Treballs finals sobre videojocs d’alumnes de la UOC

A la UOC hi ha diferents àrees de treball final associades al món dels videojocs. Si bé les principals s’emmarquen en el màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC, també n’hi ha en altres programes tècnics, tant en el grau d’Enginyeria Informàtica com en el grau de Tècniques d’Interacció Digital i Multimèdia. Aquesta casuística sempre em sembla interessant, especialment quan arriba el moment dels tribunals, perquè aquests graus són generalistes, i no centrats en el desenvolupament de videojocs, al contrari que el màster. Així i tot, un nombre considerable d’estudiants trien aquesta àrea i són capaços de dur a terme el seu projecte amb èxit. Es nota l’esforç.

En aquesta entrada us mostrem alguns treballs finals sobre videojocs presentats el febrer del 2024. No es tracta de proporcionar una classificació que només inclou els més bons (si bé ens sentim ben orgullosos de tots), sinó de mostrar treballs centrats en temàtiques diferents i duts a terme per perfils diversos d’estudiants. És només una petita selecció, acompanyada per text, en què els mateixos estudiants descriuen els seus treballs (amb algun comentari meu, de tant en tant). 

La veritat és que, en un projecte tan multidisciplinari com és la creació d’un videojoc, és molt diferent l’enfocament d’un estudiant de màster, que ja ha cursat 48 crèdits específics d’aquesta branca d’especialitat, que la visió d’un estudiant del grau d’Enginyeria Informàtica. I encara contrasta més amb la dels estudiants del grau de Multimèdia, que combinen la visió tècnica amb una de més artística (i els encanta això de dissenyar els seus propis gràfics i personatges). Aquí els teniu!

Treballs finals sobre videojocs del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs

Gadita Wars – Javier Rodriguez Galvan (tutor: Jordi Duch)

Avui dia és difícil ser original. Per aconseguir-ho, potser no cal complicar-se la vida invertint en les mecàniques de joc o el mapatge, perquè el que importa és l’empremta que hi deixes, aquest toc molt, molt personal que farà que cridis l’atenció. He d’admetre que aquest joc em va deixar sense paraules (en un sentit positiu). I és que es tracta d’un joc d’estratègia per torns en 2D que simbolitza l’eterna guerra de la ciutat de Cadis per saber qui és l’hereu definitiu de la paraula gaditanum. Amb aquesta idea al cap, es representa la disputa dels dos bàndols de la ciutat (part antiga contra part nova) per la ciutat de Cadis, en què es trobaran emplaçaments mítics de la ciutat, així com els seus personatges més característics segons la zona on sigui el conflicte, personatges que aportaran el seu coratge al combat.

Crafting Fear: Theories of Horror in Game Design – Eduardo J. Reyes Pérez (tutor: Joan Pons)

Si bé la part del joc també és molt interessant, aquest treball final demostra que és possible dur a terme aproximacions més acadèmiques, o d’estudi, dels diferents gèneres dins del món dels videojocs. Al cap i a la fi, el màster permet accedir a estudis de doctorat.

En aquest cas, en el panorama del desenvolupament de videojocs, que és tan immens, el gènere de terror s’erigeix com un domini destacat, tant en termes del gran volum de jocs que hi ha com de la important base de jugadors que controla. Ara bé, encara que hi ha molt material literari disponible en aquest gènere, aconseguir un objectiu tan difícil com crear por i suspens genuïns en els jugadors continua essent un desafiament formidable per als desenvolupadors de jocs. Si bé els recursos que es poden trobar ofereixen informació valuosa sobre els elements visuals i auditius del disseny de jocs de terror, no hi ha gaire informació sobre les mecàniques i les dinàmiques exclusives del gènere de terror. Per això, el treball final se centra a oferir un model definitiu per als dissenyadors de jocs que treballen en la complexa tasca de crear jocs de terror.

