Jorge Pagola: «Els smartwatches poden detectar arrítmies que provoquen ictus de manera fiable i còmoda per al pacient»

24/01/2023
Jorge Pagola, estudiante del máster universitario de Salud Digital (E-health) de la UOC y ganador del eHealth Project 2022.

Evitar la recurrència de l’ictus criptogènic amb l’ús de rellotges “intel·ligents”: aquest és l’objectiu del projecte Smart monitoring stroke, guanyador de la Jornada eHealth Project, dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, i dirigit per Jorge Pagola, neuròleg de l’Hospital Vall d’Hebron. L’eHealth Project és una iniciativa de l’eHealth Center i els Estudis de Ciències de la Salut de la UOC que té com a objectiu promoure i potenciar la investigació i la innovació al camp de la salut digital entre la comunitat de graduats del màster universitari de Salut Digital (eHealth) de la UOC. Mitjançant la iniciativa, l’eHealth Center atorga un ajut econòmic de 3.000 € al projecte guanyador.

Amb dedicació plena a l’ictus —malaltia en què va decidir especialitzar-se a causa de l’alt nombre d’afectats i la discapacitat que provoca, i l’abordatge i la recerca de la qual li reporten una gran satisfacció—, el Dr. Pagola treballa des del 2012 en el camp de la neurocardiologia focalitzada en les causes de l’ictus procedents del cor i de l’aorta. 

Actualment, lidera el grup de treball en eco focalitzat de la Societat Espanyola de Neurosonologia (SONES). Els darrers anys, juntament amb el seu grup, ha publicat diversos treballs sobre el monitoratge cardíac amb armilles intel·ligents, marcadors avançats de risc d’arrítmies i anàlisis del trombe oclusiu procedent del cor.

En aquesta entrevista, Pagola ens parla de la seva intenció de continuar fent projectes de recerca translacional basats en salut digital, de la voluntat de poder portar a terme una tasca docent per transmetre tot el que ha après i de la seva experiència com a estudiant del màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC

Com va sorgir la idea d’engegar aquest projecte, que ha estat guanyador de la Jornada eHealth Project de la UOC?

Vam detectar la necessitat de poder fer monitoratges cardíacs amb un cost assumible per al sistema, que resultessin còmodes per al pacient i que fossin vàlids per obtenir resultats fiables. El desenvolupament dels smartwatches dels últims anys, juntament amb l’empoderament tecnològic de la població, ens va animar a engegar el projecte. 

Quines peculiaritats té l’ictus criptogènic, que és la malaltia en què se centra el projecte?

La causa d’aquesta mena d’ictus és difícil de detectar; per això es diu criptogènic o de causa oculta. Tot i que un de cada tres pacients amb ictus millora, és frustrant que no siguem capaços de dir-li per què l’ha patit. Això és important, perquè el tractament que recomanem per no tornar a tenir un altre ictus depèn de les causes que detectem, i en aquests casos no sabem quines són. 

Què és exactament la fibril·lació auricular oculta que es vol detectar amb la tecnologia emprada?

És una arrítmia o pèrdua del batec cardíac regular que afecta unes cavitats del cor anomenades aurícules. Aquestes cavitats es contreuen de manera descontrolada, però, com que són petites, la persona que pateix aquesta fibril·lació no nota res. Amb tot, la sang pot quedar estancada en aquestes cavitats i pot formar coàguls que van al cervell. Per tant, és una fibril·lació oculta, perquè els pacients no la perceben i molts cops es detecta tard, quan ja ha provocat l’embòlia.

Vam detectar la necessitat de poder fer monitoratges cardíacs amb un cost assumible per al sistema, que resultessin còmodes per al pacient i que fossin vàlids per obtenir resultats fiables.

En què consisteix el projecte i en quines fases es desenvolupa?

El projecte té tres objectius. El primer és validar l’smartwatch, és a dir, comprovar si quan el rellotge diu que hi ha una arrítmia efectivament es produeix, i també determinar si hi pot haver arrítmia sense que el rellotge ho detecti. Per fer-ho, vigilarem el ritme del cor amb el rellotge juntament amb un altre aparell, el monitor Holter. Farem servir els dos aparells alhora. El segon objectiu és comprovar l’impacte i la importància del fet d’utilitzar el rellotge durant un any: hem de mesurar quantes arrítmies detectem i quants ictus evitem, i analitzar si canviem el tractament pel fet d’haver emprat el rellotge o no. Finalment, volem avaluar l’ús del rellotge per part dels pacients de més edat que han patit un ictus, i també del seu entorn. Aquesta mena de rellotges tenen un disseny pensat per a la pràctica esportiva i el benestar, i la intenció és comprovar si, a més, poden ser un producte sanitari.

Prevenir recurrències

Quines característiques té el rellotge intel·ligent (smartwatch) que es fa servir en aquesta recerca? 

