Joan Arnedo: “L’especialització del nostre màster és el perfil més demandat del mercat”

Joan Arnedo Moreno és director del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC. Format en enginyeria informàtica, forma part de la UOC des de l’any 2000, però no va ser fins al 2004 que es va incorporar com a docent a temps complet. A partir del 2013 assumeix el càrrec de director acadèmic del programa de màster, que inicialment era un postgrau. Centra, des de llavors, la seva atenció en el fascinant món dels videojocs. La seva trajectòria professional ha estat predominantment acadèmica, exercint com a professor i investigador, havent destacat especialment en el camp de la recerca amb estudis rellevants del sector.

En què consisteix el màster?

Una de les diferències en comparació amb altres màsters són els dos perfils del pla acadèmic que oferim: el disseny i la programació. La majoria d’estudis intenten abordar totes les facetes del desenvolupament de videojocs, però el nostre vol destacar en l’àmbit específic de la programació. Quan obres el Llibre Blanc dels Videojocs, en primer lloc —pel que fa a demanda laboral— hi ha els programadors, els que piquen codi. Tot i aquesta característica, per nosaltres és molt important que tothom hi pugui accedir, sense importar el seu rerefons. Força estudiants que provenen d’un background potser no tan tecnològic, acaben integrant-se plenament en aquest món. I de fet, jo mateix soc un clar exemple de com et pots reinventar a través d’uns estudis, ja que vaig iniciar la meva carrera professional en el camp de la seguretat.

La meva decisió d’enfocar el màster es va basar en el fet que valia més saber molt d’alguna cosa concreta que molt poquet de moltes altres. Al final, la gent sol saber fer molt poc de moltes coses, però el que es pot ensenyar en un crèdit és gairebé “enganyar” a l’estudiant. En resum, els perfils que tenen més demanda dins de la indústria són aquells que forma el màster: el resultat és una alta ocupació.

Quins són els seus punts forts?

És un màster universitari, a un preu públic, que ofereix un alt grau d’optativitat i personalització. I, tot això, des de casa. Tothom pot accedir al màster, no cal tenir un background tecnològic per entrar-hi. Tenim casos de periodistes que s’incorporen, fins i tot, amb alguns complements de formació que es realitzen de manera paral·lela al màster. Només es tracta de dedicar-hi més temps, motivació i sacrifici. A més a més, es posa molt d’èmfasi en la creació contínua d’un portafolis personal de treball, un fet que acaba repercutint molt positivament en la recerca posterior de feina. Els docents, a més, són professionals de la indústria amb una àmplia experiència, i existeix la possibilitat d’accedir a estudis de doctorat.

Avui dia hi ha moltes eines de desenvolupament per crear videojocs. Algunes, a més, tenen una corba d’aprenentatge bastant senzilla. Però, si ho comparem en uns anys enrere, hi ha eines que permeten fer moltes tasques gràficament, sense haver de programar. Nosaltres vam decidir utilitzar Unity, que segons el Llibre Blanc és la més utilitzada per les empreses a tot el món: gairebé el 73%. A més, és una de les més ràpides d’aprendre. Per als qui vulguin anar més enllà, poden programar en C i C++, treballant directament amb el codi font, i res més, que després es convertirà en un videojoc. És a dir, una eina molt més tradicional.

Quines assignatures té el màster de màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC?

Hi ha 18 crèdits que són assignatures obligatòries i 30 d’optatius. Cada assignatura té la seva pròpia entitat i aborda un aspecte molt concret de la disciplina de la creació de videojocs. Es divideixen en fonaments dels videojocs (les troncals de programació i disseny de jocs), components dels videojocs (jocs multijugador i intel·ligència artificial), creació de les experiències de joc (disseny de nivells, experiència d’usuaris, mèdia) i programació avançada (efectes visuals i sonors, programació gràfica, i motors gràfics). Per qui no sap programar, hi ha 12 crèdits addicionals, els complements de formació.

Quines són les principals sortides professionals?

Pel que fa a les oportunitats, des del punt de vista del perfil, tenim totes aquelles relacionades amb la programació i el game design, d’entre els 28 perfils que identifica el Llibre Blanc. Dins del game design, per exemple, trobem el disseny de nivells, l’experiència d’usuari o la interfície, entre altres. La programació inclou tots els aspectes específics lligats a les assignatures optatives. Si bé Unity és el llenguatge vehicular a la majoria de casos, per aquells que opten per la part de programació avançada —que es recomana per a persones provinents d’enginyeries, sobretot— trobem aspectes amb un nivell de complexitat més elevat, ja que han de treballar amb programaris com OpenGL i DirectX, per exemple.

En quin punt es troba la indústria dels videojocs?

Ha passat a ser un sector mainstream. Puges a l’autobús i pots veure una persona gran jugant al Candy Crush. Això, tot i que molta gent no ho tinguis present, és algú que juga i consumeix videojocs. Pràcticament, d’una manera o altra, tothom hi participa. La indústria, ara mateix, és capaç d’arribar a la gran majoria de la població: es troba en un moment de plena ebullició. El Departament de Cultura Digital de la Generalitat ha posat molta èmfasi en el fet que Catalunya sigui el hub del sector a Espanya, o al món. Hi ha una gran demanda de professionals perquè es necessita molta gent que programi, i que ho faci bé. 

S’ha de tenir clar que tant a escala d’indústria com de recerca té un gran potencial, on a més a més, encara existeix un component artístic i vocacional molt gran que el fa encara més atractiu. Ara bé, això també el converteix en un sector amb molta competència: és una indústria molt diversa i en la que no cal arribar al grau més alt de la piràmide laboral per poder guanyar-se la vida i fer una feina que t’ompli també en l’àmbit personal.

Això pot tenir el perill d’acabar precaritzant el sector…

En alguna ocasió hem vist gent que s’aprofita, en un grau o un altre, de la passió dels més joves. De fet, a vegades, hi ha certes fronteres entre vida professional i personal força dubtoses. Hi ha molt de potencial, però s’ha d’evitar fer-ne una bombolla. Quan algú es matricula, ha de ser realista, i fer la següent reflexió: “és un camp que m’agrada, al qual em vull dedicar i que té molts camins i itineraris possibles en els quals puc arribar a guanyar-me la vida sense necessitat d’estar a l’empresa més important del món”. Hi ha vida més enllà de les superproduccions. Cal tenir present que el fet que siguin videojocs no els fa gaire més diferents comparats amb altres productes tecnològics. En alguns moments s’ha comès l’error d’haver-los idealitzat massa. En aquest sentit, és important tenir present que saber fer videojocs és una competència que es pot aplicar a altres camps més enllà de l’entreteniment, com l’educació o la salut. Cal tenir sempre la ment oberta sobre com aplicar el que s’ha après. Un cop fetes aquestes reflexions més pragmàtiques, és un camp que et pot permetre dedicar-te a la teva vocació de manera satisfactòria també des del punt de vista laboral.