Mónica Lecumberri: «En les cataractes, només una cirurgia de qualitat permet restaurar la visió, i el monitoratge dels resultats postquirúrgics és determinant»

A tot el món hi ha 36 milions de persones cegues, 12 milions de les quals ho són a causa de les cataractes, un problema ocular la solució del qual depèn d’una intervenció quirúrgica. L’anàlisi dels resultats d’aquesta cirurgia és el tema central del projecte “Avaluació i implementació de l’aplicació BOOST Cataract”, a càrrec de la Dra. Mónica Lecumberri, metgessa adjunta d’oftalmologia a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, coordinadora mèdica d’Ulls del Sàhara (de la Fundació Ulls del Món) i estudiant del màster universitari de Salut Digital (E-health) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El projecte de la Mónica va ser guardonat en el marc de la jornada eHealth Project: de la Idea al Projecte, una iniciativa de l’eHealth Center de la UOC per impulsar projectes de recerca i innovació en salut digital.

Des de Ciència en salut entrevistem la Dra. Mónica Lecumberri per descobrir els objectius del seva tasca, reflexionar sobre la situació actual de l’abordatge de les cataractes al món i conèixer la seva experiència com a estudiant de la UOC.

Com va sorgir la idea d’engegar aquest projecte, que ha estat guanyador en la jornada eHealth Project de la UOC?

Des de fa anys col·laboro amb Projecte Visió i amb Ulls del Món, que organitzen campanyes de cirurgia de cataractes a Mekele (Etiòpia) i Inhambane (Moçambic), així com als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (Algèria). En països com Etiòpia i Moçambic, a causa de les múltiples barreres d’accés als hospitals en què es duen a terme aquestes cirurgies, més del 50 % dels pacients operats no acudeixen a la visita de control un mes després de l’operació. Això té com a conseqüència la pèrdua d’informació sobre el resultat final d’aquestes cirurgies, de manera que habitualment només es disposa de les dades recollides l’endemà de la intervenció.

La idea del projecte va sorgir després del Congrés Mundial d’Oftalmologia (World Ophthalmology Congress, WOC) que es va celebrar a Barcelona el 2018. Allà es va presentar l’aplicació BOOST (Better Operative Outcomes Software Tool) Cataract, desenvolupada per un consorci d’ONG líders en salut digital, que permet monitorar el resultat de la cirurgia de cataracta de manera fàcil i ràpida. Des del principi em va semblar una idea molt interessant, ja que aquesta aplicació recull una sèrie de dades oftalmològiques en la visita de l’endemà de la cirurgia i permet estimar el resultat final sense que el pacient hagi d’acudir a la vista postintervenció un mes després. A més, estima la causa més probable dels mals resultats, un aspecte clau, ja que, si aquests no s’identifiquen, no és possible millorar-los.

De manera resumida, en què consisteix el projecte i quines són les fases del seu desenvolupament?

Bàsicament, consisteix a avaluar l’eficàcia de l’aplicació BOOST Cataract per, en primer lloc, determinar la qualitat de les cirurgies de cataractes segons els criteris que estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i identificar les causes dels casos de mala qualitat quirúrgica i, després, implementar aquesta aplicació en un centre hospitalari de Moçambic. Això es farà en dues fases. En una primera fase, s’analitzarà l’eficàcia d’aquesta eina de manera retrospectiva. Per fer-ho, es recollirà la informació obtinguda de les històries clíniques de pacients intervinguts de cataractes en un entorn conegut (concretament, a l’Hospital General de l’Hospitalet), i, amb l’aplicació, se n’obtindrà el resultat quirúrgic, el qual es compararà amb el resultat final real dels pacients. L’objectiu d’aquesta primera fase és conèixer com funciona l’aplicació i identificar fonts d’error en la recollida de dades.

En una segona fase, es preveu implementar l’aplicació BOOST Cataract a l’Hospital Provincial d’Inhambane (Moçambic). La idea és avaluar el resultat quirúrgic d’una campanya de cirurgia de cataractes duta terme allà per, si el resultat obtingut amb l’aplicació és vàlid, introduir l’aplicació a l’hospital per utilitzar-la de manera sostinguda.

Selecció de pacients errònia i altres causes de mala qualitat quirúrgica

Des de la teva experiència, quines són les principals causes del mal resultat de les cirurgies de cataractes, que és un dels principals aspectes que s’analitzaran en el projecte?

Els mals resultats quirúrgics es produeixen a causa de tres factors: per un error en la selecció de pacients, per complicacions quirúrgiques i per defectes de refracció residuals alts. Cadascuna d’aquestes causes requereix diferents intervencions per solucionar-se. La mala selecció de pacients es resol fent formacions als tècnics en oftalmologia que decideixen quines persones s’operen i quines no, de manera que així s’assegura que realment s’està intervenint aquelles persones que guanyaran visió. En el cas de les complicacions quirúrgiques, la solució radica en la millora de la formació dels oftalmòlegs que duen a terme les cirurgies, però també invertint en material quirúrgic de qualitat i en microscopis. Quant als defectes de refracció residuals alts, es resolen implantant lents intraoculars correctament calculades per a cada pacient. Com que cada causa requereix diferents intervencions, és imprescindible identificar on és el problema per, d’aquesta manera, tractar de solucionar-lo.

