Deu preguntes i respostes sobre el SIBO

10/07/2024
Què és el SIBO Foto: Freepik.

Els últims mesos hem sentit a parlar molt del SIBO a Internet i a les xarxes socials. Ara bé, què és el SIBO? Quins en són els símptomes i quin impacte té en la vida de les persones? Patricia Martínez López i Gabriela Retana Bronte, professores col·laboradores del màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport i del màster universitari d’Alimentació Saludable i Sostenible, responen a deu preguntes sobre aquesta patologia. Pren-ne nota!

Què és el SIBO?

La síndrome de sobrecreixement bacterià a l’intestí prim (SIBO) consisteix en la presència de bacteris a l’intestí prim proximal o a la colonització per bacteris anormals, com ara bacteris productors d’hidrogen, de metà o d’ambdós. En general, l’intestí prim no sol tenir colonització bacteriana, tret de petites colònies fermentadores. En canvi, l’intestí gros sí que en té una quantitat més gran. El SIBO o el sobrecreixement metanogen intestinal (IMO) es pot produir si aquests bacteris colònics han migrat o simplement es deu a una permeabilitat intestinal afectada.

Quins són els principals símptomes del SIBO?

Els símptomes del SIBO poden estar relacionats amb els nutrients mal absorbits i els canvis de permeabilitat o amb les conseqüències nutricionals de la malabsorció. En el primer cas, els més comuns són dolor abdominal, diarrea o deposicions alternants, femta pàl·lida, distensió abdominal, flatulències i rots. També esteatorrea (més greu) i alguns signes d’intolerància a la lactosa.

D’altra banda, les conseqüències nutricionals de la malabsorció poden provocar una lesió epitelial de l’intestí, la disminució de la ingesta d’aliments per la presència de símptomes gastrointestinals, una deficiència de B12 i anèmia, i l’absorció deficient de vitamines A, D i E. El SIBO també provoca efectes sistèmics de la inflamació i l’activació immunitària, com el dolor corporal i la fatiga.

Quin és l’impacte del SIBO en la qualitat de vida dels pacients i com pot afectar-ne els aspectes emocionals i socials?

El pacient sent incomprensió per part de la majoria dels serveis sanitaris, desproveït, en la majoria dels casos, d’eines diagnòstiques que no procedeixin de l’àmbit privat. La majoria dels pacients refereixen mala tolerància a gairebé tots els aliments, la qual cosa comporta efectes psicològics (ansietat, estrès, depressió) i d’aïllament social. Els símptomes crònics esmentats prèviament (dolor abdominal, distensió, diarrea o estrenyiment) poden causar malestar constant, i la fatiga i la debilitat conseqüència de la malabsorció poden limitar la capacitat de fer activitats diàries. 

Quina és la prevalença del SIBO?

La prevalença del SIBO oscil·la entre el 0 % i el 15,6 % de la població sana.

Com es diagnostica el SIBO? I en què consisteix el tractament?

Comencem amb una sospita clínica en consulta (compatibilitat amb símptomes), proves de laboratori (anèmia, vitamina B12 baixa, etc.), proves radiològiques (anomalies anatòmiques) i la quantificació del creixement bacterià (molt costosa). També recomanem fer una prova de lactulosa, que és un mètode menys invasiu i costós que consisteix en proves d’alè d’hidrogen i metà.

Un cop que les proves hagin donat resultats tant positius com negatius, és convenient consultar un doctor de medicina general per a la posada en marxa d’un tractament farmacològic, un tractament probiòtic (evidència limitada) i la realització de proves de valoració final. De vegades, els pacients ja venen diagnosticats; en aquest cas, procedim directament amb la pauta dietètica.

Existeixen factors de risc específics que augmenten la probabilitat de desenvolupar el SIBO?

Sí. Alguns dels factors de risc que augmenten la probabilitat de desenvolupar el SIBO són la disminució en la secreció del suc gàstric, la motilitat intestinal disminuïda, l’augment en la resposta immune, les alteracions de l’anatomia intestinal, l’obstrucció, diverticles i complicacions postoperatòries, la insuficiència pancreàtica exocrina, la pancreatitis crònica o fibrosi quística i l’augment de l’edat.

Com es relaciona el SIBO amb altres afeccions gastrointestinals, com la síndrome de l’intestí irritable (SII) o la malaltia inflamatòria intestinal (MII)?

El SIBO sovint acompanya altres afeccions gastrointestinals. Nombrosos estudis descriuen l’aparició simultània del SIBO i la SII, tots dos trastorns estimuladors del sistema immunològic. Això fa que augmentin les citocines proinflamatòries a la mucosa intestinal, la qual cosa n’incrementa la permeabilitat. Una major incidència del SIBO també s’associa amb malalties inflamatòries intestinals i amb la malaltia de Crohn en concret. Les investigacions suggereixen que el SIBO pot acompanyar també la malaltia celíaca, ja que els problemes de motilitat intestinal durant la malaltia celíaca causen el creixement excessiu de bacteris.

Quin tipus de bacteris solen estar implicats en el SIBO i com poden proliferar en l’intestí prim?

Si tenim implicats bacteris per hidrogen (del gènere Streptococcus, Staphylococcus, Bacteroides o Lactobacillus), parlem de SIBO, mentre que si estan implicats bacteris per metà, parlem d’IMO (produït principalment per Methanobrevibacter smithii). Fins i tot hi pot haver un sobrecreixement de fons en l’intestí prim; en aquest cas parlem de SIFO. En funció d’aquest diagnòstic, es personalitza el tractament antibiòtic.

Quin paper té la dieta en el tractament del SIBO?

L’alimentació té un paper molt important en el tractament del SIBO. El tractament nutricional és essencial per evitar la desnutrició, la pèrdua de pes i la deficiència de nutrients. L’objectiu de la pauta nutricional és aconseguir un alleujament simptomàtic i eliminar el creixement bacterià excessiu. En aquest sentit, la dieta FODMAP (oligosacàrids, disacàrids, monosacàrids i poliols fermentables) és una de les pautes nutricionals que dona millors resultats, ja que els bacteris moren por inanició.

Quines recomanacions dietètiques específiques es poden oferir a pacients amb SIBO?

La principal recomanació és restringir el consum d’aliments que contenen FODMAP. Per a això, es recomana seguir un protocol de quatre mesos amb cinc fases: fase estricta 1, fase estricta 2, fase de reintroducció 1, fase de reintroducció 2 i, finalment, una dieta personalitzada equilibrada. Tot això amb una atenció mèdica continuada i amb l’exclusió temporal d’aliments amb FODMAP (no més de sis o vuit setmanes).

(Visited 19 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari