Pubertat precoç: què cal saber?

Moltes famílies es mostren preocupades per la pubertat dels seus fills i filles, però la pubertat precoç té una incidència molt baixa: només afecta a 0,5 o 1 de cada 5.000 persones. La Dra. Mònica Peitx i Triay, endocrinòloga pediàtrica i cofundadora de la clínica CPEN, va explicar tot el que cal saber sobre la pubertat precoç en el marc de la Jornada sobre la Salut de la Dona, organitzada en el marc del Diploma d’Expert online de Nutrició i Estils de vida Saludables de la Dona.

Ara bé, què és la pubertat precoç? És l’inici dels canvis físics de la pubertat abans dels vuit anys en el cas de les nenes, o abans dels nou anys, en el cas dels nens. La pubertat comença quan la hipòfisi, que és com un ordinador central de les hormones del cos, produeix dues hormones, la LH i la FSH, que fan créixer les gònades, tant els ovaris com els testicles. Les nenes tenen ovaris petits de la mida d’una oliva arbequina i que creixen durant la pubertat com una pruna petita. “Tenim moltes consultes de nenes de 8 o 9 anys que venen amb mal de panxa i les famílies es pensen que és perquè els està creixent l’ovari. Però tot aquest procés no fa mal”, explica l’endocrinòloga. Els nens passen pel mateix procés, la diferència és que es poden veure els canvis externs del creixement dels testicles.

Com es diagnostica la pubertat precoç?

La pubertat precoç es pot diagnosticar a través de l’exploració física en una visita mèdica en la qual es valora la velocitat de creixement, es fan analítiques de sang basal i test d’estímul, una radiografia de la mà esquerra per valorar l’edat òssia, i una ressonància magnètica per estudiar la hipòfisi.

A l’exploració física de les nenes es mira si s’ha desenvolupat el botó mamari i si ha començat a créixer pèl. També es comprova el pes i l’alçada, que poden indicar si s’ha accelerat el creixement comparat amb els mesos previs. “És molt important tenir ben agafades totes les mides de creixement per fer el diagnòstic”, assegura la Dra. Peitx.

L’analítica de sang analitzarà les hormones que van del cap fins a les gònades (ovaris) i els nivells d’estrogen. Però aquestes hormones fluctuen molt, així que en alguns casos cal un test d’estímul, que és una miqueta més incòmode pel pacient perquè ha de prendre una medicació primer i fer diverses extraccions en un procés que pot durar tres hores. La ressonància detectarà alteracions a la hipòfisi que puguin indicar l’inici de la pubertat o altres diagnosis, com tumoracions.

Per què es produeix la pubertat precoç?

“La major part de les vegades no sabem per què passa. Passa perquè la hipòfisi es posa en marxa, i normalment no en tenim una causa”, explica l’endocrinòloga. En un número molt reduït de casos, la pubertat precoç està relacionada amb malalties com la de McCune-Albright, que produeix unes taques a la pell, també amb tumors, alteracions genètiques, o un quist ovàric. També amb la ingesta de testosterona de forma externa, o que la menor hagi pres els anticonceptius de la mare o un pegat d’estrògens. Són casos que s’han de descartar. Tot i que es desconeixen les causes, la pubertat precoç es detecta més en infants que han nascut molt petits de mida, o bé en infants adoptats a altres països.

Hi ha tractament per la pubertat precoç? Sí, es tracta d’un tractament punxat que s’administra un cop cada mes, però també hi ha trimestral i semestral, per tant, és molt còmode, i serveix per aturar el procés de la pubertat. “Ens agradaria a tots els nens i nenes comencessin la pubertat alhora, però hem de tractar només els pacients que es poden beneficiar d’això perquè han tingut una pubertat precoç”, recomana la doctora Peitx.

Què no és pubertat precoç?

No és pubertat precoç la pubertat avançada, que pot començar en el cas de les nenes entre els 8 i 10 anys (en els nens, entre els 9 i els 11), i que consisteix en una variant de la pubertat normal. La pubertat avançada s’ha de tractar com una variant de la pubertat, que és un procés natural.

Tampoc són símptomes d’una pubertat precoç que apareguin pèls axil·lars i a la zona púbica abans dels 10 anys, l’olor de suor o apocrina, l’acne, ni tenir la pell o els cabells més greixosos. D’altra banda, el sagnat vaginal aïllat —una regla en una nena que no té pit— i la telarquia del lactant —que són nadons que tenen una miqueta de pit als primers mesos de vida i que sol millorar a partir dels tres anys— tampoc són indicis d’una pubertat precoç. 

Un procés natural

Hem de tenir cura de no transmetre la idea que la pubertat és una cosa negativa. “És molt important entendre que la pubertat és una part de la nostra evolució i l’hem d’acollir de manera positiva i amb la mateixa alegria que la primera caiguda de la dent”, aconsella la doctora.

Per aquest motiu, és important inculcar un estil de vida saludable: fer exercici una hora al dia, alimentar-se bé amb tres racions diàries de làctics, dormir bé i reduir el temps de sedentarisme evitant les pantalles. En aquest sentit, la Dra. Peitx també va recomanar dues lectures per aprendre més sobre aquesta etapa i donar la informació adequada en cada moment: “La Mia es fa gran” i “La regla mola”. 

La influència de l’estil de vida en la salut de les dones continua sent una assignatura pendent per a molts professionals de la salut, ja que no sol abordar-se específicament o amb una certa profunditat en algunes formacions sanitàries. El Diploma d’Expert online de Nutrició i Estils de Vida Saludables de la Dona de la UOC té l’objectiu de formar professionals experts en salut de la dona, que coneguin en profunditat el cicle menstrual i sàpiguen identificar els seus trastorns més comuns i com millorar el benestar i la qualitat de vida de les dones posant èmfasis en els seus requisits nutricionals i promovent estils de vida saludable.

Recupera la Jornada sobre la Salut de la Dona aquí: