Les dificultats del llenguatge com a factor de risc en la delinqüència juvenil

Hi ha cap relació entre les dificultats de la parla, el llenguatge i la comunicació i la delinqüència juvenil? El desenvolupament del llenguatge en l’adolescència influeix d’alguna manera en l’augment dels riscos per a la salut mental? Aquestes són algunes de les preguntes que va mirar de respondre Karen Bryan, doctora, experta en logopèdia i vicerectora de la York St John University, durant la seva intervenció en la 5a. Jornada Trastorns de la Comunicació i la Deglució: Peritatge Judicial del TDL/TEL.

Amb el títol de “Speech, language and communication difficulties in young offenders” (‘Dificultats de la parla, el llenguatge i la comunicació en menors infractors’), la conferència no sols va buscar resposta a aquestes qüestions, sinó que va servir per conèixer de prop els resultats d’intervencions de logopèdia en delinqüents juvenils i menors tutelats. A continuació, recollim les claus principals de la intervenció de Karen Bryan durant aquesta jornada, organitzada en el marc del grau de Logopèdia (interuniversitari: UVic-UCC, UOC).

Dificultats de la parla, educació i vulnerabilitat

Els trastorns del desenvolupament del llenguatge es caracteritzen per una dificultat perseverant en la comprensió i/o l’expressió oral. La literatura científica ha recollit en molts casos com aquests trastorns afecten el rendiment acadèmic, les interaccions socials, la qualitat de vida o les oportunitats laborals de qui els pateix. A més, fan que augmenti el risc de patir problemes de conducta i problemes psicològics a llarg termini.

“No ser capaç d’entendre les coses al nivell al qual un infant se suposa que les ha d’entendre fa que sigui molt difícil per a qui pateix aquests trastorns participar del sistema educatiu. És a dir, els fa més vulnerables”, va assenyalar Karen Bryan. Per a l’experta, els trastorns de la parla, el llenguatge i la comunicació desencadenen una sèrie de riscos composts que cal tenir en compte. Com més dificultat d’expressió i comprensió, més risc de patir dificultats per a l’alfabetització i de ser exclòs del sistema educatiu. Al seu torn, això fa que augmentin els riscos de desenvolupar problemes de salut mental i de conducta, i, a la llarga, de delinqüència.

“Sabem que les dificultats de la parla, el llenguatge i la comunicació són un factor de risc per a la delinqüència. Però això no significa que tots els infants i els joves que tinguin aquestes dificultats hagin de ser delinqüents“, va afegir Bryan. Segons les dades del Regne Unit presentades durant la conferència, el 63 % dels menors tutelats al país té algun tipus de trastorn del llenguatge, i més del 60 % de menors en risc de ser exclosos del sistema educatiu té dificultats de la parla, el llenguatge i la comunicació.

Per a Bryan, també és important tenir en compte que el desenvolupament del llenguatge (tant oral com escrit) i la comunicació continua més enllà de la infantesa, durant l’adolescència i la joventut. Un desenvolupament correcte en aquestes etapes és clau per assolir èxits acadèmics i laborals i aconseguir independència econòmica. Si bé els estudis són menys abundants que amb infants, en adolescents també s’ha trobat una relació directa entre els riscos de caure en la delinqüència i les dificultats per comprendre narratives i transmetre informació.

A més, aquestes dificultats es multipliquen una vegada els menors passen a estar involucrats en processos judicials. “Pot arribar a ser molt difícil per a les persones amb dificultats de comunicació fer front a les demandes de comunicació del sistema de justícia: un llenguatge especialitzat, un vocabulari desconegut i uns processos legals complexos”, va concloure Karen Bryan.

Els efectes de la teràpia: un cas pràctic

Durant la seva conferència, Bryan es va servir també d’un cas real per exposar fins a quin punt els trastorns del llenguatge havien multiplicat els riscos d’exclusió i de patir problemes mentals i de comportament d’una persona al llarg de la seva infantesa i la seva adolescència. A més, va exposar els resultats positius que pot tenir en molts casos la intervenció d’un logopeda, i, en particular, l’aplicació d’un programa intensiu de vigilància i supervisió (ISSP, per les seves sigles en anglès).

Amb aquesta finalitat, va utilitzar les dades d’un estudi desenvolupat per ella mateixa i altres investigadors l’any 2011, durant el qual es van posar a prova una sèrie d’intervencions encaminades a millorar les capacitats de comprensió i escolta, l’expressió i les habilitats socials d’un grup de menors d’11 a 17 anys que havien mostrat problemes de conducta i havien estat exclosos ja de l’itinerari educatiu habitual.

L’estudi va mostrar que la majoria (un 75 %) van millorar les seves capacitats de llenguatge i comunicació, però també va provar que cal establir programes d’avaluació rutinària per analitzar la realitat dels joves amb problemes de comportament o problemes escolars i, així, poder detectar dificultats de comunicació en un estadi primerenc. “Els casos de l’estudi ens mostren sense cap dubte que, malgrat que molts menors participen en programes d’assistència social o tutela, en la major part dels casos els trastorns de la parla, el llenguatge i la comunicació passen desapercebuts”, va concloure la investigadora.

A més de la ponència inaugural a càrrec de Karen Bryan, durant la 5a. Jornada Trastorns de la Comunicació i la Deglució: Peritatge Judicial del TDL/TEL també es va poder escoltar un interessant debat sobre el desenvolupament del llenguatge durant l’etapa escolar, moderat per Alfonso Igualada i amb la participació dels experts María Arche, Josep Quer i la mateixa Karen Bryan, així com una sèrie de ponències breus sobre trastorns del llenguatge en població infantil a càrrec de joves logopedes investigadors com Mario Figueroa González i Nadina María Gómez Merino.

Recupera la 5a. Jornada Trastorns de la Comunicació i la Deglució: Peritatge Judicial del TDL/TEL aquí [EN]: