Envelliment i digitalització: l’edat no defineix les teves pràctiques en línia

Arran de la pandèmia hi ha hagut un esclat de les activitats quotidianes que ara per ara només poden realitzar-se de manera digital. Fins fa dos anys era impensable que accions tan simples com demanar hora al metge o consultar el saldo disponible del banc no poguessin fer-se de manera presencial i ara és ben bé la realitat de tota la societat.

En el marc del cicle de seminaris Els reptes de l’envelliment. Una mirada interdisciplinària a la vellesa, la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i investigadora del grup CNSC – Communication Networks & Social Change Research Group de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Mireia Fernández-Ardèvol va analitzar els principals estereotips i falsos mites entorn a la gent gran i la digitalització.

Si donem un cop d’ull a les estadístiques oficials de l’any 2021 en referència al nivell de digitalització de la població d’entre 16 i 74 anys de Catalunya observem que en aquestes edats gairebé tothom fa servir el mòbil (99,3 %) i que un 93,5 % d’aquesta població es connecta a internet una vegada per setmana. Una xifra significativa és que un 60 % d’aquesta població ha dut a terme almenys una compra en línia en els últims tres mesos.

Les estadístiques oficials europees sobre la vida digital no inclouen persones de més de 75 anys 

A partir dels 55 anys les taxes de connexió i de compra digital regular decauen considerablement en la població catalana. Tres de cada quatre persones d’entre 65 i 74 anys es connecten com a mínim una vegada a la setmana a internet i no arriba al 30 % les persones d’aquesta franja que fan compres en línia. Les estadístiques oficials europees sobre la vida digital europea no inclouen les persones de més de 75 anys, per la qual cosa és difícil analitzar les pràctiques digitals de la gent gran de forma completa.

A més, hi ha una idea generalitzada, un prejudici, sobre l’envelliment i la digitalització que no fa cap justícia a aquest col·lectiu. Aquests mites només ens perjudiquen com a societat i creen estereotips que dificulten la comprensió de les necessitats específiques de la gent gran. És per això que a continuació exposem alguns dels mites més generalitzats identificats al llarg d’uns quants anys de recerca. 

En el marc del projecte Cross-national longitudinal study: older audiences in the digital media environment, les professores i investigadores de la UOC Mireia Fernández-Ardèvol i Andrea Rosales van analitzar, durant el període 2016-2020, les respostes de més de 3.000 persones majors de 60 anys, procedents de 6 països diferents (Àustria, Canadà, Espanya, Israel, Països Baixos i Romania) i que feien servir Internet i telèfon intel·ligent habitualment. 

Mites sobre envelliment i digitalització  

A continuació enumerem els principals resultats obtinguts a través de l’estudi Cross-national longitudinal study: older audiences in the digital media environment en relació a envelliment i digitalització: 

• La gent gran no sap interactuar amb la tecnologia o no li agrada. Avui dia hi ha moltes persones grans que interactuen amb Internet i que fan servir el mòbil cada dia, en diversos moments del dia i per a diferents activitats. L’estudi destaca que el 81 % del col·lectiu utilitza el telèfon mòbil per fer trucades de veu, però també apunta que el 74 % l’utilitzen per fer fotografies. 
• Com més gran és una persona, menys fa servir un telèfon intel·ligent. Molt lligat amb el mite anterior, amb el pas dels anys s’observa cada vegada més un increment en les pràctiques digitals per part de la gent gran que ja és usuària del mòbil. La tendència que mostren les persones que han participat a l’estudi mostra que l’ús de dispositius mòbils és creixent.
• La gent gran és homogènia. L’ús de les aplicacions mòbils canvia amb l’edat i la gent gran no és una excepció. Les pràctiques digitals de les persones grans són específiques i heterogènies. Aquestes pràctiques digitals no són inamovibles, són dinàmiques. Si analitzem les dades en l’àmbit individual, veiem matisos que són interessants de destacar. Per exemple, hi ha persones de l’estudi que l’any 2016 feien un ús minoritari de les pràctiques digitals, van augmentar la seva freqüència l’any 2018 i respecte a l’any 2020 van tornar als mateixos paràmetres de l’inici de l’estudi. La dinàmica no sempre és creixent o decreixent. És per això que la varietat d’usos que s’han trobat justifica la necessitat de fer anàlisis detallades que permetin entendre la diversitat d’interessos i necessitats digitals al llarg de la vellesa.
• A causa de la bretxa digital, no hi ha res a aprendre dels usos digitals de les persones grans. Aquesta afirmació no és certa. Els usos digitals de la gent gran ens ajuden a entendre tendències i comportaments de segments de població més joves. Cal saber-ne més per fer dissenys de serveis digitals eficients, efectius i inclusius. Per aconseguir-ho, cal que les institucions i empreses tinguin en compte els hàbits de les persones grans (de més de seixanta-cinc anys) en els seus estudis i en el desenvolupament de les seves estratègies digitals.

Els serveis públics digitalitzats són universals? 

Per tant, tot i que la divisòria digital afecta més a la gent gran, l’edat no determina que estiguis a una banda o a l’altra de la divisòria digital. Els factors són uns altres, com per exemple l’exposició a les tecnologies digitals al llarg de la vida. Un altre aspecte que cal destacar de l’ús de les tecnologies en la gent gran és el poder adquisitiu, ja que és molt determinant.

Per acabar, és interessant reflexionar sobre la digitalització dels serveis públics. Tenint en compte que la nostra societat no està del tot digitalitzada i que sempre hi haurà petites minories que no tindran accés al món digital, és primordial seguir oferint serveis presencials perquè aquests siguin universals i accessibles a tota la ciutadania.