“El màster em va servir d’empenta per obrir-me a altres formes de fer atenció primària”

29/01/2025
Salut digital i atenció primària Susana Valiente, alumni del màster universitari de Salut Digital de la UOC.

Parlem amb Susana Valiente, estudiant del màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC, metgessa de família i actual coordinadora d’atenció primària intrahospitalària. Ha estat, a més a més, l’estudiant amb el millor expedient de la promoció del curs 2023-2024. Conversem amb ella sobre el seu interès per la salut digital, la seva experiència cursant el màster, les assignatures que li han marcat més i com ha influït en la seva actual vida laboral haver cursat aquest màster. El seu treball de final de màster (TFM) va consistir en una revisió sistemàtica exploratòria sobre l’ús dels Sistemes Avançats d’Assistència a la Conducció (ADA) i la seva influència en l’autoregulació de la conducció en la gent gran.

Quan va sorgir el teu interès per la salut digital?

El meu interès per la salut digital va sorgir a finals del 2019, arran de com es començava a parlar de la e-Salut. Semblava “la panacea” que vindria a resoldre tots els problemes que pateixen els sistemes sanitaris. M’ho estava plantejant i, tot just abans de decidir-me, va arribar la pandèmia de la COVID-19.

La pandèmia va suposar que de cop i volta no podíem visitar als pacients de manera presencial ni a la consulta ni al domicili. La telemedicina es plantejava com l’alternativa adient en aquell moment. Però quan et forcen a fer quelcom sense formar-te i a correcuita, apareixen les resistències i fins i tot el rebuig.

La qüestió és que el 2019 tenia molta curiositat per la salut digital, però el 2020 vaig començar a “odiar-la” i, finalment, el 2021 em vaig plantejar que això no podia ser i que m’havia de reconciliar amb la telemedicina.

Què et va portar a decidir-te pel màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC?

Vaig recuperar la informació que havia recollit sobre el màster i vaig pensar que cursar-ho podia ser una bona manera d’aprendre que volia dir realment això de salut digital i esbrinar per què em podia servir a la meva pràctica professional.

Hi havia algun aspecte específic del programa que cridés especialment la teva atenció?

Donant una ullada a les assignatures del programa, em va semblar, per una banda, que assignatures com “Ecosistemes de la e-Salut” i “Gestió del canvi” em servirien per entendre i gestionar totes les novetats que suposa la implantació de la digitalització en salut. Per altra banda, assignatures com “Avaluació de l’impacte de les intervencions en e-Salut” i “Apoderament i salut participativa” em servirien per saber triar aquelles eines que serien més útils al meu camp: l’atenció primària de salut. Penso que les eines de salut digital poden ser molt útils per fer prevenció i promoció de la salut més enllà de tractar només persones amb problemes de salut.

Les eines de salut digital poden ser molt útils per fer prevenció i promoció de la salut.

El màster s’imparteix en modalitat en línia. Com ha estat la teva experiència estudiant d’aquesta manera? Quins avantatges i reptes has trobat?

Al principi em va costar una mica entendre les dinàmiques de la modalitat en línia i trobava a faltar la presencialitat a la qual estava acostumada. El principal repte que vaig trobar va ser aprendre a treure partit dels fòrums. Crec que són una eina molt potent, però potser està infrautilitzada, és clar que això també depèn de l’alumnat. Va haver-hi assignatures on els debats als fòrums traïen fum i d’altres on estaven una mica morts.

La modalitat en línia ja va ser en si mateixa un avantatge. En cas de no haver sigut així, no hauria pogut cursar el màster. La meva vida, a vegades, es complica (canvis de feina, canvis de residència, imprevistos, viatges a l’estranger). Un altre gran avantatge va ser la flexibilitat de poder ajustar la càrrega docent cada semestre en funció de la meva disponibilitat canviant. Ajustaments que no haurien estat possibles sense les encertades orientacions del tutor.

Quines assignatures o àrees del màster t’han agradat o marcat més? Per què?

La que més em va agradar va ser “Apoderament i salut participativa en un món digital” perquè em va semblar l’equivalent a “La Comunitària” de la meva especialitat mèdica: medicina de família i salut comunitària. Vaig descobrir un recurs molt potent a l’abast dels sanitaris i la ciutadania per fer prevenció i promoció de la salut de manera col·laborativa.

Les que més em van marcar, en realitat, van ser dues: “Disseny i gestió de projectes en e-Salut” i “Lideratge, comunicació i màrqueting digital”, perquè van ser les que menys tenien a veure amb tot el que havia vist en la meva trajectòria com a estudiant. Aquestes assignatures em van a ajudar a aprendre i entendre moltes qüestions que em van ser útils per a reconciliar-me de veritat amb la salut digital. A més a més, ara, m’estan resultant molt útils en el dia a dia de la meva feina.

