“La troballa que més em va impactar va ser saber que alguns nens accedien a la pornografia amb tan sols vuit anys”

El treball final del màster universitari de Treball Social Sanitari de Mario Ramírez Díaz es titula El rostre ocult de la violència. Revisió sistemàtica sobre els reptes del TSS davant el consum de pornografia en adolescents. Analitza críticament la relació entre el consum de pornografia en adolescents homes heterosexuals i la violència de gènere en les relacions afectives, des de la perspectiva del treball social sanitari (TSS). La seva recerca revela que el consum comença d’una manera precoç, s’intensifica i es normalitza com a font d’aprenentatge sexual, especialment en absència d’educació afectivosexual. El treball identifica una clara correlació entre el consum habitual i la violència de gènere.

Explica’ns una mica la teva trajectòria professional i quins interessos personals t’han acostat al TSS.

Des de jove vaig sentir una vocació per l’àmbit sanitari. Sempre vaig voler ser infermer, però per diferents circumstàncies no vaig poder seguir aquest camí. Així i tot, sabia que el meu propòsit passava per cuidar, acompanyar i ajudar, així que vaig optar per estudiar Treball Social. En finalitzar el grau, vaig treballar amb persones d’ètnia gitana i, més endavant, amb menors estrangers no acompanyats. Aquestes experiències em van permetre conèixer realitats complexes i desenvolupar una mirada crítica i inclusiva. Fa una mica més d’un any, vaig decidir reprendre aquest anhel inicial de vincular-me al món sanitari, amb el desig de reorientar la meva carrera cap a un àmbit en què pogués integrar la part social amb l’atenció a la salut.

Què et va portar a triar el tema del consum de pornografia en homes adolescents i la seva relació amb la violència de gènere com a objecte del teu TFM?

Va ser gairebé fruit d’una doble casualitat. D’una banda, en una assignatura havia de dissenyar un projecte de recerca. De l’altra, el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, vaig llegir que un noi de 17 anys havia estat detingut per l’assassinat d’una jove de 15. Alguna cosa em va impulsar a preguntar-me si el consum de pornografia podia estar vinculat a aquestes reaccions violentes. I la revisió de literatura va confirmar que sí: hi ha una relació clara, encara que complexa, entre el consum habitual de pornografia i la normalització d’actituds sexistes i la violència en les relacions. La meva experiència a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha estat molt enriquidora, especialment per la flexibilitat per triar temàtiques que m’interpel·lessin. Vaig comptar amb el suport del director del màster, que em va animar a seguir endavant amb aquest enfocament valent, donant-me la confiança per convertir la inquietud inicial en un treball sòlid.

La pornografia s’ha convertit en una de les principals fonts d’educació sexual per a adolescents. Quins riscs implica això des de la perspectiva del TSS?

El risc principal és que es converteixi en una font d’aprenentatge en una etapa en la qual els adolescents encara estan construint la seva identitat, la seva manera de vincular-se i la seva percepció del cos. Això pot generar conseqüències greus per a la salut emocional, el desenvolupament sexual i la manera d’entendre les relacions. El problema no és només l’accés precoç: els continguts més habituals són profundament misògins, cosifiquen les dones, promouen una visió violenta del sexe i esborren el consentiment, l’afecte i la igualtat. Sense una educació sexual integral, aquests models s’internalitzen i modelen la conducta.

Quina va ser la dada o la troballa que més et va impactar durant la revisió sistemàtica?

Aquest treball m’ha remogut profundament. Des del punt de vista tècnic ha estat exigent, però el més difícil no ha estat l’anàlisi de dades, sinó sostenir el que estava llegint. Molts articles incloïen xifres fredes, però al darrere hi havia realitats dures, violentes, que m’han acompanyat molt de temps després de tancar el document.

La troballa que més em va impactar va ser saber que alguns nens accedien a la pornografia amb tan sols vuit anys. Vuit. Pensar en un nen que amb prou feines ha sortit de la infància enfrontant-se a continguts que no només no entén, sinó que distorsionen completament la seva manera de veure el cos, el desig, el respecte, m’ha fet preguntar quina mena de ferides deixa això. Com pot estar passant això davant els nostres ulls sense que ningú no ho vegi? Aquesta dada, més que impactar-me, em va punyir el cor. 

