats hauria de ser imprescindible per dur a terme i validar qualsevol recerca. Malgrat aquesta obvietat, la majoria de les recerques i les innovacions en salut digital es continuen desenvolupant sense involucrar-hi els agents clau necessaris per garantir-ne la implantació i l’adopció, o només s’hi inclouen pràcticament al final del procés, quan ja està gairebé acabat.

Per fer-ho cal crear mecanismes que facilitin una participació més activa de la població en la presa de decisions sobre salut, fent-la accessible i legitimant les seves aportacions. Adoptar la cocreació en les solucions digitals pot aportar molts avantatges, com ara una visió holística d’allò que importa als pacients, una millora de l’accés a la informació, més adherència a les noves tecnologies o l’autogestió de les dades de salut per part dels pacients.

3. Alfabetització digital dels professionals de la salut

La idea que les tecnologies provoquen un canvi de paradigma en l’atenció sanitària semblava clara. Ara bé, el que ha resultat del tot inesperat ha estat comprovar que els professionals de la salut no estan tan alfabetitzats en salut digital com es presumia. De fet, diferents organismes i entitats s’han vist obligats a iniciar projectes de recerca dirigits a definir les competències generals en salut digital que conformen l’alfabetització digital per a tots els professionals de la salut i, en paral·lel, definir-ne les específiques per a la medicina, la psicologia, la infermeria, el treball social sanitari o les ciències biomèdiques, principalment. Per això, també és una línia de treball que s’ha iniciat en el màster universitari de Salut Digital (E-health) i que aviat es publicarà.

També és obvi que, una vegada s’han definit clarament totes aquestes competències, el repte més important serà la sensibilització i la promoció de l’aprenentatge i l’ús d’aquestes eines; és a dir, caldrà superar el marc actual centrat únicament en les habilitats mínimes de l’ús de la tecnologia, que s’ha demostrat que són molt insuficients i limitades. Una cosa és dominar l’ús d’una tecnologia per a la comunicació ordinària i una altra de ben diferent és saber-la emprar per millorar la salut de les persones, garantint la seguretat i les evidències, reduint costos i sent eficaços.

En definitiva, molts processos virtuals han arribat per quedar-se, però cal analitzar-los, avaluar-los, gestionar-los i modificar-los segons les necessitats. No obstant això, si no es tenen clares les competències que formen l’alfabetització digital en salut, tot el procés serà un fracàs a mitjà o a llarg termini.

4. Superació de les resistències al canvi

El rebuig i la resistència al canvi són un dels grans reptes d’implantar, posar en pràctica i utilitzar plenament projectes de salut digital. L’absència generalitzada d’esforços de gestió del canvi no es produeix per la falta d’eines o de coneixements sobre com s’ha de fer, sinó per una asimetria que es dona al factor personal o cultural en comparació amb l’adquisició i el desenvolupament de mitjans i sistemes tecnològics.

La gestió del canvi en la salut digital té components propis i específics que cal atendre, evitant aplicar metodologies o receptes genèriques. Aquests són, principalment, el factor crític d’estar gestionant la “salut” de persones; el pes considerable dels components tecnològics i la consolidació, encara incipient, d’algunes tecnologies i components; la complexitat dels sistemes sanitaris (públics i privats), i la rellevància dels diferents agents sanitaris (entre altres) implicats en la prestació dels serveis.

Com podem superar aquesta resistència al canvi en l’àmbit de la salut digital? Concentrant-nos en el servei i no en la tecnologia, mantenint el focus en les persones, explicant les raons i els beneficis d’aquest canvi, comunicant de manera segmentada i abundant, treballant per al feedback i la implantació dels accionistes i cuidant la tecnologia, ja que és el factor més important en la gestió de l’èxit d’un projecte de salut digital.

5. Salut digital i cobertura universal de salut

Cada vegada és més necessari que les intervencions en salut digital afavoreixin l’equitat en salut i ajudin a garantir la cobertura universal de salut a tot arreu. A les zones més vulnerables sovint es considera que la bretxa digital pot ser un factor que juga en contra d’aquesta equitat.

No obstant això, segons com s’implantin les intervencions de salut digital, és possible que generin un efecte contrari atès que poden afavorir que la cobertura de salut arribi a tothom. Hem de treballar per garantir que això sigui possible.

I és que, sens dubte, la salut digital ha arribat per quedar-se. Des dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i l’eHealth Center estem molt atents a les principals tendències en salut digital per garantir una formació especialitzada en tecnologia aplicada a la salut que permeti formar experts i expertes perquè puguin optimitzar el maneig de la salut dels pacients i de la ciutadania gràcies al disseny i l’ús de solucions digitals.

eHealth Center de la UOC

L’eHealth Center és un centre acadèmic obert al món que vol capacitar i apoderar el ciutadà i els professionals mitjançant les tecnologies perquè liderin el canvi de paradigma en salut. Se centra en les persones i es basa en la recerca, la formació i l’assessorament per tal de contribuir al progrés i al benestar de la societat.

(Visited 11 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Director del màster universitari de Salut Digital / eHealth dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Doctor en Psicologia i investigador de la Unitat de Control del Tabac de l'Institut Català d'Oncologia (ICO). 
Sotsdirectora de Recerca dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Investigadora del grup eHealth Lab
Professor col·laborador del màster universitari de Salut Digital (eHealth) de la UOC y del MBA UOC-EADA. Consultor en desenvolupament organitzacional i lideratge a TAGA. Fundador de la Change Management School.
Professora col·laboradora del màster universitari de Salut Digital (eHealth) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Doctora en Medicina i Cirugia i Màster en Malalties Infeccioses per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 
Professor col·laborador del màster universitari de Salut Digital (eHealth) de la UOC.
Comentaris
Deixa un comentari