Cafè: bo o dolent per a la diabetis?

La diabetis afecta un gran nombre de persones a tot el món, i la causa i el tractament d’aquesta malaltia són més complexos del que d’entrada sembla. Tendim a buscar l’aliment culpable o, si no n’hi ha cap, el superaliment que ens portarà a prevenir i curar aquesta i altres múltiples patologies. Res més lluny de la realitat; però, si ens hem de fer ressò d’un aliment, és justament d’un que es consumeix arreu del planeta des de fa segles i en nombroses societats i races: el cafè. 

Al llarg de la història, el cafè ha estat protagonista d’una notable ambivalència. Durant les últimes dècades ha generat admiració i crítiques a parts iguals. Ara, però, amb l’auge de la recerca en l’àmbit de la nutrició, s’ha guanyat molta més claredat sobre la gran pregunta: el cafè és bo o dolent per a la diabetis?

El gra de cafè es caracteritza per una rica composició, formada per components bioactius, és a dir, nutrients o elements que tenen un poder sobre la salut humana. Més enllà del contingut de cafeïna, aquest estimulant natural reuneix una variada gamma de micronutrients amb propietats antioxidants i propietats antiinflamatòries de gran rellevància. No obstant això, és intrigant que aquests mateixos compostos, que a primer cop d’ull semblen proporcionar beneficis innegables, hagin estat històricament associats amb l’augment de la pressió arterial i un elevat risc de patir un infart de miocardi. Aquest és el punt de partida d’una forta polèmica existent al món de la recerca científica i la salut.

Les dosis de cafeïna poden tenir un efecte variable en funció de cada individu i de la quantitat d’ingesta. En el rang de dosis baixes a moderades, que oscil·len entre 50 i 300 mg, s’inicien efectes que incideixen positivament en l’estat d’alerta, l’energia i la capacitat de concentració, de manera que ofereixen una percepció de benestar (1). Ara bé, quan parlem de dosis més elevades, el panorama pot ser menys desitjable: l’ansietat, la inquietud, l’insomni i un increment de la freqüència cardíaca adquireixen protagonisme, i es manifesten els aspectes negatius de la ingesta excessiva de cafeïna (1).

Per això, a més, és tan important conèixer l’absorció de la cafeïna. Aquesta aconsegueix el seu punt àlgid, aproximadament, als 15 minuts de ser ingerida. I en un adult mitjà, la vida mitjana varia en un rang de 2,5 a 4,5 hores després de consumir-ne, encara que, com sempre, aquest interval es pot veure influenciat per diversos factors. Per exemple, fumar s’associa amb un notable augment en la velocitat de metabolisme de la cafeïna, de manera que en redueix la vida mitjana al cos en més del 50 %. D’altra banda, l’ús d’anticonceptius orals o l’estat de gestació poden tenir un efecte contrari i prolongar la vida mitjana de la cafeïna en l’organisme, en duplicar-ne o, fins i tot, triplicar-ne la durada (2).

Hi ha una dosi de cafè que, amb el consum programat a una hora correcta d’acord amb la velocitat d’absorció de cadascú, pot ser beneficiosa: el rang de 3 a 5 tasses al dia (l’equivalent a una mitjana d’aproximadament 400 mg de cafeïna) (3, 4). 

El cafè: un aliat per prevenir la diabetis?

En concret, en la diabetis s’ha observat que el consum de cafè redueix el risc de desenvolupar la malaltia (5). Per quin motiu? Es creu que és l’efecte de la cafeïna, ja que el seu consum s’associa amb la promoció de la pèrdua de pes, perquè augmenta la sensació de sacietat i la despesa energètica (6). 

D’altra banda, encara que sabem que el consum esporàdic de cafeïna pot provocar efectes no desitjats a curt termini —com una reducció de la sensibilitat a la insulina—, l’efecte del seu consum habitual els inhibeix. A més, el cafè conté altres compostos altament beneficiosos, com ara els fitoquímics, que han donat diversos resultats metabòlics favorables (5, 6).

Sabem que la diabetis es relaciona amb fins el doble de risc de desenvolupar una malaltia cardiovascular, i és per això que l’efecte del cafè sobre els seus factors desencadenants també cal tenir-lo en compte (7). Sabem que la cafeïna fa augmentar la pressió arterial (8), però el seu mesurament es fa en persones habitualment consumidores, i s’ha observat que aquest resultat perjudicial es perd en consumidors regulars, fins i tot quan aquests són hipertensos (9). 

A més, el risc de mortalitat per malaltia cardiovascular disminueix quan comparem persones amb diabetis tipus 2 que han estat grans consumidores de cafè amb aquells iguals que no n’han ingerit de manera regular (10).

Per tant, podem concloure que el consum habitual de cafè de bona qualitat, sense addició de sucres i en dosis de 3 a 5 tasses diàries, és segur i pot ser fins i tot beneficiós en el tractament i la prevenció de patologies associades amb la diabetis. 

Referències:

1. Eskelinen MH, Kivipelto M. Caffeine as a protective factor in dementia and Alzheimer’s disease. J Alzheimers Dis. 2010;20 Suppl 1:S167-74.
2. Nehlig A. Interindividual Differences in Caffeine Metabolism and Factors Driving Caffeine Consumption. Pharmacol Rev. 2018 Apr;70(2):384-411. doi: 10.1124/pr.117.014407. Epub 2018 Mar 7. PMID: 29514871.
3. Grosso G, Godos J, Galvano F, Giovannucci EL. Coffee, Caffeine, and Health Outcomes: An Umbrella Review. Annu Rev Nutr. 2017 Aug 21;37:131-156.
4. van Dam RM, Hu FB, Willett WC. Coffee, Caffeine, and Health. NEJM. 2020 Jul 23; 383:369-378
5. Carlström M, Larsson SC. Coffee consumption and reduced risk of developing type 2 diabetes: a systematic review with meta-analysis. Nutr Rev 2018;76:395-417.
6. Dulloo AG, Geissler CA, Horton T, Collins A, Miller DS. Normal caffeine consumption: influence on thermogenesis and daily energy expenditure in lean and postobese human volunteers. Am J Clin Nutr 1989;49:44-50.
7. Kolb, Hubert, Stephan Martin, and Kerstin Kempf. 2021. “Coffee and Lower Risk of Type 2 Diabetes: Arguments for a Causal Relationship” Nutrients 13, no. 4: 1144. https://doi.org/10.3390/nu13041144
8. Robertson D, Wade D, Workman R, Woosley RL, Oates JA. Tolerance to the humoral and hemodynamic effects of caffeine in man. J Clin Invest 1981;67:1111-1117.
9. Mesas AE, Leon-Muñoz LM, Rodriguez-Artalejo F, Lopez-Garcia E. The effect of coffee on blood pressure and cardiovascular disease in hypertensive individuals: a systematic review and meta-analysis. Am J Clin Nutr 2011;94:1113-1126.
10. Shahinfar H, Jayedi A, Khan TA, Shab-Bidar S. Coffee consumption and cardiovascular diseases and mortality in patients with type 2 diabetes: A systematic review and dose-response meta-analysis of cohort studies. Nutr Metab Cardiovasc Dis. 2021 Aug 26;31(9):2526-2538. doi: 10.1016/j.numecd.2021.05.014. Epub 2021 May 24. PMID: 34112583. PMID: 34112583.