Sarai Suarez: “L’ús de la IA pot millorar la comprensió dels informes mèdics i afavorir la participació activa del pacient i la seva alfabetització en salut”

Crear una nova versió, simplificada i personalitzada, dels informes mèdics complexos i incomprensibles (en general) utilitzant models d’intel·ligència artificial (IA) generativa. Aquest és l’objectiu del projecte Mejorando la comunicación médico-paciente con IA, guanyador de l’ajut De la Idea al Projecte de l’eHealth Center de la UOC i desenvolupat per Sarai Suárez, estudiant del màster universitari de Salut Digital (E-Health) de la UOC. 

Llicenciada en Comunicació Audiovisual i especialitzada en màrqueting en línia, aquesta asturiana establerta a Barcelona va desenvolupar durant gairebé dues dècades la seva trajectòria professional en l’àrea digital. Després va fer el salt a l’àmbit sanitari, en el context de la transformació tecnològica creixent d’aquest sector. Va ser llavors quan va començar a treballar com a tècnica en cures auxiliars d’infermeria (TCAI) a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, un gir professional que li va permetre fusionar les seves habilitats digitals i el seu compromís amb l’atenció sanitària. En aquesta entrevista ens parla del seu bagatge professional, de la seva experiència com a estudiant de la UOC i de les peculiaritats del projecte guardonat.

Com va sorgir la idea d’engegar aquest projecte, que ha estat guanyador en la jornada eHealth Project de la UOC?

Soc una entusiasta de la tecnologia i, sempre que puc, exerceixo d’early adopter (adopció primerenca de tecnologies emergents). La IA generativa em va motivar a explorar solucions innovadores i, discutint amb companys de feina, ens vam adonar que aquesta innovació es podria aplicar al problema etern de la comunicació entre metge i pacient: la incomprensió dels informes. Hi ha evidència científica que molts pacients (jo mateixa) tenen dificultats per comprendre la terminologia utilitzada en la documentació mèdica que se’ls lliura.

En el potencial dels nous models de llenguatge dels bots de conversa de la IA per adaptar, resumir i traduir continguts complexos, hi vam veure una oportunitat d’aplicar aquesta tecnologia per a un benefici directe dels pacients. Sabíem que seria un repte ambiciós, però pensàvem que valia la pena investigar si la IA pot ajudar a transformar un document tècnic dens en una versió optimitzada perquè el pacient mitjà el pugui entendre, i vam veure que això obriria una nova dimensió en la medicina personalitzada.

De manera resumida, en què consisteix exactament el projecte i quin objectiu principal té?

Es basa en l’ús de models d’IA, com ara ChatGPT, per generar versions simplificades i enriquides dels informes mèdics sense haver de demanar més temps als facultatius. Aquesta nova versió de l’informe original està adaptada i “personalitzada” per a cada pacient en funció de les dades que introduïm a la IA. 

L’objectiu principal és facilitar la lectura i la comprensió d’aquests documents, adequant els textos als nivells d’alfabetització en salut de cada pacient i aprofitant la capacitat d’aquests models de llenguatge per adaptar, de manera automatitzada, els informes a un format més accessible i enriquir-los amb explicacions comprensibles sobre els termes mèdics i les abreviacions que es fan servir. L’objectiu final és confirmar si aquesta tecnologia es pot implementar per facilitar la comprensió del pacient mitjà i fomentar una comunicació més efectiva amb el metge.

En quin moment del desenvolupament està el projecte?

Està en una fase preliminar, en què hem fet un primer estudi pilot d’avaluació per experts en redacció d’informes hospitalaris i en alfabetització en salut. Aquesta primera etapa ens ha permès recopilar les primeres avaluacions dels tres models de llenguatge utilitzats: models de codi obert com ara Llama 2 de Meta o amb llicència (com ara ChatGPT, d’OpenAI, o Claude, d’Anthropic), i una retroalimentació valuosa que ens ajudarà a refinar la configuració dels models i establir un full de ruta per elaborar, en un futur, un protocol d’estudi en pacients. 