Aquest problema ocular és responsable de 12 milions de casos de ceguesa a tot el món. Trobes que hi ha prou conscienciació entre la població respecte a les cataractes, els seus factors de risc i les conseqüències de no tractar-les adequadament?

Per a societats privilegiades com la nostra, en les quals el sistema de salut garanteix una cirurgia de qualitat, la ceguesa per cataracta és pràcticament anecdòtica. Segurament per això costa creure que la quantitat de persones cegues al món per aquesta causa sigui tan elevada.

En la mateixa línia, i tenint en compte l’envelliment actual de la població mundial, consideres que caldria fer més esforços per fomentar programes de prevenció i abordatge adequat de les cataractes?

En realitat, per la naturalesa de la cataracta, no hi ha prevenció possible, i no es pot fer res per evitar que aparegui, ja que està relacionada amb el procés d’envelliment. Només la cirurgia de qualitat restaura la visió. En països de renda baixa cal fer difusió de la possibilitat de tractar la ceguesa per cataracta, ja que moltes vegades les persones cegues i els seus familiars desconeixen la possibilitat de rebre tractament eficaç i de restaurar la visió.

En aquest sentit, l’any 1999 l’OMS, en associació amb l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa (IAPB), va llançar la iniciativa Visió 2020: The Right to Sight (‘dret a la vista’), que tenia com a finalitat erradicar la ceguesa evitable al món l’any 2020, juntament amb la seva primera causa: la cataracta. Encara que no s’ha aconseguit erradicar la ceguesa evitable per cataracta en el termini establert (2020), sí que se n’ha frenat la incidència, i això indica que hi ha programes que funcionen en aquest sentit. Actualment s’està redefinint el projecte, anomenat ara Visió 2030, amb nous objectius.

La salut digital: una realitat actual d’ampli recorregut de futur

Projectes com el teu posen de manifest fins a quin punt la salut digital (e-health) s’està posicionant en la pràctica clínica habitual. Penses que es tracta ja d’una realitat, o encara hi ha camí per recórrer i poder treure tot el partit de les seves possibilitats?

Al meu entendre, la salut digital ja és una realitat i, alhora, té encara molt recorregut per davant. Es tracta d’una eina que, gestionada de manera correcta, eliminarà barreres d’accés a una assistència de qualitat. En el cas d’especialitats com l’oftalmologia, es necessita més desenvolupament tecnològic per poder fer diagnòstics a distància de manera fiable. Crec que s’aconseguirà fer-ho, però encara falta per arribar-hi.

Es preveu que el projecte es posi en marxa durant aquest mes de gener del 2022. Es podria veure alterat (sobretot quant als terminis) per la situació pandèmica actual?

La primera part, com que és un estudi retrospectiu, no se’n veurà afectada. Quant a la segona part del projecte, sí que quedarà alterada per això. De fet, ara mateix, amb l’expansió dels nous ceps de coronavirus, Moçambic i Sud-àfrica són països que estan tancats i als quals no és possible entrar ni sortir. Espero que la situació es normalitzi en els mesos vinents per poder anar avançant en el projecte. Si he après alguna cosa en aquests dos anys de pandèmia és a viure amb la incertesa que, en qualsevol moment, els plans previstos es poden haver de modificar.

Es preveu que el projecte, una vegada finalitzat, tingui continuïtat o que es dugui a terme una nova recerca en aquesta línia?

La idea del projecte és avaluar l’eficàcia de l’aplicació, primer a escala general i després a l’hospital d’Inhambane. Si l’aplicació funciona de manera adequada, s’intentarà implantar-la per utilitzar-la en totes les cirurgies de la província, però per fer això caldrà obtenir el vistiplau del Departament d’Oftalmologia d’aquest hospital, ja que són ells els que prenen les decisions sobre la seva manera de treballar. Des d’Ulls del Món només es poden donar recomanacions.

Què ha comportat, des del punt de vista de la posada en pràctica, que s’hagi guardonat el projecte amb el premi de la UOC?

Aquest premi comporta, sobretot, un impuls per llançar el projecte a Moçambic. La idea ja hi era, però ara és potser una realitat més propera, tot i que encara hi ha obstacles per superar.

Finalment, com ha estat la teva experiència en el màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC? Per què vas decidir cursar els teus estudis en aquest centre?

La meva experiència en el màster universitari de Salut Digital (E-health) és molt positiva. Vaig decidir fer-lo a la UOC per la flexibilitat que aquest centre m’oferia per matricular-me en més o menys assignatures, en funció de la meva disponibilitat, i també pel prestigi i l’experiència d’aquesta universitat en línia, una característica que s’adaptava perfectament a les meves necessitats.