“L’alimentació és un dels pilars bàsics de la vida i el factor més important per mantenir la salut”

Josefina Inés Martín Barraza és graduada del màster universitari de Nutrició i Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i ha aconseguit una fita que evidencia la importància de l’especialització: el seu treball final de màster s’ha convertit en un article científic que acaba de publicar en la revista Nutrients al costat del seu tutor, David Bars-Cortina. Parlem amb ella per conèixer la seva experiència com a estudiant de màster de la UOC i perquè ens expliqui per què ens estem alimentant tan malament… i quines conseqüències pot tenir per a la nostra salut.

Has cursat el màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC. Què t’ha aportat aquesta formació? Què és el que en destacaries?

Cursar el màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC m’ha permès aprofundir en el món de l’alimentació, amb eines i coneixements avançats que m’han donat l’oportunitat de millorar les meves perspectives professionals i ampliar les meves capacitats per poder contribuir de manera significativa a la salut i el benestar de les persones amb la nutrició. 

Una de les coses que destacaria, sens dubte, és la metodologia de desenvolupament de les assignatures. El fet de treballar amb un format de creació de projectes i resolució d’activitats que s’assemblen a situacions de la vida professional real em va motivar a aprendre de manera activa i a ampliar els coneixements de les temàtiques específiques en incentivar l’autogestió i la utilització de recursos que desconeixia.

Quina carrera havies cursat prèviament i on?

Soc llicenciada en Biologia. Vaig cursar els meus estudis a la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual cosa em va proporcionar una base sòlida en els mecanismes cel·lulars i moleculars que regeixen els processos tant fisiològics com patològics dels organismes vius, en especial dels éssers humans.

Per què vas triar aquest màster en particular? Quins objectius tenies en matricular-te?

Curiosament, després de finalitzar la carrera no tenia un interès específic en els aliments i la nutrició. De fet, vaig començar a especialitzar-me en neurobiologia i a dedicar-me a la recerca en aquest camp. No obstant això, després de prendre’m un any sabàtic en el qual vaig migrar a les antípodes (Nova Zelanda) per viure l’experiència de viatjar, treballar de manera temporal i millorar les meves competències lingüístiques, vaig començar a observar al meu voltant que ho estàvem fent molt malament com a societat en la manera de relacionar-nos amb el menjar i vaig percebre una alarmant desconnexió entre les nostres eleccions alimentàries i l’impacte sobre la nostra salut i la del planeta. Fins i tot jo mateixa vaig començar a experimentar canvis físics amb els quals no m’identificava en adaptar-me a un sistema alimentari molt diferent.

I què va passar?

En aquell moment vaig comprendre que el menjar, més que un mitjà per nodrir-nos, s’havia convertit en un objecte de consum, centrat en la quantitat i el plaer instantani en lloc d’en el valor nutricional que el menjar ens ofereix. La sobreproducció i el consum excessiu que vivim avui són el resultat d’un llarg procés de transformacions tecnològiques i culturals, que han prioritzat la conveniència sobre la salut i el benestar, i és imperant que canviem aquesta manera de veure i de fer les coses. Aquesta nova manera d’observar el món em va permetre iniciar un viatge de transformació personal i reorientació professional, que va ser el que em va portar a prendre la decisió d’estudiar el màster universitari de Nutrició i Salut, amb l’objectiu d’entendre i formar-me per abordar aquests desafiaments des d’una perspectiva conscient cap a una societat més saludable i sostenible.

I per què vas triar la UOC per fer-ho?

Abans de matricular-me a la UOC vaig donar voltes a moltes opcions. No obstant això, el fet de tractar-se d’un màster oficial i de tenir la possibilitat d’estudiar 100 % en línia i a distància va ser el que em va fer prendre la decisió final per poder compaginar els meus estudis juntament amb la meva vida personal i laboral. A més, el programa de les assignatures encaixava amb els meus interessos de coneixements específics.

Com ha estat la teva experiència cursant un màster tan exigent en modalitat en línia? Què ha estat el millor d’aquesta experiència?           

Cursar un màster en línia va ser un desafiament, però també una gran oportunitat per desenvolupar habilitats de gestió del temps i d’autoaprenentatge. El millor de l’experiència ha estat la possibilitat d’aplicar els coneixements adquirits a un treball científic amb implicacions rellevants en la salut de la població.

Quines assignatures t’han agradat més i quines destacaries en general?

Tenint en compte la meva base en ciències biològiques, les assignatures que més m’han agradat han estat les que estaven relacionades amb la comprensió dels processos biològics, com Alimentació per a la prevenció de patologies prevalents o Alimentació en el cicle vital, però destacaria que tant Alimentació en el món com Alimentació i societat van ser significatives per ampliar la meva visió sobre els sistemes alimentaris globals i com l’alimentació juga un paper tan rellevant en l’estructuració i dinàmica de les societats.

El teu treball final de màster (TFM) ha evolucionat i s’ha convertit en un article de recerca que has signat al costat del teu tutor, David Bars-Cortina, titulat Dietary Pattern’s Role in Hepatic Epigenetic and Dietary Recommendations for the Prevention of NAFLD. Com ha estat passar d’un treball de les aules a un de científic i què destacaries d’haver treballat en aquest projecte al costat del teu tutor?

