Educació i STEAM

Per Nivard Arboix Gonzalez, professor col·laborador de CTIC a la UOC

 Des de fa alguns anys diverses institucions, administracions i governs estan destinant molts esforços per preparar la població per respondre de forma productiva, cultural i ciutadana als reptes de la societat digital, de la indústria 4.0 i de la globalització, en un context de crisi econòmica, ecològica i energètica. Per aquest motiu, s’estan impulsant plans d’acció arreu del món dirigits a la formació en l’àmbit STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques).

En els propers anys, només a l’estat espanyol, es necessitaran més de 300.000 professionals de l’àmbit STEM (Randstad, 2016). Aquesta important demanda, però, no es correspon amb el nombre d’estudiants que es graduen en STEM. Això es deu en gran part a una autopercepció negativa dels estudiants, ja que un 45% no es veu capaç de cursar aquest tipus d’estudis (Everis, 2012). A nivell europeu la situació no és gaire diferent: només 13 de cada 1000 alumnes que es graduen, ho fan en alguna disciplina STEM (Eurostat, 2014). És per això que el primer gran objectiu dels plans STEM és augmentar el nombre de graduats en aquestes disciplines.

La Universitat de Missouri va publicar un estudi al 2018 que concloïa que les noies, tot i ser tant o més competents que els nois en ciències, tendien a graduar-se en disciplines que no eren pròpies de l’àmbit STEM. De fet, de mitjana només el 12% de les graduades ho feia en STEM. Aquesta desigualtat de gènere en l’àmbit STEM és motiu de preocupació. La manca de dones en el sector implica que les solucions als problemes de base científica provenen només de les competències del 50% de la població i, per tant, en molts casos no són tan riques, plurals i eficaces com podrien. És en aquesta qüestió on s’estableix el segon gran objectiu: incrementar la proporció de dones graduades en STEM.

La realitat, però, és que no n’hi ha prou amb augmentar el nombre de graduats i graduades en STEM. En la societat actual, on ciència i tecnologia ocupen un paper important en les causes i les solucions dels problemes, cal que tot ciutadà estigui degudament alfabetitzat en l’àmbit STEM i sigui competent per tal de poder participar de forma activa, crítica i responsable en la presa de decisions, tant des del vessant personal com professional. Per aquest motiu, la formació en l’àmbit STEM ha de ser una part de l’educació infantil, primària i secundària obligatòria.

Ser competent en STEM implica a més a més concebre aquest àmbit com quelcom global on hi intervenen disciplines no només científiques, sinó també d’altres més pròpies de l’àmbit humanista. És per això que cada vegada més s’utilitza el terme STEAM, en comptes d’STEM, on l’A representa les Liberal Arts, és a dir, aquelles competències transversals que tot ciutadà i professional del s. XXI hauria de tenir: pensament crític, resolució de problemes, comunicació, cooperació i creativitat.

En el marc de les competències transversals cal tenir presents dues competències més: la competència digital 2.0 i la competència en Recerca i Innovació Responsable (RRI en anglès). La primera inclou competències fonamentals com el tractament de la informació, la comunicació digital, la creació de contingut o l’ètica digital (Joint Research Centre, 2016). La segona engloba, per una part, les competències orientades a participar de forma crítica i responsable en decisions de base científica i, per una altra, les competències orientades a innovar respectant els estàndards ètics i garantint societats sostenibles. Així, doncs, el tercer gran objectiu dels plans STEAM consisteix en millorar aquestes competències al llarg de les etapes educatives obligatòries.

Aquests tres grans objectius necessiten de l’implicació de diversos agents i institucions per fer-los possibles. Els estudiants ocupen el centre d’aquest procés d’aprenentatge, però els docents seran els encarregats de crear els contextos apropiats, perquè nois i noies assoleixin les competències STEAM i s’autoconcebin com a persones ben formades en aquestes disciplines. És per això que, abans de desplegar projectes STEAM als centres educatius, cal assegurar dues qüestions bàsiques i fonamentals. En primer lloc, oferir una bona formació als docents; i en segon lloc, facilitar-los els escenaris de treball i temps necessaris per dissenyar adequadament aquests projectes.