Conclusions del debat a Facebook sobre Ser competent digital, o no ser?

El passat 4 de març a les 19h es va dur a terme un debat a Facebook amb una durada d’una hora. Al llarg del debat van haver-hi  215 intervencions i van participar-hi, a part de la directora del màster en Digital Empowerment, Montse Guitert ,que va actuar com a moderadora, la resta de professors responsables del màster: Anna Guerrero, Teresa  Romeu, Marc Romero i Adriana Ornellas. També hi van participar de forma activa els futurs consultors del màster: Enric Gil, Ramon Musach, Manel Ramon, Xavier Bach-Esteve  i Xavier Rubiralta. Així com altres consultors de l’Àrea de Capacitació Digital de la UOC i personal de gestió a qui agraïm la seva participació.

Per dinamitzar l’inici del debat, es va dur a terme, dies abans, una enquesta en la que es demanava als assistents que valoressin quines àrees necessiten millorar per a ser competents digitals a la seva professió, en base als 4 àmbits sobre els que va versar el debat: Coneixements tecnològics, Comunicació a la Xarxa i Mitjans digitals. La respostes obtingudes van servir per a obrir el debat oferint-los la possibilitat que els assistents valoressin el seu grau de competència digital.

Per tal de donar-los fonaments sobre el concepte de competència digital, es va partir de la definició d’Anusca Ferrari que descriu el fet de ser competent digital com a «tenir un conjunt de coneixements, habilitats, actituds, estratègies i sensibilització que es necessiten quan es fan servir les TIC i els mitjans digitals per a fer tasques, resoldre problemes, comunicar-se, gestionar informació, col·laborar, crear i compartir continguts, construir coneixement d’una manera efectiva, eficient, adequada, d’una manera crítica, creativa, autònoma, flexible, ètica, reflexiva per al treball, el lleure, la participació,l’aprenentatge, la socialització, el consum i l’apoderament».

A partir d’aquí, el debat va permetre que es tractessin els següents eixos de forma paral·lela.

Al llarg de tot el debat es va destacar la importància d’una actitud digital per tal de superar els reptes que ens ofereix la societat de la informació. Aquesta actitud es podria definir, duent a terme una anàlisi de les diferents aportacions, com una actitud proactiva, oberta, reflexiva i flexible davant els nous i constants reptes, aquesta actitud permetrà superar la resistència al canvi. A més, una de les claus del competent digital és l’ús responsable i racional de les tecnologies, de tal forma que sàpiga adaptar el seu ús en funció del context i la necessitat, aspecte que va estretament lligat amb la cerca i la gestió de la informació. Per tant, ser competent digital com es va anar tractant en el debat, inclou tecnologies i actituds.

El que fa a les persones competents digitals no és precisament la dependència dels artefactes, sinó el dur a terme processos sense que aquests primers es notin, de tal manera que hem de tendir a un món en el qual una PDI o una tauleta no siguin fins en si mateixos, sinó simplement elements que intervenen en el canvi sobre la realitat. Per tant, el concepte de ser competent amb el sentit tradicional (com a sabedor d’una determinada disciplina) és totalment anacrònic. Avui dia ser competent significa saber trobar allò que es precisa en cada instant, conèixer l’existència d’eines, més que dominar-les (que potser seran obsoletes en breu) potser és preferible, doncs, saber-les entendre per extreure d’elles allò que desitgem. El fet de dur a terme un canvi tecnològic ha d’anar lligat forçosament amb un canvi metodològic: cal defugir d’emprar les noves eines tecnològiques amb metodologies antigues. Fins i tot, són les noves metodologies les que van portant a nous enginys tecnològics, donat que aquests es creen de les necessitats identificades a partir del disseny i aplicació de noves metodologies.

Les eines digitals, les xarxes socials i Internet no són més que eines que, ben utilitzades, poden generar molts beneficis, essent els més importants la generació d’una cultura digital, el valor del coneixement lliure, la participació dels usuaris i la creació col·laborativa de continguts i, en definitiva de coneixement. A més, l’aparició d’eines que permeten produir continguts en vídeo i àudio, així com presentacions multimèdia, infografies, mapes mentals, etc. per presentar els continguts, han diversificat el tipus de contingut que l’usuari produeix, però es fa necessari trobar un equilibri en el seu ús.

Però no es pot deixar de banda que les tecnologies han augmentat exponencialment el consum de continguts digitals, de tal forma que ha fet necessari el desenvolupament, per part dels usuaris, de criteris de selecció en funció de la seva qualitat  Per tant, ser digital no és fàcil i s’ha de trobar l’equilibri adient. Això només es pot fer essent crítics i amb un coneixement de les implicacions en l’ús de les tecnologies digitals en els diferents àmbits de la vida. Però això obre un interrogant força rellevant: com es pot aconseguir tot això? Amb coneixement de les eines, formació general i sentit comú.

Si voleu consultar el debat realitzat a Facebook, clica aquí.