Consells per evitar el malbaratament alimentari

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) estima que un terç dels aliments produïts anualment al món es llencen. Segons l’Informe sobre l’índex de malbaratament d’aliments 2024, publicat per l’Organització de les Nacions Unides (ONU), es van malbaratar 1.050 milions de tones d’aliments a escala mundial, dels quals el 60 % es van generar a les llars. Aquestes xifres són representatives dels països amb ingressos alts i mitjans, però la manca de dades en països amb ingressos baixos dificulta una representació precisa d’aquests.

Les dades mundials també estan en línia amb les d’Eurostat, l’agència estadística de la Unió Europea, que va trobar que el 54 % del malbaratament alimentari es produeix a les llars, equivalent a 72 kg per habitant. Concretament a Catalunya, segons l’Agència de Residus de Catalunya, el malbaratament se situa sota la mitjana europea per habitant, cosa que representa uns 35 kg per persona i equival al 7 % dels aliments adquirits. En qualsevol cas, les llars són la principal font de malbaratament alimentari i resulta urgent prendre mesures per disminuir aquestes xifres. En aquest article expliquem què és el malbaratament alimentari i apuntem diversos consells per evitar el malbaratament d’aliments. Pren-ne nota!

Què és el malbaratament alimentari i quin impacte té?

El malbaratament alimentari fa referència als aliments segurs i nutritius que es descarten o es destinen a altres usos diferents de l’alimentació humana o animal al llarg de tota la cadena alimentària. Però no s’ha de confondre el malbaratament amb les pèrdues alimentàries. Les pèrdues es produeixen quan els aliments es queden a les explotacions agràries i es reincorporen al sòl o es composten in situ.

Reduir el malbaratament alimentari no només és una qüestió moral, sinó que també té beneficis ambientals. Actualment, el malbaratament d’aliments genera entre el 8 % i el 10 % de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. Això suposa gairebé cinc vegades les emissions totals del sector de l’aviació. I mentre això passa, 783 milions de persones pateixen fam, un terç de la població mundial s’enfronta a la inseguretat alimentària i els preus elevats dels aliments són una preocupació creixent. Si poguéssim aprofitar els aliments que malbaratem, podríem proporcionar 1,3 àpats diaris a totes les persones que passen fam al món.

El malbaratament alimentari no només té un impacte ambiental, sinó també econòmic: es calcula que suposa una pèrdua de milers de milions d’euros anualment a escala mundial. Aquesta pèrdua afecta tant les economies familiars com les nacionals, ja que els diners gastats en aliments que finalment es llencen podrien ser utilitzats per altres necessitats. 

Es tracta, doncs, d’un  problema global que requereix accions urgents i coordinades. Els estats membres de la Unió Europea s’han compromès a reduir el malbaratament d’aliments en un 10 % en els sectors de transformació i fabricació, i en un 30 % per càpita en els àmbits del detall i el consum (restaurants, alimentació i llars) abans de finals de 2030. Aquestes mesures no només ajudaran a preservar els recursos naturals i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, sinó que també contribuiran a garantir la seguretat alimentària i a promoure una economia més sostenible i justa. 

Consells per evitar el malbaratament alimentari 

A casa

• Planifica bé els àpats: elabora una llista dels àpats que prepararàs durant la setmana.
• Utilitza les sobres: dona una segona vida als aliments que han sobrat d’un àpat. Per exemple, les verdures cuites poden convertir-se en una deliciosa sopa,  puré, truita o croquetes i la carn sobrera pot ser utilitzada per fer entrepans, amanides, uns tacos o empanades casolanes. 
• Coneix les dates: la data de “consum preferent” fa referència a la qualitat, mentre que la de “caducitat” indica la seguretat. Els aliments amb data de consum preferent poden ser segurs per menjar després d’aquesta data, tot i que poden haver perdut part del seu sabor o textura. En canvi, els aliments amb data de caducitat no s’han de consumir després d’aquesta data per motius de seguretat.
• Utilitza plats més petits: serveix-te en plats més petits i repeteix si cal.
• Congela: guarda porcions preparades al congelador, a una temperatura de -18°C. Assegura’t d’etiquetar-los amb la data de congelació per utilitzar-los abans que perdin qualitat.
• Emmagatzema correctament: segueix les instruccions d’emmagatzematge i mantingues la nevera entre 1°C i 4°C.
• Coneix el que tens: fes un inventari dels productes i aliments que tens al rebost i a la nevera. Ajudarà a utilitzar els aliments que tenim a casa abans de comprar-ne de nous, evitant així compres innecessàries.
• Rota els aliments: utilitza primer els aliments més antics o que caducaran abans. 

