Maria Verdera: “La promoció i prevenció de la salut és molt important, però encara falta evidència científica que la secundi”

Hi ha alumnat, bon alumnat… i després, està el millor alumnat. I Maria Verdera Piqué, filla de Formentera, ha obtingut el millor expedient de la seva promoció al màster universitari online de Salut Digital (E-health) de la UOC. Formada en Psicologia, amb la vista posada en l’educació, i amb un gran interès en la prevenció i la promoció de la salut, la Maria ens parla de com va escollir aquest màster una mica per accident, i com li ha servit per orientar i reforçar la seva futura carrera.

Enhorabona per la bona feina. Com vas arribar al màster de Salut Digital?

Bé, no era la meva primera opció. La sort que tinc és que no he de compaginar els meus estudis amb res més. La meva primera opció sempre ha estat l’ensenyament presencial, perquè m’ho he pogut permetre. Acabada la carrera de Psicologia havia de plantejar-me cap a quina branca de la Psicologia volia tirar, perquè abasta tantes coses que cal especialitzar-se, i vaig decidir que avui dia la línia és continuar amb un màster.

I quina era la teva primera opció?

Primer em vaig fixar en un màster semblant sobre Promoció i Prevenció de la Salut, però a última hora no es va tirar endavant, i jo havia d’escollir un altre màster una mica a contrarellotge, a veure què trobava… Ja els havia mirat tots, i en principi el màster que jo havia escollit era l’únic que realment m’agradava, però aquest de Salut Digital anava una mica lligat al que jo volia: no estava centrat en la Psicologia, tot i que també la incloïa, però sí que es basava en un enfocament de promoció i prevenció en tot l’espectre sanitari.

Ja tenies experiència amb la UOC…

Jo ja havia estudiat a la UOC. Per entrar a la carrera ja m’havia quedat a molt poc d’entrar on jo volia, i al final va ser la UOC la que em va facilitar entrar al grau de Psicologia amb la meva nota i gestionant la matrícula molt ràpidament… Al final, per mi, la UOC és la meva opció segura, que sempre ha estat amb mi en els meus pitjors moments.

Què és el més destacat que t’ha aportat aquest màster?

Per exemple, el concepte de cocreació, de tenir sempre en compte l’opinió segons a qui vagi dirigida l’acció que tu penses realitzar, i no només el teu punt de vista com a professional. També com funcionen el sistema sanitari espanyol i tota la resta, les diferències que hi ha per exemple entre atenció primària i hospitalària… Perquè jo soc d’un lloc molt petit, Formentera, i allà ho tenim tot junt, cada cop que hi accedia per a mi era el mateix, i al màster vaig veure que era molt diferent. Més relacionat amb la psicologia, vaig poder fer un treball en equip molt atractiu, que va ser fer un mock-up d’una aplicació per prevenir suïcidis, que va ser molt bonic. I també vaig aprendre la gestió de projectes, estratègies, com gestionar les empreses, els equips de treball…

És a dir, que hi ha una part laboral, no només es tracta d’aprofundir en conceptes teòrics, sinó de preparar-se per a treballar en el món real.

Sí, per exemple com obtenir finançament, els fons Next Generation EU, que ara estic veient per tot arreu, com es vertebren aquests plans en l’àmbit espanyol, i moltíssimes altres coses com la intel·ligència artificial, com s’aplica a la salut, que encara no està molt ben regulada i els debats que genera… També em va cridar molt l’atenció la ciència de dades, el big data, com un tractament o un hospital pot ajudar millor a la salut si l’enfoques a les dades.

I sense ser la teva primera opció… acabes com la primera de la teva promoció!

Exacte! Fixa’t, sense ser la meva primera opció, totes les coses bones que m’està portant… Jo sempre he estat una bona estudiant, de treure bones notes. Però al final el temps és fonamental, poder dedicar-li tot el meu temps. Vaig fer el màster en un any, perquè vaig veure que amb 60 crèdits era factible, no tenia res més amb què compaginar-ho i estava tot el dia bolcada en això… I un màster que era exigent: tot i que sigui online, la UOC sempre té un professorat exigent, treballes, les PAC, els casos pràctics… Per això és una bona universitat i té el bon nom que té.

Jo veia els meus companys, que la majoria estaven ja treballant, i jo quant a coneixements pràctics em veia molt verda: ja et dic, em costava diferenciar entre atenció primària i hospitalària. Però en tot el que era acadèmic em movia bé: planificar-me, redactar treballs, les respostes, saber què m’estava demanant el professor, citar en APA, en Vancouver, el TFM… Segurament hi ha gent que el màster els ha servit més professionalment, però que hauria tret millor nota si no hagués hagut de compaginar-lo amb la feina.

Has continuat estudiant després del màster de Salut Digital?

Ara estic acabant un altre màster. El d’E-health em va agradar molt, en vaig aprendre molt… però no em veia treballant en aquella àrea. Com que em vaig apuntar tard, per exemple, tampoc vaig poder gestionar molt bé una optativa de pràctiques que hi havia, així que no veia un camí laboral. Per això ara he fet el màster de Professorat per ser orientadora educativa. Però conceptes com la cocreació m’ajudaran molt com a futura orientadora, a no ser jo qui vagi a un centre a imposar la meva visió, sinó basar-me molt en les necessitats de l’alumnat, el que detecten ells. I la resta ho podré aplicar en el meu dia a dia.

A més, tractant amb adolescents, internet està molt present: estan en xarxes, tenen una presència digital enorme, i gestionar aquestes dues vides, o unificar-les de manera sana, és cabdal.

Precisament el TFM del meu segon màster va sobre això, he fet un programa per promoure l’ús responsable d’internet i les tecnologies. I tot acaba lligant: el TFM del màster de Salut Digital el vaig fer sobre les eines digitals que s’empraven en la prevenció i promoció de la salut mental, específicament l’ansietat i la depressió. Més o menys he mantingut un rumb coherent. El tema de la prevenció i promoció de la salut m’encanta, és molt important, però encara és molt nou, no hi ha molta evidència científica que sostingui que per fer una aplicació de prevenció del suïcidi, per exemple, cal fer això i allò que és el que funciona.

Estàs preparada ja pel món laboral?

He allargat els estudis tot el que he pogut, però ara ja toca posar-se a treballar. Ara em prepararé les oposicions, que no deixen de ser uns altres estudis, en principi per a la Comunitat de Madrid, però el meu futur el veig a Formentera o a Eivissa, en qualsevol cas a les Balears, prop de casa meva, de la meva família i del que jo conec. 

Potser acabes fent un altre màster en el futur, com els teus companys que compaginaven la feina amb el de Salut Digital…

Doncs potser. La formació continuada és important, i sobretot en la sanitat sempre cal actualitzar-se.