El problema de la “comunicació efectiva”

Hi ha hagut cap treball similar en aquest sentit? Què aporta el projecte respecte a l’evidència sobre aquest tema?

Hi ha antecedents d’ús de programari i programes entrenats amb IA per simplificar documents mèdics dirigits a pacients, però la majoria són estudis limitats, centrats a substituir termes o generar explicacions simples. No n’hi ha cap que hagi explorat, en aquest context, l’aplicació de models de llenguatge potents, específics i avançats com ara ChatGPT 4 o Llama 2 en l’adaptació d’informes mèdics. 

La novetat del nostre projecte és que portem a terme un estudi en què els experts avaluen i comparen tres tecnologies diferents d’IA generativa per preparar informes d’alta hospitalària en diferents dimensions. 

El punt de partida del treball és la falta d’una “comunicació efectiva” que dificulta la comprensió dels informes per part dels pacients. Quines conseqüències pot tenir aquest problema en la gestió de les patologies?

La falta de comprensió o els dubtes sobre l’informe mèdic poden fer que la gestió posterior de la salut no sigui correcta, i poden dificultar que el pacient participi activament de les decisions sobre la seva atenció sanitària. El fet de no entendre els termes mèdics, el diagnòstic, el tractament receptat o les recomanacions després de l’alta pot donar lloc a una administració incorrecta de medicaments, a una mala adherència, a la incapacitat de reconèixer símptomes crítics o signes d’alarma, i a l’alteració del seguiment de visites. 

Tot això suposa un obstacle significatiu per a una autocura adequada, cosa que augmenta la dependència i fa que el pacient tingui menys autonomia. Tampoc hem d’oblidar que la incapacitat per comprendre la pròpia salut pot generar frustració i ansietat, fet que pot portar el pacient a abandonar el seguiment mèdic o a buscar alternatives que no siguin de confiança.

Quines són les aportacions principals de la IA a l’adequació dels informes perquè els pacients els puguin entendre? 

Un informe mèdic entès correctament canvia la dinàmica de les consultes. Així mateix, permet un diàleg més efectiu i una col·laboració més estreta en la presa de decisions mèdiques. Això suposa un avenç significatiu en la personalització de l’atenció sanitària. 

La IA permet “traduir”, de manera ràpida i automàtica, textos complexos a versions simplificades amb un vocabulari adaptat al coneixement del pacient. A més, a diferència de solucions anteriors basades en regles, la IA aprèn aquestes simplificacions directament d’exemples reals de llenguatge humà. Això dona lloc a adaptacions més naturals i efectives. Així mateix, en ser automatitzada, aquesta traducció no exigeix temps extra de l’equip mèdic, cosa que afegeix qualitat al temps de visita del pacient.

Com a experta, quins altres avantatges destacaries de l’aplicació de la IA en l’àmbit de la medicina?

A més de millorar la comunicació i democratitzar l’accés a la informació, ajuda a agilitar tasques administratives gràcies a l’automatització a gran escala. Així mateix, des de fa anys és un potencial transformador en diferents àrees de la medicina, com ara els diagnòstics assistits, la predicció de malalties i la personalització de tractaments. 

Actualment, impulsa avenços en imatge mèdica, genòmica i monitoratge de signes vitals. En recerca clínica, accelera el disseny de fàrmacs i teràpies innovadores, augmenta les possibilitats del monitoratge i de l’atenció domiciliària, i és una aliada en l’execució d’intervencions preventives. Totes aquestes aplicacions tenen el potencial de transformar l’atenció mèdica i de fer-la més proactiva i centrada en el pacient.

Quines són les limitacions principals per a la implantació efectiva de la IA en el sistema sanitari actual?

