El paper del logopeda en l’entorn clínic i educatiu

La logopèdia es consolida com una professió clau en la societat actual. Tant si es treballa en l’àmbit clínic com en l’educatiu, o des de la recerca i la innovació, la figura del logopeda està en plena expansió, amb espais d’actuació cada cop més amplis. El futur de la logopèdia passa per la formació continuada, la innovació, la interdisciplinarietat i la capacitat d’adaptació.

En el marc de la Fira Virtual d’Ocupació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Concepción Padilla Franco, directora del grau de Logopèdia (interuniversitari: Uvic-UCC, UOC); Ariadna Caberol Sallés, logopeda i professora de la Universitat de Manresa; i Assumpció Linares Sancho, logopeda i pedagoga del cant, van impartir la sessió ‘El paper del logopeda en l’entorn clínic i educatiu’. Durant la presentació, van destacar la importància creixent de la logopèdia tant en l’àmbit clínic com en l’educatiu: una disciplina amb un mercat laboral en auge i un impacte directe en la millora de la qualitat de vida de les persones.

Què fa un professional de la logopèdia?

La logopèdia és la disciplina que s’encarrega de la prevenció, avaluació i tractament dels trastorns de la comunicació. “El logopeda treballa alteracions de la parla, la veu, el llenguatge i la lectoescriptura en tots els àmbits: sanitari, social i educatiu”, va destacar Concepción Padilla. I va afegir: “Els nostres graduats i graduades s’incorporen al mercat laboral de seguida, treballant amb persones de totes les edats”.

Padilla, directora del grau de Logopèdia (interuniversitari:Uvic-UCC-UOC), va subratllar com la formació acadèmica s’ha adaptat als nous temps, oferint un model híbrid que combina la flexibilitat de l’online amb l’experiència pràctica en centres com la Clínica Universitària de Manresa, equipada amb tecnologia d’avantguarda. “La pandèmia no només va impulsar la telepràctica com a eina clínica, sinó que va revolucionar la mateixa formació dels futurs logopedes, ensenyant-los a navegar entre el virtual i el presencial des del primer dia”, va destacar la directora del grau. I va afegir: “El programa interuniversitari no només ensenya tècniques d’intervenció, sinó que també inclou formació en gestió professional, essencial per a qui vulgui crear el seu propi centre o treballar en entorns multidisciplinaris”. 

Padilla va destacar la creixent demanda en àmbits emergents com la logopèdia geriàtrica o la intervenció en trastorns de la comunicació associats a noves realitats socials. “Més enllà de les escoles i hospitals, avui trobem logopedes en residències, equips esportius i fins i tot assessorant professionals de la veu en mitjans de comunicació. I aquesta diversitat exigeix una formació sòlida però alhora flexible, capaç d’anticipar-se als canvis d’una societat en constant transformació”, va destacar.

El paper del logopeda en l’àmbit clínic

Assumpció Linares, logopeda i pedagoga del cant i amb una trajectòria singular que combina pedagogia musical i cant, va oferir una visió profunda i personalitzada de la intervenció en trastorns vocals. Amb la seva experiència com a cantant i instrumentista, va remarcar que “treballar en veu exigeix competències musicals i escèniques, a més d’un entrenament auditiu molt fi”, destacant com la formació multidisciplinària en l’àmbit de la logopèdia li ha permès percebre subtileses en el timbre i la qualitat vocal que enriqueixen la seva pràctica clínica.

La seva aproximació professional gira entorn de tres eixos fonamentals: la col·laboració interdisciplinària, la personalització dels tractaments i la comprensió de la veu com un instrument de carn i ossos. Aquesta última metàfora, recurrent en la seva intervenció, subratlla la naturalesa quotidiana i holística de la veu, especialment rellevant per a professionals de la veu que han d’adaptar les seves teràpies tant a les necessitats laborals com personals dels pacients.

En l’àmbit clínic, Linares va detallar els reptes i oportunitats del treball en consulta privada, des de la gestió d’un centre (amb els seus aspectes burocràtics i de màrqueting), fins a la coordinació entre els sistemes públic i privat en processos quirúrgics vocals. Va emfatitzar el paper clau dels col·legis professionals com a suport per a nous logopedes i va defensar la telepràctica com a complement —no substituta— de la presencialitat, especialment útil en casos geogràficament complexos.

D’altra banda, la logopeda va obrir una finestra a una sortida professional poc coneguda, però amb gran potencial: el peritatge logopèdic, on la capacitat per objectivar alteracions vocals pot ser determinant en àmbits legals. La seva intervenció va transmetre un missatge clar: “l’èxit en logopèdia vocal requereix formació contínua i especialitzada i una vocació de servei adaptativa als nous reptes del sector”.

En aquest sentit, Linares va aprofundir en la importància de la formació en gestió i comunicació per a aquells logopedes que decideixen obrir el seu propi centre. “T’has de saber vendre, explicar molt bé el que fas i arribar a qui et pot necessitar. És primordial desenvolupar competències fora de l’àmbit purament clínic per consolidar un projecte professional viable i visible”, va concloure. 

El paper del logopeda en l’àmbit educatiu

La trajectòria professional d’Ariadna Caberol dibuixa un camí singular que parteix de la interpretació de la llengua de signes i culmina en l’especialització en atenció primerenca, un viatge que ha forjat la seva visió sobre la importància crucial de la prevenció en el desenvolupament infantil. “Capacitar l’entorn educatiu per detectar dificultats abans que s’estabilitzin és fonamental per al desenvolupament del llenguatge”, va ressaltar.  

La seva experiència en centres com els CDIAP de Catalunya li ha permès constatar el valor d’un enfocament global i interdisciplinari, on logopedes, psicòlegs, educadors i famílies treballen conjuntament per crear xarxes de suport efectives. Això no obstant, alerta sobre les paradoxes del sistema: mentre els centres concertats i privats incorporen cada vegada més logopedes a les seves plantilles, les escoles públiques continuen exigint la titulació de mestre, una barrera administrativa que limita l’accés dels professionals especialitzats.

Caberol va destacar la investigació com a motor de canvi en l’àmbit de la logopèdia. “Ara els logopedes podem fer investigació, generant el nostre propi corpus de coneixement. Aquesta autonomia científica representa un punt d’inflexió respecte a la dependència històrica d’altres disciplines”, va afirmar. 

La seva visió del futur de la professió combina l’optimisme per les noves oportunitats professionals –des de la investigació fins al peritatge– amb una crida a superar les limitacions burocràtiques i consolidar el paper del logopeda com a agent clau en la construcció d’entorns educatius més inclusius i preventius.

Durant la seva intervenció, Caberol va posar sobre la taula la dificultat que els professionals de la logopèdia puguin accedir a llocs públics com els CREDAs (serveis públics especialitzats que donen suport a l’alumnat amb dificultats auditives o greus trastorns del llenguatge) pel fet de no tenir la titulació de mestre, malgrat disposar de formació universitària específica en logopèdia. Aquesta barrera, heretada d’un model anterior on la logopèdia era un postgrau per a mestres i psicòlegs, encara limita l’accés a espais on la seva presència seria fonamental. En aquest sentit, la ponent va defensar la necessitat urgent de reconèixer institucionalment la logopèdia com a disciplina autònoma, amb ple dret a formar part de les plantilles dels centres educatius públics.

T’agradaria dedicar-te a la logopèdia? Forma’t amb el grau de Logopèdia (interuniversitari Uvic-UCC-UOC), un programa flexible, 100% online, amb pràctiques presencials i adaptat a les noves necessitats del sector! 

Recupera la sessió aquí: