Digital skills for life and work

Aquesta entrada se centra en l’informe titulat Digital skills for life and work (de setembre, 2017) del Broadband Commission Working Group on Education. En el document competències digitals aquestes competències estan relacionades amb l’ús de la tecnologia digital i la seva creixent funcionalitat i es defineixen com a àrees clau de la vida i del treball, de tal manera que es consideren fonamentals per a una plena participació en la societat.

Aquestes habilitats i competències es van graduar en un continu que va des de les habilitats funcionals bàsiques a les habilitats més especialitzades. Moltes no són només ‘habilitats’ per se, sinó una gamma d’habilitats combinades, conductes interconnectades i complementàries, experiències, saber fer, hàbits, disposicions i comprensions. El mapatge i la definició de competències digitals d’acord amb els avenços tecnològics és un repte per als governs i dirigents, que s’enfronten a la necessitat de desenvolupar intervencions educatives inclusives, equitatives i sostenibles. La complexitat d’aquests reptes requereix de l’educació i la formació en diferents contextos: des de les institucions formals a les no formals, informals a l’aprenentatge auto-dirigit. En aquest informe es mencionen una sèrie de tendències en la provisió de l’educació i la formulació de polítiques educatives:

• Iniciatives nacionals per garantir l’alfabetització digital: inclusió de les competències digitals en els programes escolars, xarxes i centres per als nens fora de l’escola i els que no tenen habilitats digitals bàsiques, i programes de mentoria informal entre parells.
• Ensenyar programació i habilitats de codificació a nens i joves: la inclusió de la codificació en els programes escolars, fora de l’escola codificació de clubs, concursos i campanyes, i ordinadors subvencionats de baix cost amb cursos i aplicacions pre-instal·lades.
• Facilitar el desenvolupament d’habilitats digitals necessàries per accedir a professions TIC: estratègies d’ocupabilitat, cursos d’educació vocacional i formació oferts per organitzacions d’educació tècnica i posterior, habilitats específiques de la indústria o formació als grups no privilegiats per a adaptar les seves capacitats, formes de desenvolupament d’habilitats ràpides i provisió de ‘mitjans de vida digitals’.
• Fomentar habilitats digitals “suaus” i “complementàries”: integració de les “habilitats del segle XXI” ‘en els plans d’estudi, programes pràctics per promoure la seguretat digital, el desenvolupament de l’alfabetització digital i la ciutadania, i el coneixement de les implicacions de activitats en línia, dels drets digitals, i com la tecnologia digital dóna forma a la societat.

Segons l’informe, el desenvolupament d’habilitats digitals equitatives, eficaçes i d’alta qualitat segueix sent inconsistent. En aquest sentit, es fan necessaris enfocaments holístics que integrin polítiques, execució, finançament i associacions cooperatives per a lluitar contra les desigualtats i disparitats en les habilitats i competències digitals. Pilars d’aquest enfocament ampli i multifacètic inclouen:

• La capacitat institucional i la continuïtat de la prestació: la prestació reeixida d’habilitats requereix que les organitzacions operin de manera eficient i dins de condicions de suport. Sovint es basa en els esforços anteriors de desenvolupament de competències.
• Una participació adequada del govern: els governs han de millorar contínuament les seves capacitats digitals per promoure el desenvolupament equitatiu d’habilitats digitals a través de marcs regulatoris, polítiques i estratègies nacionals; per avaluar resultats, i promocionar els drets digitals, la seguretat, la igualtat de gènere i la inclusió.
• Associacions diverses i ben administrades: la prestació d’habilitats digitals es beneficia de recursos i expertesa del sector públic i privat, és a dir, la participació d’actors relacionats amb les TIC (que tenen un coneixement profund de les habilitats digitals necessàries avui i les que és probable que siguin rellevants en el futur), combinant interessos públics i privats en una visió compartida. Hi ha avantatges clares a les associacions que són gestionades i coordinades a través d’organismes neutrals i lliurats amb base no lucrativa o filantròpica.
• Planificació i provisió específiques del context: els programes i les iniciatives reeixides sobre capacitats digitals són dissenyades per a adaptar als destinataris i als contextos locals, evitant els enfocaments únics, potenciant la flexibilitat i el creixement iteratiu; són sensibles a llengües locals, consideracions socioculturals, qüestions d’accessibilitat tecnològica i desafiaments dels grups desfavorits.
• Augmentar les prestacions amb èxit: els governs i altres organitzacions implicades han d’identificar i treballar per convertir casos prometedors petits o locals en “innovacions escalables” (a través de mitjans com ara bases de dades d’accés obert i repositoris de bones pràctiques).
• Aplicar les tecnologies existents de manera innovadora: moltes formes exitoses de provisió d’habilitats digitals són notables per fer ús de tecnologies relativament simples i establertes, ja accessibles per als usuaris, i aplicar-les de manera innovadora mostrant com aprofitar al màxim el potencial de les eines existents.
• La combinació d’enfocaments educatius tradicionals “no digitals” i aplicacions digitals:  la demanda d’aprenents d’educació i capacitació digital en entorns socials tradicionals continua sent forta, malgrat les millores en l’aprenentatge en línia i altres modes digitals d’educació. Les activitats que impliquen interaccions presencials amb altres persones i el fet de relacionar-se amb recursos físics han demostrat ser eficaços en una gran varietat de contextos. Els responsables polítics i els proveïdors haurien de tenir en compte els beneficis dels mètodes tradicionals fora de línia.
• Connexió de la provisió d’habilitats digitals formal i no formal: les escoles, col·legis i universitats poden beneficiar-se d’apropiar-se d’aspectes exitosos del desenvolupament de competències digitals establerts fora del sector de l’educació formal i, a la inversa, poden contribuir al disseny pedagògic dels programes de desenvolupament de competències lliurats per organitzacions no educatives.
• Potenciar les competències digitals dels professors: les habilitats i competències digitals dels professors fonamenten els esforços per integrar millor el desenvolupament de competències digitals en l’educació, tot garantint un enfocament sostenible, inclusiu i equitatiu. Hi ha una necessitat contínua de programes de capacitació centrats en el professorat, sobretot per als professors que treballen a les escoles i en àrees no tecnològiques.
• La construcció d’una base rigorosa d’avaluació i d’evidències: hi ha poca avaluació de l’impacte i dels resultats de la provisió i la formulació de polítiques de competències digitals, essencial per aclarir les millors pràctiques i construir sobre elles.

Aquests són els elements principals del resum executiu del document, sintetitzats en aquest post, a excepció de la secció de recomanacions.

Per saber-ne més, podeu trobar l’informe complet en el següent enllaç: http://unesdoc.unesco.org/images/0025/002590/259013e.pdf.