L’animal que parla, de Josep-Anton Fernàndez

El passat mes de novembre, en el marc dels Premis Literaris Ciutat de Gandia 2020, Josep-Anton Fernàndez, escriptor, professor de la UOC i investigador de LiCMES, va ser guardonat amb el LVIII Premi Ausiàs March de Poesia per l’obra L’animal que parla (Edicions 62), el seu primer recull de poemes. 

L’autor el descriu com “un poemari sobre els efectes de la paraula en el cos i en l’ànima, i sobre els afectes que la paraula vehicula: sobre el parlar i sobre el dir”. Cal destacar que l’obra, que conté 45 poemes ordenats en 6 seccions, no té una secció central o un centre estructurador: justament obeeix a la voluntat de descentrament —tant en la creació com en la lectura— en què Fernàndez ha volgut insistir. 

L’animal que parla és també un exercici metapoètic que versa sobre aquella expressió que també recull el que no es diu, el que es calla, el que es fa silenci. Un exercici on també “la carn es fa paraula”. 

Celebrem la publicació i el reconeixement que ha rebut ja el poemari i desitgem que tingui un llarg recorregut. Us convidem a visitar el blog del llibre, i us en deixem un petit tast: 

L’ENGINYER

Una pressa secreta t’aclapara,

incomprensible com el vol dels àngels

que no saps capturar. Una demanda

impossible t’arriba d’algun lloc

que ignores. La resposta falsa —l’única

que es pot donar— te l’afigures ràpida,

eficient, expeditiva: clau

que desllorigui un greu problema tècnic

i il·lumini els besllums crepusculars

al mig del teu camí. L’esfinx, que et barra

el pas, et fa preguntes que no saps

com abordar, i tu la vols postrar

amb dictàmens palmaris, que la deixin

atònita davant les estructures

que tu perfàs sense saber respondre.

Que el seu neguit no tingui espai ni veu.

Que no desperti el teu neguit. Que els ulls

romanguin cecs a l’aire que t’envolta.