Es tracta d’un dispositiu de baix cost en comparació amb altres productes del mercat. Els seus sensors per avaluar la presència de l’arrítmia són fiables. Amb tot, fins ara només s’han publicat dades sobre els encerts d’aquesta mena de dispositius, però no sobre els errors. Així mateix, l’smartwatch fa servir plataformes que tenen Android com a sistema operatiu, fet que afavoreix que l’ús del dispositiu estigui més estès.

Hi ha evidències o dades prèvies d’experiències semblants, és a dir, de la prevenció de la recurrència de l’ictus amb l’ús d’aquests dispositius? Què aporta el projecte en aquest sentit?

Com que l’ictus és un problema sanitari amb alt impacte, s’han publicat experiències de recerca d’aquesta mena d’arrítmies amb múltiples dispositius. Algunes es refereixen a la capacitat d’aquest dispositiu per detectar aquesta mena d’arrítmies, tot i que no es tracta de pacients que han patit un ictus i no tenen gaire representació de la població de més edat.

Tot i que no hi ha resultats publicats, es poden apuntar algunes línies de les dades preliminars? Quan està previst disposar de resultats concloents?

Esperem poder tenir dades concloents el 2025, si bé la resposta al primer objectiu de l’estudi la podrem tenir al final del 2023. Fins ara, hem recollit dades preliminars molt interessants sobre la fiabilitat per mesurar el nombre de batecs per segon d’un cor accelerat o no. 

Els smartwatches un disseny pensat per a la pràctica esportiva i el benestar, i la intenció és comprovar si, a més, poden ser un producte sanitari.

Segons la teva experiència i la teva percepció, els pacients es mostren receptius a aquesta mena de tecnologies?

És molt interessant veure la resposta dels pacients. A vegades, comprovem que alguns ja feien servir aquestes tecnologies per mesurar l’activitat diària. De manera general, l’acceptació és més gran en pacients que ja fan servir telèfons intel·ligents i aplicacions, tot i que realment molt pocs en descarten l’ús. És habitual que estiguin espantats després d’haver patit un ictus i comprenen amb facilitat la finalitat de l’estudi. 

Protecció de dades

Projectes com el teu posen de manifest fins a quin punt la salut digital s’està implantant en la pràctica clínica habitual. Penses que ja es tracta d’una realitat, o encara cal treballar més per poder treure tot el partit de les seves possibilitats?

És una realitat, tot i que en l’àmbit mèdic s’han de tenir en compte una sèrie de peculiaritats. Una és la privacitat de les dades mèdiques de l’usuari: pel fet de ser aplicacions d’ús mèdic, han de tenir informes d’avaluació d’impacte relatius a la protecció de dades que compleixin la normativa del Reglament general de protecció de dades (RGPD). Una altra peculiaritat important és que s’ha de disposar de dades vàlides si han de servir per fer diagnòstics mèdics o per decidir un tractament o un altre. 

Un cop acabat el projecte, està previst que tingui continuïtat o que es facin més estudis en aquesta línia? 

Si es demostra la fiabilitat del projecte i el bon ús dels dispositius per part dels pacients, sens dubte seria una eina que s’hauria de tenir en compte, atesa la necessitat de monitorar molts pacients (cada any n’hem de monitorar més). La línia de recerca següent seria adaptar la connectivitat amb aquests sistemes per poder oferir un suport de qualitat als pacients menys capaços de fer servir aquesta tecnologia.

Amb el suport de la UOC podrem implementar millores en parts del projecte que han esdevingut essencials, com ara la formació del pacient en aquesta mena de dispositius i la connectivitat.

Què ha comportat, des del punt de vista de la posada en pràctica, que s’hagi guardonat el projecte amb el premi de la UOC?

A l’hora de fer-ne la presentació, el projecte ja estava dissenyat i havia estat finançat pel Ministeri de Sanitat en la categoria de projecte de recerca en salut. El suport de la UOC permetrà implementar millores en parts del projecte que han esdevingut essencials, com ara la formació del pacient en aquesta mena de dispositius i la connectivitat amb plataformes d’integració de dades wearables.

Com ha estat la teva experiència com a estudiant de la UOC? 

El curs 2021-2022 vaig acabar el màster universitari de Salut Digital (E-health) d’aquesta universitat. Per les recomanacions d’alguns companys, ja sabia que l’experiència docent de la UOC seria bona. Amb tot, em vaig interessar en aquest programa perquè em permetia endinsar-me en el coneixement de projectes en e-health. Sens dubte, va ser un encert haver cursat aquests estudis. He compartit coneixements i experiències amb estudiants i professors que m’han enriquit molt. 

eHealth Center de la UOC

L’eHealth Center és un centre acadèmic obert al món que vol capacitar i apoderar el ciutadà i els professionals mitjançant les tecnologies perquè liderin el canvi de paradigma en salut. Se centra en les persones i es basa en la recerca, la formació i l’assessorament per tal de contribuir al progrés i al benestar de la societat.

(Visited 17 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari