Com serà la salut digital del futur?

La salut digital és un camp en costant, ràpida i impredictible evolució disruptiva que ha fet un salt molt important en els últims temps principalment per dos motius. El primer va ser la pandèmia de COVID-19 durant la qual gràcies a l’ús de la tecnologia es va poder mantenir en molts casos una atenció sanitària mínima. El segon motiu és la irrupció imparable de l’ús de la intel·ligència artificial generativa (IAG) per a la cura de la salut.

Però més que parlar de les tecnologies que apareixeran ens sembla més interessant repassar quins 10 tipus de salut digital ens podrem trobar en un futur pròxim, ja que hi ha moltes tecnologies que tenen un impacte realment transversal en molts aspectes de la cura de la salut (ús d’aplicacions mòbils, dispositius de monitoratge, registres electrònics, teleassistència sanitària, xatbots de diagnòstic, big data…). 

1. Salut digital preventiva

L’objectiu principal de la salut és precisament la prevenció de la malaltia o la prevenció de les complicacions derivades d’aquesta, especialment de les malalties cròniques. Amb l’augment de les dades recollides, sigui directament o amb el cabal cada vegada major de sensors i monitors a distància l’aplicació d’anàlisi amb big data, data mining i similars fa que cada vegada els algorismes predictors siguin més fiables i permetin millors preses de decisions sobre la salut. Per això assistirem a la creació de models preventius i patrons de salut que utilitzaran dispositius portàtils i aplicacions mòbils que tindran un seguiment right now de signes vitals, activitat física, son, recordatoris de presa de medicaments, comunicació fàcil amb els equips de salut, telemedicina i consulta virtual i uns altres múltiples aspectes del comportament que puguin afectar la nostra salut, fomentant la detecció primerenca i cribratge de moltes possibles problemàtiques que, a més, fomentin canvis comportamentals, educació i promoció de la salut mitjançant informació, suport social o interaccions comunitàries.

2. Salut digital personalitzada

És clar que el gran i múltiple cabal de dades recollides, la cada vegada major facilitat i velocitat d’anàlisi d’això farà que els patrons resultants puguin ser cada vegada més personalitzats i fiables. Actualment, el sistema sanitari està, constantment parlant, d’un sistema en el qual la persona està en el centre, ni la tecnologia, ni els professionals, la persona. Persones a les quals cada vegada se les empodera més en la presa de decisions sobre la seva salut, amb les seves dades i amb les seves necessitats específiques, no amb recomanacions generals que poden, a vegades, no semblar tan importants. Però, lògicament, perquè aquestes decisions siguin les més correctes han d’estar basades en l’evidència, és a dir en unes dades que realment aportin informació útil. Ja no és tant si existeixen sensors que mesurin el nivell de sucre o la freqüència cardíaca, si no si aquests sensors són realment fiables en el registre, ja que d’això depèn que les recomanacions i conclusions de la seva anàlisi aportin quelcom positiu en la cura de la salut. En resum, la millor i major recopilació i anàlisi de dades ajudades per la IA i algorismes i anàlisis avançades permetran una cada vegada major, més precisa i primerenca personalització dels tractaments i seguiments basats en múltiples variables interconnectades, donant una visió més complexa i real de la salut d’una persona i les seves necessitats individuals. Planejant a la personalització està un altre concepte molt relacionat: la medicina de precisió, on la tecnologia és clau en permetre la seqüenciació ràpida i econòmica del genoma humà, així com l’anàlisi d’altres dades biològiques i clíniques.

3. Salut digital mòbil (mHealth)

L’ús de dispositius mòbils, com ara telèfons intel·ligents i tauletes, per a accedir a dispositius o professionals, monitorar, educar o comunicar-se en salut està cada vegada més generalitzat en el nostre entorn, facilitat per una tecnologia de receptors en dispositius contactless que ja usàvem tradicionalment com a polseres, telèfons, rellotges o anells (wearable technology). Si a això li afegim el que representa la tecnologia en el núvol que permet una connexió i monitoratge de la salut en qualsevol lloc durant les 24 hores i de manera immediata, veiem les múltiples possibilitats existents. A més a més, si superem el pensament reduccionista de creure que la ciutat és el centre de tot veurem que l’ús de la salut digital mòbil acosta, ja ho està fent, l’atenció sanitària de màxim nivell a llocs en els quals no ha estat mai per qüestions geogràfiques o geopolítiques (llocs en conflicte, per exemple).

4. Salut digital comunitària

Des que es va generalitzar l’ús d’internet i les aplicacions en el núvol ha sorgit cada vegada amb major força la idea de la creació de bases de dades comunitàries compartides. Es tracta d’una espècie de plataformes comunitàries de salut digital l’objectiu de la qual, en contraposició a altres iniciatives privades, consisteix a compartir altruistament de manera anònima diferents dades de salut individuals per a crear patrons comunitaris de detecció i prevenció de malalties o altres situacions comunitàries que incidissin sobre la salut com per exemple zones de sorolls, contaminants ambientals, etc. Un exemple pot ser la iniciativa Saluscoop. Si bé la principal preocupació és la seguretat amb la qual es manipulen les dades, aquest tipus d’iniciatives ajudaran a tenir un mapatge molt més real de la salut a escala comunitària, el que hauria d’ajudar als líders polítics en la presa de decisions concretes que afectin tan individual com col·lectivament.

5. Salut digital no excloent

Com hem vist fins aquí el principal i possible inconvenient de l’ús de la tecnologia està a augmentar la bretxa entre els quals tenen accés a la salut digital i els que no. Aquesta idea sorgeix principalment de models econòmics que busquen monetitzar les inversions en salut, ja que si alguna cosa pot permetre la tecnologia és un accés ràpid i constant a poblacions marginades o a situacions que requereixin una visió de gènere, per exemple. En el nostre entorn més del 90% de la població té un telèfon intel·ligent, una tauleta o un altre dispositiu, per la qual cosa la salut digital pot ser no excloent si va dirigida a aportar solucions des del sistema públic o altres iniciatives que encara que siguin privades el seu objectiu no sigui el negoci, sinó l’atenció. Hi ha múltiples exemples però per citar algun: ReMiND Project a l’Índia, AccuHealth a Xile o Healios al Regne Unit. De fet, la tecnologia pot ajudar a acostar al sistema a algunes persones amb determinades tipologies de problemàtiques i que estan fora d’aquest. Per cert, el telèfon continua sent una bona opció tecnològica que no hem d’oblidar.

6. Salut digital verda/ecològica

Estem en un punt de desenvolupament en el qual importa més aconseguir una bona aplicació, un algorisme fiable o un xatbot amb un llenguatge natural que ajudi a les persones que viuen soles, que a valorar si aquestes opcions estan ajudant precisament a empitjorar la salut del planeta, aportant molt poc. Es gasta molt temps i recursos a aconseguir monitorar a distància persones majors i pot ser menys en aconseguir que no estiguin soles. Tot i això, cada vegada més assistirem a una valoració de la petjada digital sobre el medi ambient de la tecnologia aplicada a la salut com a part de la valoració de la seva qualitat i idoneïtat. Per exemple, segurament veurem aplicacions que seran utilitzades en remot per a poblacions rurals o de difícil accés l’empremta digital del qual compensi el fet de no existir alternatives, però que no justifiquin el seu ús en una gran ciutat. La salut digital serà ecològica o no serà.

7. Salut digital segura

Una de les principals preocupacions sobre la salut digital és la seguretat amb la qual les dades són emmagatzemades i analitzades evitant l’accés de tercers. De fet, els centres sanitaris són avui dia els principals objectius dels ciberatacs, per la qual cosa gran part dels seus recursos econòmics dirigits a la digitalització són de defensa. La informació són diners i robar-la surt a compte. Per això sembla clar que seran les organitzacions sanitàries les que acceleressin el desplegament de la tecnologia de màxima seguretat (zero trust architectures, blockchains, etc.).

8. Salut digital intel·ligent

La irrupció de la IA generativa no ha fet més començar i no és ni més, ni menys, que una evolució de la IA que fa anys que s’utilitza ja en salut digital. La gran diferència és que ara permet l’automatització i l’autoaprenentatge a partir de les dades que té, sense necessitat de ser alimentada. Amb el que els algorismes i sistemes informàtics per a analitzar grans quantitats de dades sanitàries, diagnosticar, personalitzar tractaments, ser precisos i millorar la qualitat de l’atenció sanitària es pot veure accelerada per la IA i la seva gran capacitat de processament. L’important ara és veure, i saber, com adaptar-la als processos assistencials existents de manera que sigui una aportació positiva, que ho serà.

9. Salut digital mental

Ens ha semblat necessari incloure un apartat específic per a la salut mental i la tecnologia, ja que actualment la preocupació per les seqüeles mentals de qualsevol esdeveniment està augmentant alhora que continua sent un dels aspectes de la salut menys dotats de recursos. L’ús de la tecnologia en la salut mental no és nou, però sí que s’ha vist cada vegada més eficaç i no sols en aquells trastorns en els quals l’anonimat podia ser un avantatge, sinó en qualsevol, ja que la tecnologia permet un seguiment constant de l’evolució de la salut mental de les persones, l’autocura, l’automonitoratge, el psicodiagnòstic i el tractament a distància, el monitoratge entre sessions, etc. És a dir, la tecnologia pot pal·liar part de les mancances actuals de l’atenció sanitària sobre la salut mental.

10. Salut digital competent

Finalment i més important, la tecnologia no aconseguirà els seus màxims nivells de desenvolupament i d’implementació, ni serà un valor afegit, sense professionals de la salut prou formats i competents digitalment, que sàpiguen dissenyar, innovar, utilitzar i avaluar adequadament la tecnologia, ja que d’aquesta forma sabran què, quan, com, per a qui adaptar la tecnologia al sistema de salut i a la seva gestió, i no a l’inrevés, ja que així sol fracassar.

Màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC

En el món de la salut, s’exigeixen, cada vegada més, professionals amb coneixements i competències digitals, gran capacitat d’adaptació al canvi i de gestió d’organitzacions i entorns cada vegada més complexos i propers al pacient i a la ciutadania.

T’agradaria liderar el camp de la salut digital? Amb el màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC aprendràs a treure el màxim profit de la tecnologia per a la prevenció, promoció, diagnòstic, tractament i seguiment i el monitoratge de pacients crònics i aguts. T’animes a liderar aquest canvi de paradigma?