Exploració interactiva en videojocs: Case 0 – Andrea Montero Merino (tutor: Heliodoro Tejedor)

Un altre cas molt representatiu dels treballs finals és el del gènere de la recerca en un entorn virtual, en el qual el jugador es desplaça en primera persona. Aquest joc combina elements de joc d’escapada (escape room) i gràfics 3D d’estil low poly, amb una interfície diegètica per augmentar la immersió del jugador. La història es desenvolupa en un edifici hoteler abandonat conegut pels seus nombrosos crims sense resoldre. El jugador assumeix el paper d’un investigador escèptic i de renom que ha de desxifrar els misteris de l’edifici, mentre s’enfronta a fets paranormals i pren decisions que afecten la relació que estableix amb un ens paranormal. Cada planta de l’hotel augmenta el nivell de dificultat, ja sigui en els puzles, els desafiaments o en la quantitat i freqüència d’esdeveniments enigmàtics, amb l’objectiu d’explotar la immersió, la narrativa interactiva i la creació d’una experiència de joc de suspens efectiva.

Treballs finals sobre videojocs del grau d’Enginyeria Informàtica

VR Restaurant Empire – Joaquim Griñó Lladós (tutor: Xavier Pallicera)

Si ja és un esforç dur a terme un treball de videojocs en un grau generalista, hi afegim la complicació extra de fer-ho en realitat virtual. La temàtica del videojoc és la simulació de cuina SemiArcade. El jugador es trobarà gestionant un establiment i haurà de satisfer les comandes dels clients. Després de cada nivell, la cuina millorarà, s’introduiran nous ingredients i receptes, i avançarà a nivells més difícils. Cada món del joc serà un establiment diferent, que pot ser des d’una parada que ven llimonada en un jardí fins a la cuina d’un restaurant de luxe. La mecànica de joc principal és la gestió del temps i de les tasques necessàries per preparar les comandes.

Potser el més divertit va ser la defensa virtual, amb l’estudiant amb les ulleres posades, a cegues mentre feia tota la presentació.

Dreambound: Odyssey of Illusions – Marco Antonio Gómez Romo (tutora: Ruth Contreras)

En aquest cas es tracta d’un videojoc en 2D amb perspectiva des de dalt (top-down), amb una estètica que recorda la Gameboy Advance, i dirigit a un públic d’entre 6 i 10 anys. Com que, en aquesta franja d’edat, els pares solen tenir un paper fonamental en la introducció als videojocs, s’ha optat pel gènere d’aventura de puzles. El jugador s’enfrontarà a jocs com Light Out, que se centra en el raonament, Simon, que estimula la memòria i l’atenció, i Sokoban, que promou la planificació estratègica, a més d’haver-hi de resoldre sèries i preguntes lògiques que ajuden a estimular el pensament analític del jugador.

Treballs finals sobre videojocs del grau de Tècniques d’Interacció Digital i Multimèdia

One Adventure – Joaquín Navarro Martí (tutora: Yolanda Naharro García)

No podia faltar algun joc del gènere d’aventures i plataformes, com un projecte integrador de tots els coneixements adquirits durant el grau, els quals comprenen des de programació fins a la creació i el disseny de personatges, usabilitat/UX, efectes visuals (VFX), animació, entre altres aspectes rellevants. Concretament, la seva originalitat està en la mecànica del no-hit, és a dir, sobreviure al joc sencer sense rebre un sol cop dels enemics. D’altra banda, hi ha una progressió del joc a mesura que es desbloquegen habilitats o objectes que repercuteix en la linealitat de la història.

Math Defender – Francisco Javier Marrero Sánchez (tutor: Manuel Carmelo Fernández Rodriguez)

Es tracta d’un videojoc del gènere tower defense, però, i aquí rau l’originalitat, categoritzat com un serious game per a infants de 7 a 14 anys, que fa ús de l’entreteniment per millorar l’aprenentatge de les matemàtiques bàsiques. A través d’estratègies i elements visuals atractius, juntament amb reptes matemàtics, el joc busca no sols entretenir, sinó també servir com un mitjà eficaç per aprendre conceptes matemàtics clau. Així, doncs, el joc demostra el potencial dels videojocs com a eines valuoses en l’educació i el desenvolupament de competències matemàtiques.

I fins aquí la mostra. Espero que us hagi agradat. I el millor de tot: molts no es queden aquí, sinó que són projectes de futur que els estudiants continuaran desenvolupant i millorant.

PD: Si em donessin un euro per cada vegada que el Hollow Knight apareix en un estat de la qüestió…