Patricia Sariñana: “M’agradaria preparar els futurs neuropsicòlegs perquè enfrontin els desafiaments de la pràctica clínica amb confiança, empatia i ètica”

Fins ara professora col·laboradora, Patricia Sariñana González acaba d’incorporar-se a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) com a nova professora dels Estudis de Ciències de la Salut, a més d’investigadora de la mateixa Universitat. Exerceix com a neuropsicòloga clínica especialitzada en neurorehabilitació cognitiva, doctorada en Neurociències per la Universitat de València. Parlem amb ella de la seva trajectòria professional, del seu àmbit de recerca en la neuropsicologia, així com de la seva nova etapa com a professora de la UOC. 

Què és la neuropsicologia i quines qüestions generals aborda?

Es tracta d’una branca de la psicologia que estudia la relació entre el cervell, la conducta de la persona i els seus processos cognitius. Encara que si ens dediquem a la recerca podem enfocar-nos en cervells que no han patit cap patologia, també és cert que el neuropsicòleg sol treballar principalment en tres possibles patologies: problemes del neurodesenvolupament (com pot ser un trastorn de l’espectre de l’autisme), dany cerebral adquirit (causat, per exemple, per un accident cerebrovascular o un traumatisme cranioencefàlic) i malalties neurodegeneratives (com l’Alzheimer o el Parkinson). 

En la nostra professió, sigui en qualsevol d’aquestes poblacions en què ens especialitzem, ens centrarem en l’avaluació dels processos cognitius i en el disseny de programes d’intervenció de neurorehabilitació o estimulació cognitiva. El nostre objectiu principal sempre s’enfocarà en què el nostre pacient sigui el més funcional possible en la seva vida diària. És a dir, que aconsegueixi, amb o sense adaptacions i eines compensatòries, recuperar o compensar les funcions cognitives afectades. 

Què et va motivar a especialitzar-te en el treball amb adults amb danys cerebrals i què destacaries d’aquesta experiència fins avui?

El que em va motivar a especialitzar-me en això va ser la fascinació per entendre la relació entre el cervell i el comportament, i en com una lesió pot alterar profundament la vida d’una persona. En la meva formació, em vaig adonar de com de devastador pot ser un ictus, un traumatisme, un tumor cerebral o una malaltia neurodegenerativa per a un adult que, fins aleshores, portava una vida independent. La possibilitat d’ajudar aquestes persones a recuperar funcions, redescobrir les seves capacitats i adaptar-se a una nova realitat, així com ajudar les seves famílies a entendre la nova situació i donar-los eines per suportar-ho, em va semblar increïblement significativa i desafiadora. A més, destacaria com és d’enriquidor el treball multidisciplinar i transdisciplinar amb altres professionals del camp. No només perquè cadascú amb la seva visió enriqueix el procés neurorehabilitador, sinó perquè això també és un guany professional i personal. Cada cas és únic, i això fa que el treball sigui sempre dinàmic i gratificant.

Has centrat diverses de les teves publicacions en la rehabilitació cognitiva. Com a neuropsicòloga especialitzada en danys cerebrals en adults, quines dificultats comunes has observat en pacients amb danys cerebrals en el seu procés de rehabilitació?

Les dificultats en la rehabilitació cognitiva després d’un dany cerebral són nombroses i multifacètiques, i afecten des de l’aspecte emocional fins als propis dèficits cognitius, com la memòria o la baixa consciència de dèficit (o anosognòsia). Altres dificultats molt comunes són arribar a generalitzar les habilitats apreses en l’entorn terapèutic, que el pacient tingui poc suport familiar, que convisqui en un entorn inapropiat, o que es trobi amb la falta d’adaptacions en l’entorn laboral.

L’èxit de la rehabilitació depèn d’un enfocament individualitzat, que tingui en compte aquests obstacles, i de la col·laboració entre l’equip terapèutic, el pacient i el seu entorn familiar. La flexibilitat i la paciència són clau, ja que el procés de recuperació pot ser llarg, però cada petit avanç és significatiu en la millora de la qualitat de vida del pacient.

En aquest sentit, quin és el paper de la família en el procés de rehabilitació cognitiva i com els involucres en el tractament?

El paper de la família en el procés de rehabilitació cognitiva és fonamental i pot ser determinant per a l’èxit del tractament. No solament dona suport emocional al pacient, sinó que també és crucial en la implementació i generalització d’estratègies de rehabilitació en la seva vida diària. A vegades, ens trobem que el pacient es troba en famílies desestructurades o directament no té suport emocional, i això interfereix notablement en la rehabilitació, fins al punt de no aconseguir certes generalitzacions. Les meves companyes i jo a vegades comentem la frase: “Aquest pacient en un altre entorn, seria molt diferent”. 

És molt important educar i capacitar els familiars, perquè es crea un entorn de suport que no solament beneficia el pacient, sinó que també millora la dinàmica familiar en general. Podem fer des de reunions amb cada família, sempre que ho necessitin, fins a tallers grupals amb una estructura i dinàmica que els proporcioni informació sobre la rehabilitació cognitiva, les estratègies de maneig i els objectius terapèutics. Tot això els permet col·laborar de manera més efectiva i ser part activa del procés.