Quines habilitats adquirides al màster consideres més rellevants per al teu desenvolupament professional?

Les habilitats crec que es deuen més al model d’aprenentatge que al màster. Desenvolupes habilitats d’autoaprenentatge a través de les TIC, habilitats que després pots aplicar a la teva feina i fins i tot a la recerca de feina. També destacaria com desenvolupes habilitats de treball col·laboratiu, mai m’havia imaginat com fer un treball en grup amb persones que viuen a un altre país i fins i tot a un altre continent. Va ser molt interessant com vam ser capaços d’organitzar-nos amb diferents fusos horaris. També vam ser capaços de fer reunions per zoom breus i concises optimitzant al màxim el temps. 

I, per acabar, afegiria que la feinada de les PAC és un molt bon entrenament per millorar la capacitat d’anàlisis i síntesi a l’hora de buscar, analitzar i seleccionar d’entre tota la informació que tenim a l’abast.

Quin impacte ha tingut el màster en la teva trajectòria professional? Has pogut aplicar el que has après en la teva feina actual o t’ha obert noves oportunitats?

El màster em va servir d’empenta per obrir-me a altres formes de fer atenció primària més enllà del Centre d’Atenció Primària (CAP) i fins i tot a canviar de feina. Ara treballo a l’hospital, on, a més a més de visitar pacients com feia al CAP, també treballo com interlocutora amb els centres amb què té una relació de proveïdor de serveis especialitzats. Aquesta feina m’està donant l’oportunitat d’aplicar els coneixements apresos al màster en general i sobretot els de les dues assignatures que comentava abans que m’havien marcat més.

El Treball Final de Màster (TFM) és una part clau del programa. Ens podries explicar de què tractava el teu i per què vas triar aquest tema?

El meu TFM va consistir en una revisió sistemàtica exploratòria sobre l’ús dels Sistemes Avançats d’Assistència a la Conducció (ADA, les sigles en anglès) i la seva influència en l’autoregulació de la conducció en la gent gran per sobre dels seixanta anys. Vaig triar aquest tema perquè buscava quelcom que fos una aplicació de la tecnologia en la millora de la salut d’un grup de persones vulnerables.

Fent la meva tesi doctoral, defensada el 2016, vaig descobrir que la decisió de deixar de conduir no és innòcua. Es podria dir que “té efectes secundaris dolents per la salut de la persona que deixa de conduir”. Aquests efectes negatius són conseqüència de la pèrdua d’autonomia i benestar que suposa deixar de conduir. I aquesta pèrdua d’autonomia i benestar es relaciona amb aïllament, solitud, depressió i deteriorament cognitiu.

Vaig pensar que si els ADA fossin capaços de perllongar la conducció segura de la gent gran, això tindria una repercussió molt positiva en la seva salut. La conclusió a la qual vaig arribar amb el TFM és que perquè això sigui possible aquests dispositius s’han de dissenyar tenim en compte a la gent gran. I no només pensant en les capacitats per conduir que es perden amb l’envelliment, sinó també s’ha de pensar en l’experiència d’usuari (UX, de l’anglès) de la gent gran a l’hora de fer servir els ADA.

Haver fet aquest màster i aquest TFM ha tingut repercussions directes en el teu dia a dia?

A llarg termini encara està per veure, però a curt termini he descobert que en una societat com la nostra, cada dia amb més gent gran i amb tantes iniciatives per evitar l’edatisme, el tema del meu TFM té el seu lloc i m’ha donat oportunitats per debatre al meu entorn. Els experts en tecnologia de l’automòbil veuen lluny els cotxes autònoms, encara que es parli dels a tot arreu i a tota hora. Quan sigui vella potser encara no hauran arribat aquests cotxes autònoms. Per tant, pot ser que sigui més factible que, si ara es comença a tenir en compte a la gent gran a l’hora de dissenyar els ADA, aquests ens permetin conduir amb seguretat per més temps i evitar els problemes de salut que he comentat abans.

El tema del meu TFM té el seu lloc i m’ha donat oportunitats per debatre al meu entorn.

Com a estudiant amb el millor expedient de la promoció, tens algun consell per a qui està considerant cursar aquest màster o per als futurs estudiants de la UOC?

L’únic consell que els donaria seria que es deixin aconsellar pel tutor/a. Jo he pogut comprovar que tenen molt bé estudiat el temps de dedicació per cada assignatura. I potser donaria un segon consell que està relacionat amb el primer: cadascú ha de ser sincer amb si mateix amb el temps real de dedicació que es pot donar als estudis, sobretot si compatibilitzes estudis, feina i família. Més val agafar una assignatura de menys i gaudir-les totes que, per voler acabar aviat, agafar més del que després podràs fer i patir amb les entregues de les PAC.

(Visited 337 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari