Metaversity: Una visió futurista o una realitat assolible?
6 de novembre de 2023
El metavers és un terme encunyat per Neal Stephenson a la seva novel·la “Snow Crash” el 1992, però en els últims anys ha cobrat rellevància a causa del creixement de plataformes virtuals com Second Life, Minecraft i, més recentment, entorns virtuals basats en realitat virtual i augmentada. El metavers ofereix un espai en línia on les persones poden interactuar entre si i amb objectes i entorns digitals de manera similar a la vida real.
El metavers i la universitat
L’educació superior ha començat a explorar les possibilitats del metavers com a nou entorn per a l’ensenyament i l’aprenentatge. Les universitats virtuals al metavers poden proporcionar una experiència educativa immersiva, permetent als estudiants explorar entorns virtuals, interactuar amb objectes i col·laborar amb altres estudiants i professors en temps real. Això pot ser especialment beneficiós per a camps d’estudi que requereixen experimentació i visualització tridimensional, com l’arquitectura, la medicina o la biologia.
Avantatges del metavers a l’educació universitària
El metavers a la universitat ofereix avantatges com accés global a l’educació, experiències immersives amb realitat virtual i augmentada, col·laboració i aprenentatge social en entorns virtuals, personalització de l’aprenentatge, accés a recursos i experts, oportunitats d’innovació i experimentació i reducció de costos associats a infraestructura física i transport.
Aquests avantatges promouen l’educació global, faciliten l’aprenentatge pràctic, fomenten la col·laboració, permeten l’adaptació a les necessitats individuals, ofereixen accés a amplis recursos i experts, estimulen la innovació i ofereixen una alternativa econòmica per als estudiants.
Desafiaments i Consideracions
Tot i el potencial del metavers en l’educació universitària, hi ha desafiaments i consideracions a tenir en compte. Un és l’accés a la tecnologia requerida per participar al metavers, com a dispositius de realitat virtual o potents ordinadors. A més, el disseny efectiu d’entorns virtuals educatius requereix una planificació i desenvolupament acurada, així com una capacitació adequada per a professors i estudiants. A més, la interacció social al metavers planteja qüestions de seguretat i privadesa que s’han d’abordar adequadament.
És fonamental seguir de prop els avenços tecnològics i adaptar-nos a mesura que sorgeixen noves oportunitats i desafiaments. La ràpida evolució de la tecnologia exigeix que les institucions universitàries es mantinguin actualitzades i obertes a adoptar noves eines i enfocaments educatius. Això implica la necessitat de capacitació i actualització constant tant per a professors com per a estudiants.
En darrer terme, el futur de la universitat i l’educació dependrà de com aprofitem i adaptem aquestes tecnologies en benefici dels estudiants. La col·laboració entre acadèmics, professionals de la tecnologia i estudiants serà fonamental per impulsar la innovació educativa i garantir que les solucions adoptades estiguin alineades amb els valors educatius i les necessitats de la societat.
Conclusions
El metavers presenta un gran potencial per a l’educació universitària en proporcionar una experiència d’aprenentatge immersiva i col·laborativa. Tot i que encara hi ha reptes per superar, com l’accessibilitat tecnològica i la seguretat, l’adopció d’entorns virtuals a l’educació superior pot millorar la qualitat de l’ensenyament i ampliar l’accés a l’educació. La universitat al metavers pot obrir noves oportunitats per a l’exploració, l’experimentació i la connexió global a l’àmbit educatiu, aplanant el camí cap a una educació més inclusiva i adaptable al segle XXI.
