Mare, vull estudiar a la universitat

28/04/2022
Foto: MD Duran en Unsplash.

L’interès per evitar la discriminació per raons de gènere ha permès identificar com, en relació amb l’educació superior, encara persisteixen models culturals que porten al fet que homes i dones adoptin rols encara diferents. Però dona la sensació que fins ara s’ha parat poca atenció al (possible) rol de les mares en les decisions que prenen les i els joves en relació amb els seus estudis universitaris. A continuació s’aporten algunes idees en aquesta línia.

Un dels aspectes claus de l’ampliació de l’accés a l’educació superior ha estat la incorporació de les dones a la universitat. En general, però de manera específica als estudis de salut. Aquest procés de feminització té un alt valor simbòlic en la mesura que representa la conquesta dels espais del saber per aquelles que, històricament, el tenien molt limitat. 

Segons el darrer informe Education at a glance, a Espanya, el 54% de les dones d’entre 25 i 34 anys té estudis superiors, molt superior a la proporció dels homes, d’un 41%. De fet, tant la taxa d’accés com la de graduació de les dones estan per sobre de les mitjanes tant pel que fa a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) com a la Unió Europea.

En el cas dels estudis de salut, la proporció de dones sobre el total de matriculats als estudis de grau ha evolucionat a Catalunya des d’un 73,7% al curs 14/15 fins al 74,9% al curs 19/20. Això només comptabilitzant les universitats públiques que és per les que s’ha trobat informació.

Ara bé, la superioritat numèrica de les dones a la universitat no pot interpretar-se automàticament com una igualtat ja aconseguida. Continuem tenint el repte de superar el miratge de la igualtat i fer real i efectiva la igualtat entre homes i dones. Però en això la formació té molta incidència. 

Per exemple, el darrer informe d’AQU Catalunya sobre inserció laboral, conclou que l’educació continua actuant com un element de mobilitat social ascendent i, sobretot, com un mecanisme d’igualació d’oportunitats en termes de sexe. Ara bé, en aquest mateix informe es posa l’accent en el fet que si bé la igualtat en l’accés als estudis superiors universitaris podia augmentar les oportunitats laborals de les dones, la segmentació que es produeix en la tria dels estudis fa pensar que encara queda camí per recórrer fins a assolir una igualtat de posicions en el mercat laboral.

I, justament, un dels aspectes encara pot estudiats son els motius concrets que incideixen en la presa de decisió de les futures estudiants universitàries. Aquest post pretén abordar breument si en el procés de selecció d’estudis s’hi detecta alguna incidència de les característiques de la mare. I, per fer-ho, s’ha escollit utilitzar un indicador mesurable com és el nivell d’estudis de la mare [1]. 

Per concretar, a la Taula 1 es pot veure la proporció que suposa, entre els estudiants que van accedir a estudis de grau de salut de les universitats catalanes en el curs 20/21, aquells que tenien una mare amb nivell d’estudis baix, mitjà o alt [2]. 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Oficina d’Accés a la Universitat. Proporcions calculades a partir dels estudiants amb plaça assignada a les universitats d’acord amb el procés de preinscripció centralitzat (universitat públiques a més de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya) al curs 2020-2021.

De fet, si ampliem l’anàlisi a tots els estudis de grau, no sols els de salut, els resultats son molt similars (Taula 2).

Qualsevol de les dues  taula mostren com sembla haver-hi relació entre el nivell d’estudis de la mare i el percentatge d’estudiants que van accedir a estudis de grau. Així, a escala global, un 32,6% de les dones que van accedir a la universitat en aquell curs acadèmic, tenen mares amb un nivell d’estudis baix, mentre que un 41,2% tenen mares amb un nivell d’estudis alt. Però aquesta diferència no és necessàriament evidència de manca d’equitat en el sistema. Per treure’n aquesta conclusió cal comprovar quina proporció de la població en edat d’accedir a la universitat té mares amb aquest nivell d’estudis, per poder comparar amb aquesta dada. Aquesta dada no és coneguda, però se’n pot trobar una aproximació, calculant pel conjunt de dones residents a Catalunya, d’una certa edat, quina proporció té un nivell d’estudis més baix o més alt. Com a edat de referència s’ha optat per la franja entre 40 i 59 anys, adoptada habitualment a escala internacional, i s’ha recollit el resultat d’aquesta aproximació a la Taula 3. 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Cens del 2011 (INE). Distribució del conjunt de la població (de l’edat consignada en el moment de la recollida de dades) segons el nivell d’estudis i calculada a partir dels factors d’elevació proporcionats per l’INE.

També s’ha inclòs a la Taula 3, per a que serveixi de referent, la mateixa dada referida al conjunt de dones amb edats entre 25 i 64 anys, que ens permet constatar l’evolució de les darreres dècades d’aquesta distribució. Per tant, al 2020, el 33,6% de dones catalanes tenien un nivell d’estudis baix, mentre que els seus fills i filles només son el 30,8% dels estudiants. Però, sobretot, la diferència es troba en el nivell d’estudis mitjà, on amb un 34,5% de dones, els seus fills i filles en son el 25,3% d’estudiants, gairebé 10 punts menys. Aquest desequilibri el mesurarem calculant uns diferencials en aquestes proporcions, que en aquest cas son de -2,8% (baix), -8,7% (mitjà) i 11,5% (alt). Aquest és un indicador clar de manca d’equitat en l’accés a la universitat. Però, com s’apuntava més amunt, ens interessa explorar si hi ha evidències d’un rol diferent de les mares. Per això, a la Taula 4 res recullen els mateixos diferencials, calculats ara per separats, per les diferents combinacions de  pare/mare i fill/filla.

Els valors d’aquesta Taula 4 son molt cridaners, en la mesura en que marquen diferències importants entre l’impacte que té el nivell d‘estudis del pare i el nivell d’estudis de la mare. Però també, i això és més original en relació amb la recerca existent, que aquest impacte sembla diferent en funció de si es tracta d’un estudiant dona o home. I, fins i tot, les dades suggereixen una possible interacció. Això voldria dir que quan la mare és la que té un nivell d’estudis baixos, hi ha algun tipus d’influència que afavoreix que els seus fills tinguin major probabilitat d’accedir a la universitat que si és el pare el que té un nivell d’estudis baixos. I que aquesta influència és encara més forta en el cas de les filles. En definitiva, aquests resultats haurien de servir de crida d’atenció per animar a que es faci més recerca en relació amb els rols que adopten les mares en relació amb els estudis universitaris dels seus fills i filles. I des d’aquí animem també als estudiants universitaris a abordar aquest tipus d’anàlisi en els seus TFG o TFM.


Referències:

[1] Les dades presentades a continuació es refereixen només a les universitats públiques, atès que son les úniques disponibles. Per tant, els resultats podrien estar esbiaixats, però entenem que són prou rellevants.

[2] La classificació utilitzada és la següent: Baix (ISCED 0;1;2), Mitjà (ISCED 3;4), Alt (ISCED 5;6). On ISCED 0, 1 i 2 correspon a estudis màxims fins a l’educació secundària obligatòria; ISCED 3 correspon a l’educació secundària no obligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà); ISCED 5 i 6 correspon educació superior (cicles formatius de grau superior o bé educació universitària).

 

(Visited 7 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari