Destinacions enogastronòmiques com a opció de turisme de proximitat

L’estiu ja torna a ser aquí i les vacances són a tocar a l’hemisferi nord. Tenim ganes de viatjar. Els aeroports han recuperat l’activitat d’abans de la pandèmia gairebé amb tota “normalitat”. El turisme de creuers es reactiva. Els viatges internacionals (fins i tot transcontinentals) tornen a estar a l’ordre del dia. No obstant això, una vegada més, sembla que el turisme de proximitat guanya la partida als grans viatges. Amb tot, aquest cop la pandèmia (en ple repunt a l’hora d’escriure aquestes línies) ja no és l’única causa d’aquest fet i ha cedit protagonisme a altres factors, com la inseguretat bèl·lica internacional, l’augment dels preus dels combustibles i les vagues de personal d’algunes companyies aèries o dels controladors aeris en alguns països.

De nou, com l’any passat per aquestes dates, en aquest breu article donem algunes idees sobre possibles destinacions turístiques que, a més dels seus atractius, destaquen per la gastronomia. De fet, independentment del que fem durant les vacances, segur que, com a mínim, menjarem i beurem diverses vegades al dia. Així doncs, què us sembla si en gaudim i alhora aprenem?

Paisatges vitivinícoles patrimoni de la UNESCO

Al llarg dels últims anys (especialment les últimes dues dècades), la gastronomia, el vi i (molt més recentment) altres begudes s’han convertit en un component significatiu del desenvolupament rural i de la promoció regional. D’aquesta manera, el turisme associat a la gastronomia es consolida avui amb un mercat propi cada vegada més important, que s’estén pels principals països productors d’Europa, però també de manera creixent en altres destinacions, com ara Califòrnia, Sud-àfrica, Austràlia, el Canadà, l’Argentina o Xile. Fins i tot s’ha estès en àrees com el Mediterrani sud i est, on països com el Líban o Israel ofereixen interessants rutes culturals al voltant de la gastronomia i, especialment, del vi.

Pel que fa al vi i als paisatges vitivinícoles, cal destacar que les inscripcions a la llista de Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO de determinats paisatges culturals vinculats a la vinya i el vi —com els paisatges vitivinícoles de Saint-Émilion (Bordeus), les terrasses del Duero a Portugal, associades a l’elaboració, i les rutes del vi de Porto, els paisatges de l’illa de Pico (illes Açores) o els de Tokaj (Hongria)— són un bon exemple de promoció turística i cultural del vi lligada a la gastronomia. Aquests “béns” protegits han abundat molt especialment en l’aspecte paisatgístic, des del punt de vista de la cultura productiva. La promoció d’aquestes destinacions, consegüentment, s’ha orientat de manera considerable en la demanda de turisme cultural. A aquest procés cal sumar-hi també el paper dels cellers —alguns més que centenaris—, obradors, museus i centres d’interpretació. També, i més recentment, és destacable el recurs a una arquitectura d’autor vinculada a hotels i cellers, amb complexos que superen els conceptes més tradicionals i es converteixen en productes clarament turístics i d’oci (com l’hotel Marqués de Riscal, obra de l’arquitecte Frank Gehry, a la DOC Rioja), i també l’estructuració més recent de xarxes, rutes i itineraris al voltant del món del vi que ens porta des d’Europa fins a Amèrica (Mèxic, l’Argentina, Xile, Califòrnia…), Sud-àfrica, Austràlia o fins i tot Nova Zelanda.

Turisme enogastronòmic com a alternativa d’oci de proximitat i com a instrument de desenvolupament socioeconòmic

No obstant això, el turisme enogastronòmic acostuma a ser un turisme interessant per als visitants de proximitat. D’una banda, un percentatge important del turisme enogastronòmic té lloc en el marc de denominacions d’origen establertes i més o menys conegudes. D’aquesta manera, es tracta d’un acostament a les cultures enogastronòmiques locals a través dels productes i de les seves transformacions (plats i begudes del territori, artesanies alimentàries…) que busca l’aprenentatge, a més de l’oci i el gaudi.

D’altra banda, el negoci que potencia aquest tipus de turisme també representa una activació important del comerç local i, en conseqüència, un escurçament de les cadenes de compra i un reforçament de les de proximitat. A més, es reforcen altres aspectes, com la formació de xarxes des del territori, la baixa intermediació i l’objectiu de la venda directa (punts de venda de les granges o cooperatives, botigues dels cellers o cerveseries artesanals, jornades, fires…). Això implica que, en molts casos, el contacte entre productor i consumidor sigui directe i afavoreixi el contacte personal, la confiança i la informació de qualitat.

En relació amb tot el que hem exposat, també cal destacar el paper que té el souvenir gastronòmic com a “record” o regal de viatge. La compra directa de productes de proximitat que promou el turisme gastronòmic és un gran avantatge d’aquesta mena de turisme i contribueix a crear o mantenir el valor afegit en àrees amb menys possibilitats d’atracció turística. D’aquesta manera, el turisme gastronòmic contribueix al desenvolupament territorial d’algunes zones, sovint d’interior, que veuen en aquest tipus de turisme un atractiu interessant i un factor de desenvolupament socioeconòmic que cal tenir en compte.

Finalment, tenim el factor “fidelitat” que el coneixement sobre el terreny aporta en relació amb alguns productes, denominacions d’origen o fins i tot amb algunes marques determinades. De fet, no és estrany que, durant la pandèmia, algunes empreses locals hagin continuat venent per internet a persones que havien descobert els seus productes (verdures, embotits, conserves, vins, cerveses…) durant algun viatge enogastronòmic previ i que, com que no podien viatjar, els han continuat comprant en línia. Aquest comerç, relacionat amb el turisme gastronòmic, ha estat un baló d’oxigen per a moltes empreses que, sense restaurants oberts, sense els clients habituals i sense visitants, veien perillar la seva supervivència.

I és que el turisme enogastronòmic (entès en un sentit ampli) ens acosta a les cultures productives locals i es converteix en una font d’aprenentatge sobre el que consumim, a més de ser una molt bona opció d’oci i de gaudi.