Preguntes i respostes sobre la COVID persistent

La majoria de les persones que desenvolupen la COVID-19 es recuperen del tot, però s’estima que aproximadament entre el 10 % i el 20 % de la població experimenta COVID persistent, també coneguda com a afecció posterior a la COVID-19 o COVID-19 de llarga durada. No obstant això, alguns estudis apunten que encara es tracta d’una malaltia invisible i infradiagnosticada, i, per aquest motiu, les persones que conviuen amb la patologia i els professionals de la salut demanen més visibilitat, recerca i atenció a la COVID persistent. 

Ara bé, què és la COVID-19 persistent? Quins són els principals símptomes de la malaltia? Salvador Macip, director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, i Marco Calabria, professor del màster universitari de Neuropsicologia i investigador del grup de recerca Cognitive NeuroLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, responen a sis preguntes sobre la malaltia. 

1. Què és la COVID persistent?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la COVID persistent o post COVID-19 es defineix com “la continuació o desenvolupament de nous símptomes tres mesos després de la infecció inicial per SARS-CoV-2, amb una durada d’aquests símptomes d’almenys dos mesos sense una altra explicació clínica que en pugui justificar la presència”. 

A escala espanyola, l’informe tècnic del grup motor del CIBERPOSTCOVID defineix la COVID persistent com “un conjunt multiorgànic i variat de manifestacions i símptomes no atribuïbles a altres causes que perduren o fluctuen durant un període mínim de tres mesos després de la fase d’infecció aguda de COVID-19”.

2. Quins són els símptomes principals de la malaltia?

Fins avui s’han identificat més de 200 símptomes associats a la COVID persistent. Els símptomes més freqüents que s’inclouen tant en l’informe tècnic espanyol com en la definició de l’OMS són de tipus sistèmics (com la fatiga), neurocognitius (com dèficits de memòria i atenció), respiratoris o cardiovasculars, a més d’uns altres com els neurològics, neuromusculars, o psicològics i psiquiàtrics. 

Entre els sistèmics s’inclouen també la falta d’energia o feblesa, el malestar general i la febre. Entre els respiratoris o cardiopulmonars hi ha tos, mal de coll, dispnea i pressió en el pit. Entre els musculoesquelètics hi ha dolor articular o muscular, limitació en la mobilitat. Finalment, entre els psicològics, els més freqüents són l’ansietat i la depressió. 

Per al diagnòstic s’aconsella que es descartin altres problemes de salut coneguts que poden generar una simptomatologia similar, tenir en compte les possibles seqüeles de la infecció, i tenir un resultat d’una confirmació per PCR o test d’antígens.

3. Quant de temps dura la COVID persistent?

La COVID persistent és molt variable en durada. Pot durar unes setmanes o fins i tot mesos. Com que és una malaltia encara recent, no se sap la durada màxima que pot tenir.

4. Quines persones corren més risc de desenvolupar la COVID persistent?

La COVID persistent es veu més en dones de més de quaranta anys, però es pot donar a qualsevol edat. Les persones que tenen certes malalties prèvies, com ara asma o altres malalties pulmonars cròniques, diabetis de tipus 2 o immunodeprimides, tenen un risc més elevat. Els casos més greus de COVID-19, els que requereixen hospitalització, també tenen més risc de COVID persistent. I també s’ha vist relació amb l’obesitat i fumar. Encara no és clar per què aquestes persones tenen més probabilitats que unes altres de patir aquesta malaltia.

5. Quins són els efectes neurològics o neuropsicològics de la COVID persistent?

Les afectacions neurològiques més freqüents inclouen fatiga, mal de cap, trastorns del somni, de l’olfacte o del gust; miàlgies, i dèficit sensoriomotor. S’han descrit també complicacions més greus com l’encefalitis, però la seva incidència és molt baixa (0,215 %), segons un estudi de revisió de casos publicats.

La simptomatologia neurològica es pot acompanyar d’alteracions cognitives, que s’han denominat “boira cerebral”. Les alteracions cognitives més freqüents són del domini de l’atenció, sobretot de la sostinguda (pèrdua de concentració), de la memòria a llarg termini, i de les funcions executives (per exemple, disminució de la capacitat per inhibir informació irrellevant). Són alteracions que, en una part de persones, continuen persistint, especialment en les que es van infectar en la primera onada del virus. 

Finalment, s’hi pot associar simptomatologia neuropsiquiàtrica, com ara depressió, ansietat i apatia. Aquest tipus de simptomatologia té certa relació amb la fatiga i alguns estudis han demostrat que és més freqüent en persones que havien tingut aquests trastorns abans de la infecció.

6. Com es tracta la patologia des del punt de vista de la neuropsicologia?

Per als trastorns cognitius, no disposem d’una intervenció protocolitzada, ja que ens manquen estudis clínics. En aquests moments, hi ha alguns assajos clínics que empren tècniques d’estimulació cognitiva o de rehabilitació neuropsicològica per als dèficits de memòria i de concentració. Alguns estudis utilitzen aplicacions mòbils per a l’estimulació de les funcions cognitives i uns altres se centren a restaurar les funcions afectades amb intervencions que se solen utilitzar en pacients amb dany cerebral adquirit o amb patologies neuroinflamatòries. Aquestes intervencions s’acompanyen d’un entrenament d’estratègies compensatòries per reduir l’impacte d’aquests dèficits en la vida diària, com ara ajudes externes, pautes de planificació o sistemes d’alertes. 

Un abordatge terapèutic força nou és l’ús de l’estimulació transcraneal amb corrent directe (en anglès, transcranial direct current stimulation, TDCS). Un estudi publicat recentment n’ha demostrat l’eficàcia en la remissió de la fatiga física en pacients amb COVID persistent.

Notícies relacionades

• Un estudi relaciona per primera vegada la fatiga de la covid persistent amb l’ansietat i la depressió
• Experts i expertes debatran sobre els símptomes neurològics post COVID-19
• Entrevista a Maite Garolera: “Les alteracions cognitives provocades per la COVID-19 són lleus, però la seva repercussió social i econòmica és molt important”