Què et va portar a fer el salt a la docència universitària i què esperes aconseguir en aquesta nova etapa?

Sent sincera, quan vaig començar fa anys en la docència universitària sentia molt de vertigen i inseguretat sobre si el meu paper podria ser significatiu. Però no solament em resultava atractiu el fet de poder ajudar els altres com a pacients, sinó que em cridava especialment l’atenció el fet de poder contribuir, de manera significativa, a través de la recerca i l’ensenyament de futurs professionals. Em sembla important poder aportar el que a mi m’ajuda en la meva carrera professional, que encara segueixo conreant amb formació contínua, encara que de manera més específica.

M’agradaria poder preparar els futurs neuropsicòlegs perquè enfrontin els desafiaments de la pràctica clínica amb confiança, ètica i una comprensió profunda de la complexitat del cervell humà. Espero transmetre no solament coneixements teòrics, sinó també habilitats pràctiques i la importància de l’empatia i l’ètica en el tractament dels pacients. I, en concret, aquí a la UOC estic emocionada per aquesta nova aventura i espero fer una contribució significativa al camp de la neuropsicologia mitjançant l’ensenyament.

Com compagines la teva carrera de neuropsicòloga amb la teva faceta de professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC?

Es tracta d’un desafiament emocionant que requereix d’una bona organització i una planificació acurada. Intento gestionar el meu temps amb ajuda d’estratègies externes com ara calendaris en línia, i tracto d’organitzar-me identificant les tasques més urgents i rellevants, la qual cosa em permet enfocar-me en el que és més important en cada moment. 

A més, la UOC ofereix un format d’ensenyament en línia, la qual cosa em permet ajustar els meus horaris i compaginar les meves responsabilitats amb major flexibilitat horària. La UOC facilita la conciliació personal, la qual cosa és molt tranquil·litzadora i fa que el meu compromís sigui encara més gran. Estic convençuda que aquesta dualitat en la meva carrera no solament enriqueix la meva pràctica professional, sinó que també aporta un valor afegit a la formació dels meus estudiants.

Quina és la part que més gaudeixes d’impartir docència en una universitat com la UOC?

La modalitat en línia em permet ser creativa en la manera en què presento el material. Es pot utilitzar una varietat d’eines tecnològiques i mètodes pedagògics que fan que l’aprenentatge sigui més atractiu i accessible. Em motiva veure els estudiants desenvolupar la seva capacitat de pensament crític i anàlisi, així com fomentar un ambient on es qüestionin i debatin les idees, la qual cosa em sembla essencial per al seu creixement professional.

A més, la flexibilitat també permet adaptar les classes segons les necessitats dels estudiants, la qual cosa té com a resultat un enfocament més personalitzat en l’ensenyament i fomenta un ambient d’aprenentatge dinàmic i estimulant. 

Com planeges aplicar la teva experiència clínica a l’aula per enriquir l’aprenentatge dels teus estudiants?

Considero que en aplicar aquesta experiència puc crear un entorn d’aprenentatge dinàmic i rellevant que prepari els estudiants per enfrontar els desafiaments de la pràctica neuropsicològica. La integració de casos reals, demostracions pràctiques tant d’avaluació com d’intervenció, i l’ús d’enfocaments col·laboratius amb treballs en equip, no solament enriqueix la seva formació, sinó que també els ajuda a desenvolupar la confiança i les habilitats necessàries per a la seva carrera futura.

Quines habilitats o competències creus que són essencials per als futurs professionals de les Ciències de la Salut que formaràs?

Les habilitats i competències que formen la base d’una pràctica reeixida en Ciències de la Salut són àmplies i variades, i abracen tant coneixements tècnics com habilitats interpersonals i ètiques. El meu objectiu en participar en la formació de futurs professionals és assegurar que desenvolupin un conjunt integral d’habilitats que els permeti oferir una atenció d’alta qualitat i adaptar-se als desafiaments d’un entorn de salut en canvi constant.

És fonamental que els estudiants no solament tinguin un coneixement sòlid de les ciències bàsiques, es mantinguin al dia amb les últimes recerques i avenços en el seu camp, sinó que necessitaran d’habilitats en comunicació, escolta activa, habilitats personals, empatia, saber treballar en equip en un entorn multidisciplinari i tenir coneixement de les noves eines digitals i tecnològiques. A més, serà molt important que desenvolupin estratègies per prevenir l’esgotament i mantenir un equilibri saludable entre la vida laboral i personal.

Mirant cap al futur, quines són les teves metes professionals i acadèmiques en els pròxims cinc anys? Quins reptes professionals et planteges per aleshores?

Les meves metes professionals estan centrades en el desenvolupament i la millora de programes de rehabilitació adaptats a les necessitats individuals de cada pacient i al seu entorn familiar, en la recerca contínua i en l’enfortiment del meu paper en la docència universitària. A més, en l’àmbit acadèmic, continuo formant-me i m’agradaria mantenir-me actualitzada en l’ús d’eines digitals i d’intel·ligència artificial, així com en el context del benestar emocional de pacients i els seus familiars. Estic emocionada per les oportunitats que venen i compromesa a continuar aprenent i creixent en la meva carrera.