El problema principal és l’opacitat: com que no sabem quines dades fa servir, és una “caixa negra” propietat d’empreses privades, fet que en dificulta l’avaluació i planteja reptes ètics i tecnològics.

També hi ha obstacles addicionals, com ara la capacitat d’explicar les dades de la IA (especialment en la presa de decisions basades en dades) i aspectes ètics i legals, com la responsabilitat per errors i la privacitat. Així mateix, la falta de transparència impedeix fer una “regressió de causalitat” des del punt de vista legal.

No comparteixo la idea que els professionals veuen la IA com una amenaça al rol mèdic. Sí que poden ser una mica escèptics sobre la fiabilitat d’aquesta tecnologia i poden manifestar la típica resistència al canvi, tal com passa entre els pacients. Amb tot, crec que és percebuda més com una oportunitat que com un factor amenaçador.

Regulació, seguretat i privacitat de dades

Aquestes solucions i tecnologies noves (IA, ChatGPT, etc.) estan regulades de manera que la seguretat i la privacitat de les dades estiguin totalment garantides?

En l’àmbit internacional, no hi ha una regulació uniforme sobre l’ús de la IA, de manera semblant al que passa amb la llei de protecció de dades personals. A Europa s’acaba d’aprovar, amb data de 8 de desembre de 2023, un acord provisional sobre la proposta relativa a normes harmonitzades en matèria d’IA. Es tracta del Reglament d’intel·ligència artificial, un marc regulador pioner al món. La llei categoritza l’ús de la IA per sistema de responsabilitat per danys i nivells de risc. Un bot de conversa com ara ChatGPT, per exemple, es classifica com a “risc limitat”, i té l’obligació específica de transparència. En el nostre cas, informem l’usuari que aquest informe està creat amb IA.

Està previst que el projecte tingui continuïtat o que es pugui dur a terme una nova recerca en aquesta línia?

Si els resultats preliminars d’aquest estudi pilot amb experts són positius —i sembla que ho són—, es plantejaria un estudi pilot amb pacients, un assaig controlat amb un mostreig per conveniència en un entorn de proves sandboxing on es puguin fer els qüestionaris de manera segura i controlada, sense que això afecti l’activitat assistencial de l’hospital.

Què ha comportat, des del punt de vista de la posada en pràctica, el fet que la UOC hagi guardonat el projecte?

És un gran reconeixement a la innovació i a l’aplicabilitat del projecte. Ens motiva a continuar-lo desenvolupant i a portar-lo a la pràctica amb més solidesa, i ens dona l’oportunitat d’obtenir més recursos i enfortir el nostre enfocament pel que fa a la implementació pràctica. Queda un llarg camí per recórrer i som conscients que el projecte demana una dedicació contínua i un seguiment constant a causa de la naturalesa dinàmica i accelerada del desenvolupament de la IA. És un tren amb molt de potencial que no havíem de deixar passar, i el premi reforça la nostra convicció que som al camí correcte.

Finalment, com ha estat la teva experiència com a estudiant del màster universitari de Salut Digital (E-Health) de la UOC?

Molt enriquidora i “sorprenent” quant al coneixement limitat que tenia del sector abans de fer-lo: es tendeix a pensar que tots els sectors tenen semblances, però en el cas de la salut digital aquesta premissa no se sosté, perquè presenta peculiaritats i particularitats que fan que aquest sector sigui únic i requereixi enfocaments específics en termes de regulació, ètica, tecnologia i pràctiques clíniques.

El fet d’aprendre de professionals i acadèmics líders en el camp de la salut digital ha estat una gran experiència. A més, l’enfocament pràctic i flexible del pla d’estudis m’ha ajudat a poder-lo compaginar amb les jornades laborals d’un hospital. Així mateix, la rellevància i l’actualitat dels temes, a més de les competències que he adquirit, m’han proporcionat bons fonaments per enfrontar-me a reptes tant actuals com futurs de la medicina digital, i han estat fonamentals per a l’èxit del meu projecte.