Si haig de definir el procés de forma resumida, diria que ha estat esgotador i satisfactori. Esgotador, perquè va implicar moltíssim temps i dedicació per obtenir un treball de qualitat científica en un moment de la meva vida en el qual ja no soc exclusivament estudiant, però alhora molt satisfactori perquè m’ha permès integrar, aplicar els meus coneixements i aportar informació de qualitat i recomanacions amb evidència científica a la població general perquè prenguem dimensió de la importància que té ocupar-nos de la nostra manera d’alimentar-nos, tant en qualitat com en quantitat, i ser consistents al llarg dels anys. Així mateix, la presència de David ha estat clau per al desenvolupament d’aquest treball. Quan li vaig proposar el tema, sabia que m’estava ficant en arenes movedisses en tractar aspectes tan subtils i moleculars com l’epigenètica, però la seva experiència acadèmica, juntament amb la seva predisposició i personalitat motivadora, em van acompanyar en tot moment perquè la transició de l’aula al paper fos més amigable, profitosa i factible. Gràcies, David!

El treball que heu publicat aborda un problema de salut pública: l’esteatosi hepàtica no alcohòlica, popularment coneguda com a “fetge gras”. Es calcula que una mica més del 20 % de la població espanyola té fetge gras. Què implica i quines conseqüències pot tenir per a la salut?

La malaltia del fetge gras no alcohòlic és una condició caracteritzada per l’acumulació patològica de greix en les cèl·lules hepàtiques, sense relació amb el consum excessiu d’alcohol. Actualment, és una de les afeccions hepàtiques més comunes a escala mundial, amb una prevalença que ha augmentat de manera significativa en les últimes dècades, la qual cosa la converteix en un problema de salut pública cada vegada més rellevant.

Aquesta malaltia està estretament vinculada a desequilibris metabòlics i sol associar-se a l’obesitat, la síndrome metabòlica, la diabetis tipus 2 i la resistència a la insulina, la qual cosa agreuja el seu impacte en la salut. Encara que pot manifestar-se inicialment com una simple acumulació de greix, en molts casos progressa cap a formes més greus, com l’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH), que inclou inflamació i dany cel·lular en el fetge. Si no es tracta, pot derivar en fibrosi hepàtica, una condició en la qual es forma teixit cicatricial en el fetge que, amb el temps, pot evolucionar cap a cirrosi. La cirrosi, a més de ser irreversible, compromet greument la funció hepàtica i augmenta significativament el risc de càncer de fetge.

Un altre aspecte preocupant del fetge gras és la seva associació amb un major risc de malalties cardiovasculars, la qual cosa ressalta encara més la importància d’un diagnòstic i tractament primerencs.

Quines són les causes del fetge gras?

El desenvolupament del fetge gras és un procés complex influenciat per una combinació de factors genètics, ambientals i metabòlics que interactuen entre si. Els hàbits alimentaris poc saludables, com el consum excessiu de greixos saturats, sucres refinats i aliments ultraprocessats, sumat a la falta d’activitat física, juguen un paper clau en l’acumulació de greix en el fetge. Això passa perquè, com que hi ha un excés d’energia, el cos es torna menys sensible a la insulina, l’hormona que regula els nivells de glucosa en sang. Com a resultat, es produeixen una sèrie de desajustaments metabòlics que intenten compensar aquesta resistència a la insulina, la qual cosa finalment contribueix a l’emmagatzematge de greix en el fetge. A més, existeixen factors genètics i epigenètics que predisposen algunes persones a acumular greix en el fetge, fins i tot en absència d’obesitat, i fer que la interacció entre la dieta, el sedentarisme i la susceptibilitat genètica sigui clau en el desenvolupament d’aquesta malaltia. 

En el vostre article compartiu fins a cinc recomanacions per reduir la incidència d’aquesta malaltia. Quines són?

Sense un consens sobre un tractament farmacològic específic per a la malaltia del fetge gras, les modificacions de l’estil de vida, especialment aquelles centrades en la pèrdua de pes, la dieta i l’exercici, són actualment el principal enfocament terapèutic. Les recomanacions que compartim en l’article estan basades en el canvi dels patrons alimentaris cap a una dieta mediterrània per les seves altes propietats antioxidants i antiinflamatòries, i són les següents:

1. Adoptar una dieta principalment basada en plantes i minimitzar els greixos saturats per reduir la inflamació.
2. Augmentar el consum d’aliments rics en fibra (fruites, verdures, llegums i cereals integrals) per estimular la microbiota intestinal i regular la glucosa en dejú.
3. Augmentar el consum d’àcids grassos poliinsaturats (PUFA), específicament àcids grassos omega-3, incloent peix blau, com ara salmó, sardines o truita, en la dieta i agregar àcids grassos monoinsaturats (MUFA) amb la ingesta d’oli d’oliva verge extra, nous i llavors.
4. Limitar el consum d’aliments altament processats, refrescos, fructosa i sal agregades per evitar i mitigar l’acumulació de greix en el fetge.
5. Evitar el consum d’alcohol.

Finalment, quin és el teu següent repte professional? Tens pensat continuar formant-te en aquest àmbit? Triaries de nou la UOC per cursar els teus estudis?

Actualment em dedico a la recerca científica en aquesta temàtica concreta, però el meu següent repte professional és poder contribuir en projectes que estiguin treballant per transformar els sistemes alimentaris globals. L’alimentació és un dels pilars bàsics de la vida i el factor més important per mantenir la salut. No obstant això, la manera en la qual avui produïm, consumim i rebutgem els aliments no està sent capaç de satisfer les necessitats de salut i sostenibilitat del món. Per això, crec fermament que hem d’implicar-nos i responsabilitzar-nos de manera activa per promoure el canvi que es necessita.

Quant a la formació, estic convençuda que em passaré la vida aprenent en aquest àmbit. Vaig trobar en l’alimentació un món fascinant que no solament satisfà una necessitat biològica, sinó que també té un paper central en la cultura, la identitat, l’economia i les dinàmiques socials en les quals estem tots immersos. I, sens dubte, triaria novament la UOC per a formacions futures.