Quin paper pot exercir el TSS per revertir la normalització d’actituds sexistes i de dominació?

El TSS pot actuar com a figura clau en la detecció i la prevenció. La seva mirada integral permet identificar malestars emocionals, vincles desiguals i patrons sexistes que sovint passen desapercebuts. A través de l’acompanyament individual i comunitari, pot generar espais segurs on els adolescents puguin parlar, qüestionar i reconstruir els seus referents afectivosexuals. A més, el seu paper no es limita al clínic: pot intervenir amb el sistema educatiu i les famílies, promovent una educació sexual crítica. El TSS no serveix només per assistir: serveix per transformar.

Quines implicacions pràctiques tenen les diferències en el consum de pornografia de nois i noies per a les intervencions socioeducatives?

No són només quantitatives, sinó també qualitatives: ells consumeixen més i amb finalitats d’excitació; elles, amb més incomoditat, pressió o fins i tot rebuig. Això obliga a dissenyar intervencions adaptades, que no parteixin de supòsits homogenis. Des d’un enfocament socioeducatiu, és clau treballar amb els nois els discursos de poder i desig, i amb les noies l’impacte del consum aliè en la seva autoestima, els seus vincles i la seva percepció de la sexualitat.

Creus que l’educació sexual que s’imparteix a les escoles espanyoles està preparada per afrontar l’accés precoç a la pornografia?

Quan jo anava a l’escola, les xerrades sobre sexualitat es reduïen gairebé sempre a mètodes anticonceptius i prevenció d’MTS. Poca cosa més. Veient el que passa avui, és clar que no n’hi ha prou. Molts adolescents estan aprenent sobre sexualitat a través de la pornografia, sense eines per qüestionar el que veuen. L’educació sexual ha d’anar més enllà de la biologia: ha d’incorporar una mirada crítica sobre el desig, el consentiment, el gènere i els models de relació. No es tracta només d’informar, sinó també d’oferir un espai en el qual pensar i construir vincles des del respecte.

Defenses que el TSS ha de tenir un rol transformador en la prevenció de la violència de gènere.

Proposo intervenir en tres àmbits: en la consulta, en la comunitat i en els sistemes. En la consulta, crear espais d’escolta que detectin malestars vinculats a violència simbòlica o afectiva. En la comunitat, impulsar tallers afectivosexuals amb enfocament de gènere. En els sistemes, reforçar el paper del TSS als centres de salut i en els protocols existents, no només com a figura assistencial, sinó també com a agent preventiu i educatiu. A més, cal generar evidència pròpia des de la pràctica del TSS per legitimar la seva intervenció davant fenòmens encara normalitzats.

Quines barreres dificulten la coordinació entre els sistemes educatiu, sanitari, familiar i comunitari?

He observat barreres serioses. La primera és la fragmentació institucional: cada àmbit opera amb estructures, llenguatges i protocols diferents. També falta una cultura real de treball en xarxa. Hi ha voluntat, però no sempre canals efectius ni temps habilitats. A això, s’hi suma la sobrecàrrega dels equips, que prioritzen la urgència davant la prevenció. Necessitem espais interdisciplinaris estables, amb objectius compartits i reconeixement mutu entre professionals.

Com ha influït aquest treball en la teva manera d’entendre la pràctica professional del TSS? 

Ha estat un punt d’inflexió. M’ha permès entendre que el TSS no és només una eina assistencial, sinó també una manera de mirar la salut des del punt de vista social, estructural i simbòlic.

T’ha portat a redefinir la teva vocació o els teus objectius?

Ha reforçat la meva vocació: no només acompanyar persones, sinó també transformar realitats normalitzades. M’ha situat professionalment en un lloc més crític i conscient, amb un compromís clar amb la prevenció, la justícia social i els drets. Més que redefinir el meu camí, l’ha reafirmat.

Mirant al futur, què t’agradaria aportar al camp professional?

La revisió em va deixar amb ganes de seguir. Crec que el proper pas seria una recerca més profunda, i m’interessa participar en projectes socioeducatius centrats en la prevenció. No em vull limitar a una sola temàtica. M’interessa el TSS en tota la seva amplitud: treballar a urgències, en centres de salut, situacions complexes i diverses. Prefereixo mantenir una mirada oberta, capaç d’adaptar-se i aportar allà on se’m necessiti.