A les botigues o mercats

• Fes una llista de la compra: compra només el que necessitis.
• No compris amb gana: això t’ajudarà a evitar compres impulsives. Quan tens gana, és més probable que compris aliments que no necessites o en quantitats excessives.
• Compra la quantitat justa: tria la mida d’embalatge adequada o aliments a granel per adquirir només la quantitat que necessites.
• Tria fruites i verdures imperfectes: molt sovint tenen descompte i són igual de bones.

A la feina, escola o universitat

• Demana la porció adequada: a la cantina, demana la quantitat que realment menjaràs.
• Controla la nevera de l’oficina: mantingues un ull a la nevera o cistella de fruita de l’oficina perquè els aliments no es facin malbé. 
• Comparteix consells: difon les teves idees per prevenir el malbaratament amb els companys i companyes per inspirar altres persones a adoptar pràctiques similars i crear una cultura de sostenibilitat a la feina, escola o universitat.

En cafès, restaurants i hotels

• Emporta’t les sobres: demana un tupper per endur-te el que no t’has acabat.
• Utilitza plats més petits: serveix-te en plats més petits i repeteix si cal.
• Gestiona les expectatives: sigues conscient de la disponibilitat dels aliments segons l’hora del dia.

Quatre iniciatives fonamentals per fer front al malbaratament alimentari

• Donació d’aliments. És una peça clau en la lluita contra el malbaratament alimentari i un àmbit prioritari del pla d’acció de la UE. Tot i que l’objectiu principal és evitar la generació d’excedents al llarg de la cadena de subministrament, quan aquests excedents es produeixen i els aliments són segurs i aptes per al consum humà —és a dir, compleixen amb una sèrie de normes higièniques i de seguretat— la millor destinació és posar-los a disposició de les persones que més ho necessiten. Facilitar la donació d’aliments no només ajuda a reduir el malbaratament, sinó que també contribueix a combatre la inseguretat alimentària i a fomentar una societat més solidària i justa. És una oportunitat per transformar els excedents en esperança i suport per a aquells que ho necessiten. En canvi, els aliments que ja no són aptes per al consum humà es poden utilitzar per a alimentació animal, quan sigui segur fer-ho. 
• Economia circular. A més de la donació d’aliments, hi ha diverses formes innovadores de reduir el malbaratament alimentari i aprofitar els aliments. Una d’aquestes formes és l’extracció de nutrients dels residus alimentaris per crear fertilitzants naturals, que poden ser utilitzats en l’agricultura per enriquir el sòl i millorar la producció de cultius. També es poden transformar els excedents alimentaris en biogàs, una font d’energia renovable que pot substituir els combustibles fòssils. A més, els residus orgànics poden ser compostats per produir compost, que ajuda a reduir la necessitat de fertilitzants químics i millora la salut del sòl. Aquestes pràctiques ajuden a promoure la sostenibilitat i la resiliència del sistema alimentari, tancant el cicle de recursos i minimitzant l’impacte ambiental.
• Noves tecnologies. Estan jugant un paper rellevant en la reducció del malbaratament alimentari. Per exemple, aplicacions mòbils com Too Good To Go, Coometas – Salva alimentos, Wesave eat o Tapper, connecten establiments amb excedents alimentaris amb consumidors disposats a comprar aquests productes a preus reduïts, evitant així que es llencin. A més d’altres aplicacions mòbils com Expire que ajuden a gestionar les dates de caducitat dels aliments. També s’han desenvolupat sensors intel·ligents per a la conservació d’aliments que poden monitorar la frescor dels productes i avisar quan és el moment de consumir-los, prolongant la seva vida útil. I plataformes, com Naria, que connecten excedents alimentaris amb organitzacions benèfiques són algunes de les innovacions que estan ajudant a reduir el malbaratament.
• Educació i la sensibilització. Els programes educatius a escoles, campanyes de sensibilització pública i la promoció de canvis en els hàbits de consum actuals són fonamentals per canviar els hàbits de consum i compra d’aliments i, per tant, s’han convertit en un pilar fonamental en la lluita contra el malbaratament alimentari. És important que les persones siguem conscients de l’impacte del malbaratament alimentari i aprenguem a gestionar millor els aliments. 

Aquestes recomanacions i moltes altres es treballen a les aules virtuals del màster universitari d’Alimentació Saludable i Sostenible de la UOC, on els estudiants aprenen a implementar pràctiques basades en l’evidència científica per reduir el malbaratament alimentari i promoure la sostenibilitat alimentària.

I és que, sense dubte, amb les eines que tenim al nostre abast podem transformar la manera en què produïm, consumim i gestionem els aliments, contribuint a un futur més sostenible i just. T’hi animes?